Avui m'he donat compte de la magnitud de la crisi en la qual estem inmersos. De la moral, és clar. 18:25. Ferrocarrils Catalans. Falta 1 minut per arribar a l'estació de Les Planes i un home amb accent argentí s'aixeca i increpa a tres noies per les seves creences religioses. Els diu que no és el lloc per posar-se a resar, ja que en aquell vagó tots són laics i que els "supersticiosos" ja tenen per això les esglésies. A un metre hi havia un noiet d'uns 16 o 17 anys escoltant música amb el volum a tot drap. Un episodi penós.
Una escena que hagués sigut una més de les que habitualment tenen lloc al metro, la renfe o els catalans, si no hagués sigut perquè en aquest cas s'ha envaït la intimitat de les persones, un fet que incrementa la gravetat del cas.
Davant d'això, em plantejo que potser estem perdent el nord i que potser ja no sabem què és el que es pot fer i el que no i, simplement ens guiem pel que a mi m'agrada o el que a mi no em ve de gust sense entendre la postura de l'altre. Lamentablement, em temo que Europa està patint un desgavell d'idees i una crisi de valors més greu, fins i tot, que la que surt més als telediaris, l'econòmica. A on anirem a parar?
