diumenge, febrer 08, 2009

ATAGAM ajuda a combatre la por a la por

El passat divendres 6 de febrer, el grup local de l'Associació de Trastorns d'Ansietat Grups d'Ajuda Mútua (ATAGAM) va organitzar a la Casa de Cultura una xerrada amb el doctor de la Clínica de la Ansietat, Carlos Baeza Villarroel, per apropar a l'auditori sobre una malaltia molt extesa en els nostre dies, però, paradoxalment, poc tinguda en compte pels propis pacients.

I és que, segons Baeza, l'ansietat és quelcom bo per l'organisme, ja que es tracta del mecanisme que utiliza el nostre cervell per defensar-nos dels possibles perills que ens puguin estar amenaçant en un moment concret. Consisteix doncs en una activació necessària en tota vida humana per tal de poder funcionar d'una manera òptima al llarg de la nostra jornada diària.

No obstant això, Baeza Villarroel explica que aquest estat d'activació s'ha de trobar amb armonia amb el rendiment, ja que en el moment que això no sigui així, ens trobem davant d'una persona que té una sobreactivació i que, per tant, pateix un trastorn d'ansietat.

En aquest moment el pacient serà quan ho tindrà més difícil per tractar l'ansietat, per això, per Calos Baeza la millor manera de combatre la malaltia serà amb la prevenció. En aquest sentit, Baeza aconsella una sèrie de tècniques per avançar-se a aquest estat patològic.

En primer lloc i com a solució principal Baeza recomana destinar uns minuts al dia a preocupar-se, per tal d'evitar que les preocupacions impedeixin la realització de les diferents activitats que ens hem proposat dur a terme. D'aquesta manera, si concentrem tots els pensaments que ens porten de cap en un únic punt del dia (15-20 minuts) serem capaços de rendir millor la resta de la jornada.

En segon lloc, Carlos Baeza aconsella desenvolupar l'asertivitat o, el que és el mateix, no quedar-se els problemes dins d'un mateix i explicar-los a aquella gent que més confiança es tingui.

I és que aquesta tècnica per prevenir l'ansietat enllaça directament amb una tercera que aconsella rodejar-se de recolzaments socials. Aquí, Baeza recorda el paper d'ATAGAM com a vehicle per aconseguir aquesta finalitat.

A més, recomana exposar-se a riscos i situacions compromeses, fàcils de superar, per tal d'anar, poc a poc, superant les diferents pors existents en un mateix.

Per altra banda, el doctor de la Clínica de la Ansietat aconsella una respiració diafragmàtica (respirar amb l'estómac) fins a tres cops al dia en situacions normals i fins a cinc cops en dia en els moments de major crisi d'ansietat. Una recomenació semblant a la que fa en referència a l'exercici físic, quan suggereix practicar alguna mena d'esport o gimnasia (passejades llargues) fins a tres cops per setmana durant 40 minuts.

El grup local d'ATAGAM, que presideix Antonio Fermoso, es va constituir fa uns quatre anys i compta amb una junta directiva formada per set persones i tot el suport de l'ajuntament de la ciutat. A banda de les activitats de cada setmana, un dissabte al mes l'associació realitza un taller de creixement personal i aquest estiu, per primer cop, organitzarà un campament a la Sierra de Gredos, un paradís situat entre las províncies d'Àvila, Càceres, Madrid i Toledo. Com a balanç d'aquests anys a la ciutat, Fermoso troba que costa molt movilitzar a la gent en un tema, com és l'ansietat, que afecta tant el dia a dia de les persones de la nostra societat. El president veu en aquesta actitut la por que la gent té a dir que pateix aquesta malaltia. Precisament per això, afegeix, neix la seva associació, per eliminar aquest estigma.

Mans Unides, 50 anys donant de menjar

Avui és el dia de Mans Unides. Cada any, l'Església Catòlia, institució a la qual pertany aquesta Organització No Guvernamental (ONG), destina el primer diumenge del mes de febrer l'almoïna dels seus fidels als projectes que aquesta associació impulsa en el Tercer Món. Òbviament, la parròquia de la nostra ciutat no n'ha quedat exempta d'aquesta iniciativa i, aixó doncs, els diners que s'han obtingut de la safata que s'ha passat en les diferents misses d'avui aniran a parar a les necessitats de Mans Unides.

Aquesta és la manera que els catòlics han trobat per ajudar la feina feta per aquesta organització, que aquest any celebra les seves noces d'or. 50 anys de vida al servei dels més pobres i de lluita contra la fam. Tot va començar l'any 1959 quan un grup de dones varen difondre el que va ser el manifest del 55, germen de la Campanya contra la fam i de Mans Unides, sota el lema "Declarem la guerra a la fam". Des de llavors, milers de voluntaris de qualsevol tipus de pensament i creença religiosa han donat part de la seva vida en favor d'aquesta missió.

Una celebració que coincideix a casa nostra amb la crisi més profunda que hem patit en els últims anys. No obstant això, així com deia en Zapatero fa unes setmanes en el programa "Tengo una Pregunta para Usted" de Televisió Espanyola, els que tenim feina hem de consumir per desencallar l'actual estat de l'economia. Per aquest motiu, en temps de crisis, els que tenim recursos, per petits que siguin, hem de ser ser encara més generosos. Per què, el creixement dels pobres en el món no dóna peu a la relaxació. Segons l'últim informe de l'Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) en l’últim any ha augmentat en 71 milions el nombre de persones malnutrides fins a arribar a situar la xifra en 923 milions.

dissabte, febrer 07, 2009

Sant Cugat recorda les ganes de pau de Walter Benjamin

El passat 1 de febrer, la Universitat de la Pau va honorar, a les 12 del migdia, la figura de l'alemany Walter Benjamin, amb motiu de la celebració del Dia de la No Violència en record de la figura de Mohandas Ghandi (mort el 30 de gener de 1948).

Va ser un acte molt emotiu que va comptar amb els parlaments introductoris de la directora de la Universitat de la Pau, Neus Sotomayor, el profesor de la mateixa universitat José Maria Perceval y els discursos de cloenda de Joan Gubern, tinent d'alcalde de Portbou, ciutat on morí Benjamin l'any 1940 i del mateix alcalde de la ciutat, Antoni Vega i Cané.

Entre parlament i parlament, va tenir lloc la part més destacada de la trobada: el diàleg musicat entre Bertolt brecht (Àlvar Roda) i Walter Benjamin (Miquel Herrada, periodista de Ràdio Sant Cugat). D'aquesta manera, les complicades frases del text de Benjamin, Para una crítica de la Violencia, van arribar molt millor a les prop de cinquanta persones que es van reunir per homenatjar la seva persona.

La conversa, acompanyada d'un tambó i d'un acordió, va concloure amb una frase lapidant de Benjamin que expressa com ha de ser el comportament de l'individu que vulgui rebutjar tot tipus de violència i que vulgui construir un món de pau: "La felicitat és conèixe't a tu mateix i no tenir-ne por".

diumenge, febrer 01, 2009

Sergio Dalma celebra els seus 20 anys de música


Passaven tres minuts de les deu de la nit quan ha aparegut en Josep Sergi Capdevila (Sergio Dalma) damunt l'escenari del Teatre Auditori de la ciutat. No hi cavia ni una agulla. Un públic entregat xiulava i aplaudia sense parar. El seu heroi de joventut estava a pocs metres, preparat per fer-los gaudir d'una nit inoblidable amb la seva música.

Però, de moment tothom seia al seu seient. Fins que han començat a sonar els primers acords del seu gran hit, Bailar Pegados. En aquest moment, un grup de noies molt jovenetes s'han aixecat aplaudint i cridant al ritme de la cançó. Al final del tema, gairebé tota la sala estava, grans i petits, dempeus per viure el moment màgic amb més intensitat.

Després ha vingut el moment de l'engany de final, estudiat amb molta cura per animar encara més l'últim tram del concert. Han passat dos minuts de rellotge i ha tornat amb més força per acabar la feina. Uns instants finals que han tingut el moment més emotiu de la nit amb la dedicació d'una de les cançons a un vell amic seu, desaparegut d'aquest món. Jonathan es deia. Aquí el públic encara ha picat més fort els seus palmells de la mà per participar també de l'homenatge al seu col·lega.

El punt i final ha sigut apoteòsic, amb la lletra de Galilea de fons i la gent de peu vibrant d'emoció. A les onze i mitja en punt, llums obertes i tothom cap a casa o a comentar amb els amics en un bar de la zona el que acabaven de veure. 20 anys no es fan cada dia.