dilluns, desembre 28, 2009
dijous, desembre 24, 2009
"La crisi ens ajudarà a tornar a posar molts valors en el seu lloc"
Toni Marimón (Barcelona, 1950) viu a Sant Cugat des de fa set anys, fa un any i mig que col·labora a la secció local Intermón com a voluntari, però està plenament identificat amb l'organització, ja que ha seguit les seves campanyes des de ben petit amb el calendari del Domund a l'escola de la Companyia de Jesús on va estudiar. A més, ha treballat durant 37 anys en el terreny de l'administració i la gestió d'empreses.
El comerç just també acusa la crisi?
Afortunadament menys que la resta de sectors. A la botiga d'aquí Sant Cugat hem crescut en vendes un 10% fins a l'octubre. En concret, la xifra de vendes de l'any 2008 fou de 35.497,50 euros i aquest any 2009, fins el mes d'octubre, portàvem unes vendes de 23.639,26 euros (en front dels 18.764,64 del 2008), així que no ens podem queixar. Tan de bo fos més, però el mercat està on està. De totes maneres, gairebé el 40% de les vendes es fan ara al desembre, ja que, a banda dels productes alimentaris estrella, com són el cafè i la xocolata, tenim productes d'artesania i jocs infantils molt adients per aquestes dates.
En aquests dos anys, quina resposta heu tingut per part dels santcugatencs?
Sobretot aquest any el gran feed-back que hem tingut ha sigut l'arribada de més voluntaris. Concretament, sis de nous, tres a la botiga i tres més en el comitè de mobilització social, duent a terme les campanyes. Els darrers dies vam dur a terme la campanya del canvi climàtic que va consistir en recollir signatures per enviar al senyor Zapatero per tal que impulsés alguna mesura contundent en la cimera de Copenhaguen. Vam fer una primera recollida el 30 d'octubre i una segona per la festa de la Tardor el 7 de novembre. Aquí a Sant Cugat es van recollir unes 1.600 signatures, una xifra que no està malament, comparada amb la total d'Espanya (50.000). Fins i tot, des de les altres delegacions d'Intermon Oxfam, se'ns va felicitar.
Fent un incís, cal esmentar que la botiga de Sant Cugat està gestionada 100% per voluntaris. Ara mateix estem en un 65% de dones i la resta d'homes pel que fa als voluntaris de la botiga. A la resta d'activitats que realitzem, la diferència és més gran, arribant a gairebé el 90% de dones.
Tornat al fil de la pregunta, personalment, penso que Sant Cugat, malgrat ser una ciutat dormitori, socialment està molt avançada. Per part de l'ajuntament les entitats rebem molt suport. Passejant per la Festa de la Tardor del novembre i la Festa de la Solidaritat del juny pots comprovar com hi ha una xarxa ben nodrida d'associacions i organitzacions disposades a moure la societat.
Des de quan es desenvolupa a Sant Cugat l'acció d'Intermón Oxfam?
Des de fa 10 anys. L'any 2000 es començà l'activitat sense seu fixa. Primer es va emplaçar al Club Muntanyenc, després fèiem reunions a la Casa de Cultura, però no teníem cap lloc en concret per realitzar les nostres activitats. Posteriorment, el 15 de desembre del 2007 vam inaugurar la botiga, amb un magatzem per guardar material i fer-hi reunions.
Pel que fa a les activitats que duem a terme, comencem el curs al juliol amb el tancament de l'any anterior, a l'agost no tenim activitat i reprenem el curs al setembre. Aquest any hem centrat la campanya amb el canvi climàtic, focalitzant el punt de mira en aquells que els afecta més el canvi climàtic: els habitants dels països del Sud.
Ara ve la campanya de Nadal i de foment del comerç just i en el primer semestre del 2010 actuarem com a vigilants del que faci Espanya a la presidència de la Unió Europea en referència a temes relacionats amb el Tercer Món i al desenvolupament.
El día que Intermon té com a especial és el de l'Esperança, el 25 d'abril, que enguany gira al voltant de l'agricultura en països en vies de desenvolupament i d'una manera especial es desenvoluparà en el país de Burkina Faso.
En aquest marcatge es contempla que el govern espanyol compleixi la promesa de l'aportació de l'1% del PIB en ajuda al desenvolupament al final de la legislatura?
Afortunadament ho va prometre i, malauradament, el que es destinarà el 2009 i el 2010 està per sota d'aquesta xifra desitjada. O els dos últims anys es posen les piles o difícilment s'arribarà a complir la fita. De moment, no s'està arribant als percentatges que s'havien de cobrir aquest any, que giraven al voltant del 0,5-0-6%, i els pressupostos per l'any 2010 tampoc contemplen una partida que s'acosti a l'1%.
Però, siguem optimistes, ja que potser la situació econòmica millora i el govern decideix aportar una mica més. No obstant això, pel que vetllarem nosaltres en els pròxims mesos és perquè, com a mínim, no hi hagin retallades en quan als compromisos que s'han fet a nivell europeu en matèria de cooperació.
Aquí a Sant Cugat, quina quantitat del seu pressupost destina l'ajuntament a tasques de cooperació per al desenvolupament?
Ara mateix aporta l'1%. Fa, com a mínim, dos anys que destina aquest percentatge a ajudes socials. Cada any es convoquen uns concursos i s'adjudica aquesta partida a les entitats que s'hi presenten i resulten guanyadores. Concretament, en el cas d'Intermón ens presentem per campanyes de sensibilització. Com ja t'he comentat anteriorment, crec que per part de l'ajuntament hi ha una sensibilitat especial en front aquests temes, començant per l'alcalde i acabant per qualsevol petit càrrec de la regidoria que se n'ocupa d'aquests temes. A més, quan realitzem qualsevol acte, des de l'ajuntament sempre hi ha algú que hi assisteix i això ens en fa sentir molt orgullosos. Sant Cugat pot tenir la percepció des de fora de ser una ciutat "pija", però la realitat és que té una gran sensibilització social.
Existeix algun tipus de coordinació entre l'acció social de les entitats solidàries de la ciutat?
Sí, a través de la regidoria hi ha la xarxa d'entitats, que ara es troba a la Casa Mònaco, que convoca reunions periòdiques entre totes les parts interessades. A més, quan una de les entitats realitza una activitat, a través de la xarxa es difon informació a la resta i s'intercanvien materials. D'aquesta manera, també existeix un cert grau de solidaritat entre les entitats solidàries.
Abans has comentat que aquest any han entrat sis voluntaris. Amb quina base es va partir fa dos anys?
Fa dos anys hi havia 26 persones treballant a la botiga i en aquests moments entre la botiga i la part de sensibilització ciutadana som 43 voluntaris, més un col·lectiu de joves recentment creat, del qual estem molt orgullosos de com s'està desenvolupant. Gent jove amb molta empenta i moltes ganes de fer coses i amb moltes idees. Era una de les assignatures pendents que teníem i que, afortunadament, aquest any s'ha pogut engegar. Han tingut una gran tasca sobretot en la recollida de signatures. Realment, ens fa molta il·lusió aquest grup, ja que desmitifica la idea del voluntari com una persona d'una certa edat. Si finalment s'arriba a consolidar aquest grup estaríem parlant de 10 persones més.
La crisi ha afavorit a ampliar la sensibilització de la gent pels temes que tracteu? Això ha a contribuït a animar a més persones a ajudar?
Sí i no. Jo vaig estar un any a l'atur i això em va permetre dedicar més hores aquí, però ara fa un parell de mesos que estic treballant i segueixo col·laborant amb l'entitat. A un altre ritme i amb menys disponibilitat, però hi continuo col·laborant. La majoria de voluntaris de la secció local d'Intermon són gent que tenen la seva feina. Nosaltres el que demanem és un compromís mínim i aportem unes feines on la gent s'hi senti a gust, en funció dels seus coneixements.
D'altra banda, la crisi també està canviant l'escala de valors dels ciutadans. Avui mateix venint del tren estava acabant el llibre de La Bona Crisi de l'Àlex Rovira que de diferents formes t'està parlant de la possibilitat de treure'n profit de tot allò dolent que ens passi. Citant una frase que surt al llibre de l'Alcorà, "l'adversitat i la felicitat sempre venen juntes". Personalment, crec que el gran ensenyament que hem de treure de la crisi actual és que cal tornar a posar molts valors en el seu lloc. Hem estat molts anys on tot el que no passés pel diner no tenia valor i no comptava per res i ara tot plegats ens hem adonat que potser hi ha altres principis i que no tot acaba en el "pelotazo" i en els diners. És a dir, hi ha altres estructures, familiars, etc. que són més importants.
Quina és la promoció que esteu fent a Internet de les vostres campanyes?
Intermón ja té la seva pròpia web on es dóna tota la informació institucional i per altra banda el comitè de Sant Cugat, a través del portal d'entitats de l'ajuntament, ha creat el seu propi web, on inclou les notícies específiques de la ciutat i els actes que s'impulsen des de l'organització. D'aquesta manera, quan s'afegeix una activitat nova, automàticament apareix a l'agenda cultural del web de l'ajuntament.
Respecte als productes de comerç just que oferiu a la botiga, sovint un dels principals frens a l'hora d'adquirir aquests articles és el seu preu, què pots comentar en quant a aquest aspecte?
S'ha de valorar el preu al mateix nivell que el valor que t'aporta aquest producte. És cert que per una persona que li costa arribar a final de mes aquests productes els pot percebre com a cars. Però si el desitges com a objecte de regal, has de tenir en compte que amb el preu estàs fent que el destinatari d'aquests diners, el productor, est rebent una quantitat de diners raonable per la feina desenvolupada. A més, també hauria de dir que tampoc són tan cars, ja que potser comparant els nostres articles amb els aquells que es consumeixen per caprici, com per exemple la xocolata, la diferència de preu no és tan gran.
I quina garantia té el consumidor que realment s'està pagant un preu just al productor?
Per entendre'ns això funciona una mica com una certificació ISO o com una auditoria. A España trobem el segell Flo que certifica precisament això. D'aquesta manera, no es condiciona el preu del cafè a les fluctuacions d'aquest en els mercats internacionals, sinó que se'n garanteix sempre un preu mínim pel productor.
Quants articles teniu a la botiga?
Aquest any estem intentant reduir stock per la crisi, però tenim unes 1.500 referències i la idea és reduir-les i quedar-nos en 800 i 1.000 referències a nivell de Sant Cugat. Clar, n'hi ha botigues que tenen més superfície i potser tindran més productes, però cal tenir en compte que estem, més o menys, entre les botigues més petites de l'ONG.
Per acabar, si d'aquí dos anys tinguéssim una nova entrevista, què és el que voldries explicar-nos amb més il·lusió?
D'entrada que hi hagués una consolidació i un major coneixement de la nostra botiga. A més, tot i que la sensibilització dels santcugatencs és molt bona, voldria que estiguessin encara més conscienciats per aquests temes, tan importants pel desenvolupament íntegre del planeta. En aquest sentit, no parlo únicament de pujar en número de voluntaris com de l'increment de la sensibilització de la comunitat de Sant Cugat.
D'altra abanda, tan de bò et pogués revel·lar que les vendes de la botiga no només el 40% de les vendes es fan al desembre, si no que aquestes es repartissin d'una manera més equilibrada durant tot l'any. No tant per vendre i fer diners, sinó pels beneficis que en treuen els petits productors de la Índia, de Bolívia, de l'Argentina, etc.
El comerç just també acusa la crisi?
Afortunadament menys que la resta de sectors. A la botiga d'aquí Sant Cugat hem crescut en vendes un 10% fins a l'octubre. En concret, la xifra de vendes de l'any 2008 fou de 35.497,50 euros i aquest any 2009, fins el mes d'octubre, portàvem unes vendes de 23.639,26 euros (en front dels 18.764,64 del 2008), així que no ens podem queixar. Tan de bo fos més, però el mercat està on està. De totes maneres, gairebé el 40% de les vendes es fan ara al desembre, ja que, a banda dels productes alimentaris estrella, com són el cafè i la xocolata, tenim productes d'artesania i jocs infantils molt adients per aquestes dates.
En aquests dos anys, quina resposta heu tingut per part dels santcugatencs?
Sobretot aquest any el gran feed-back que hem tingut ha sigut l'arribada de més voluntaris. Concretament, sis de nous, tres a la botiga i tres més en el comitè de mobilització social, duent a terme les campanyes. Els darrers dies vam dur a terme la campanya del canvi climàtic que va consistir en recollir signatures per enviar al senyor Zapatero per tal que impulsés alguna mesura contundent en la cimera de Copenhaguen. Vam fer una primera recollida el 30 d'octubre i una segona per la festa de la Tardor el 7 de novembre. Aquí a Sant Cugat es van recollir unes 1.600 signatures, una xifra que no està malament, comparada amb la total d'Espanya (50.000). Fins i tot, des de les altres delegacions d'Intermon Oxfam, se'ns va felicitar.
Fent un incís, cal esmentar que la botiga de Sant Cugat està gestionada 100% per voluntaris. Ara mateix estem en un 65% de dones i la resta d'homes pel que fa als voluntaris de la botiga. A la resta d'activitats que realitzem, la diferència és més gran, arribant a gairebé el 90% de dones.
Tornat al fil de la pregunta, personalment, penso que Sant Cugat, malgrat ser una ciutat dormitori, socialment està molt avançada. Per part de l'ajuntament les entitats rebem molt suport. Passejant per la Festa de la Tardor del novembre i la Festa de la Solidaritat del juny pots comprovar com hi ha una xarxa ben nodrida d'associacions i organitzacions disposades a moure la societat.
Des de quan es desenvolupa a Sant Cugat l'acció d'Intermón Oxfam?
Des de fa 10 anys. L'any 2000 es començà l'activitat sense seu fixa. Primer es va emplaçar al Club Muntanyenc, després fèiem reunions a la Casa de Cultura, però no teníem cap lloc en concret per realitzar les nostres activitats. Posteriorment, el 15 de desembre del 2007 vam inaugurar la botiga, amb un magatzem per guardar material i fer-hi reunions.
Pel que fa a les activitats que duem a terme, comencem el curs al juliol amb el tancament de l'any anterior, a l'agost no tenim activitat i reprenem el curs al setembre. Aquest any hem centrat la campanya amb el canvi climàtic, focalitzant el punt de mira en aquells que els afecta més el canvi climàtic: els habitants dels països del Sud.
Ara ve la campanya de Nadal i de foment del comerç just i en el primer semestre del 2010 actuarem com a vigilants del que faci Espanya a la presidència de la Unió Europea en referència a temes relacionats amb el Tercer Món i al desenvolupament.
El día que Intermon té com a especial és el de l'Esperança, el 25 d'abril, que enguany gira al voltant de l'agricultura en països en vies de desenvolupament i d'una manera especial es desenvoluparà en el país de Burkina Faso.
En aquest marcatge es contempla que el govern espanyol compleixi la promesa de l'aportació de l'1% del PIB en ajuda al desenvolupament al final de la legislatura?
Afortunadament ho va prometre i, malauradament, el que es destinarà el 2009 i el 2010 està per sota d'aquesta xifra desitjada. O els dos últims anys es posen les piles o difícilment s'arribarà a complir la fita. De moment, no s'està arribant als percentatges que s'havien de cobrir aquest any, que giraven al voltant del 0,5-0-6%, i els pressupostos per l'any 2010 tampoc contemplen una partida que s'acosti a l'1%.
Però, siguem optimistes, ja que potser la situació econòmica millora i el govern decideix aportar una mica més. No obstant això, pel que vetllarem nosaltres en els pròxims mesos és perquè, com a mínim, no hi hagin retallades en quan als compromisos que s'han fet a nivell europeu en matèria de cooperació.
Aquí a Sant Cugat, quina quantitat del seu pressupost destina l'ajuntament a tasques de cooperació per al desenvolupament?
Ara mateix aporta l'1%. Fa, com a mínim, dos anys que destina aquest percentatge a ajudes socials. Cada any es convoquen uns concursos i s'adjudica aquesta partida a les entitats que s'hi presenten i resulten guanyadores. Concretament, en el cas d'Intermón ens presentem per campanyes de sensibilització. Com ja t'he comentat anteriorment, crec que per part de l'ajuntament hi ha una sensibilitat especial en front aquests temes, començant per l'alcalde i acabant per qualsevol petit càrrec de la regidoria que se n'ocupa d'aquests temes. A més, quan realitzem qualsevol acte, des de l'ajuntament sempre hi ha algú que hi assisteix i això ens en fa sentir molt orgullosos. Sant Cugat pot tenir la percepció des de fora de ser una ciutat "pija", però la realitat és que té una gran sensibilització social.
Existeix algun tipus de coordinació entre l'acció social de les entitats solidàries de la ciutat?
Sí, a través de la regidoria hi ha la xarxa d'entitats, que ara es troba a la Casa Mònaco, que convoca reunions periòdiques entre totes les parts interessades. A més, quan una de les entitats realitza una activitat, a través de la xarxa es difon informació a la resta i s'intercanvien materials. D'aquesta manera, també existeix un cert grau de solidaritat entre les entitats solidàries.
Abans has comentat que aquest any han entrat sis voluntaris. Amb quina base es va partir fa dos anys?
Fa dos anys hi havia 26 persones treballant a la botiga i en aquests moments entre la botiga i la part de sensibilització ciutadana som 43 voluntaris, més un col·lectiu de joves recentment creat, del qual estem molt orgullosos de com s'està desenvolupant. Gent jove amb molta empenta i moltes ganes de fer coses i amb moltes idees. Era una de les assignatures pendents que teníem i que, afortunadament, aquest any s'ha pogut engegar. Han tingut una gran tasca sobretot en la recollida de signatures. Realment, ens fa molta il·lusió aquest grup, ja que desmitifica la idea del voluntari com una persona d'una certa edat. Si finalment s'arriba a consolidar aquest grup estaríem parlant de 10 persones més.
La crisi ha afavorit a ampliar la sensibilització de la gent pels temes que tracteu? Això ha a contribuït a animar a més persones a ajudar?
Sí i no. Jo vaig estar un any a l'atur i això em va permetre dedicar més hores aquí, però ara fa un parell de mesos que estic treballant i segueixo col·laborant amb l'entitat. A un altre ritme i amb menys disponibilitat, però hi continuo col·laborant. La majoria de voluntaris de la secció local d'Intermon són gent que tenen la seva feina. Nosaltres el que demanem és un compromís mínim i aportem unes feines on la gent s'hi senti a gust, en funció dels seus coneixements.
D'altra banda, la crisi també està canviant l'escala de valors dels ciutadans. Avui mateix venint del tren estava acabant el llibre de La Bona Crisi de l'Àlex Rovira que de diferents formes t'està parlant de la possibilitat de treure'n profit de tot allò dolent que ens passi. Citant una frase que surt al llibre de l'Alcorà, "l'adversitat i la felicitat sempre venen juntes". Personalment, crec que el gran ensenyament que hem de treure de la crisi actual és que cal tornar a posar molts valors en el seu lloc. Hem estat molts anys on tot el que no passés pel diner no tenia valor i no comptava per res i ara tot plegats ens hem adonat que potser hi ha altres principis i que no tot acaba en el "pelotazo" i en els diners. És a dir, hi ha altres estructures, familiars, etc. que són més importants.
Quina és la promoció que esteu fent a Internet de les vostres campanyes?
Intermón ja té la seva pròpia web on es dóna tota la informació institucional i per altra banda el comitè de Sant Cugat, a través del portal d'entitats de l'ajuntament, ha creat el seu propi web, on inclou les notícies específiques de la ciutat i els actes que s'impulsen des de l'organització. D'aquesta manera, quan s'afegeix una activitat nova, automàticament apareix a l'agenda cultural del web de l'ajuntament.
Respecte als productes de comerç just que oferiu a la botiga, sovint un dels principals frens a l'hora d'adquirir aquests articles és el seu preu, què pots comentar en quant a aquest aspecte?
S'ha de valorar el preu al mateix nivell que el valor que t'aporta aquest producte. És cert que per una persona que li costa arribar a final de mes aquests productes els pot percebre com a cars. Però si el desitges com a objecte de regal, has de tenir en compte que amb el preu estàs fent que el destinatari d'aquests diners, el productor, est rebent una quantitat de diners raonable per la feina desenvolupada. A més, també hauria de dir que tampoc són tan cars, ja que potser comparant els nostres articles amb els aquells que es consumeixen per caprici, com per exemple la xocolata, la diferència de preu no és tan gran.
I quina garantia té el consumidor que realment s'està pagant un preu just al productor?
Per entendre'ns això funciona una mica com una certificació ISO o com una auditoria. A España trobem el segell Flo que certifica precisament això. D'aquesta manera, no es condiciona el preu del cafè a les fluctuacions d'aquest en els mercats internacionals, sinó que se'n garanteix sempre un preu mínim pel productor.
Quants articles teniu a la botiga?
Aquest any estem intentant reduir stock per la crisi, però tenim unes 1.500 referències i la idea és reduir-les i quedar-nos en 800 i 1.000 referències a nivell de Sant Cugat. Clar, n'hi ha botigues que tenen més superfície i potser tindran més productes, però cal tenir en compte que estem, més o menys, entre les botigues més petites de l'ONG.
Per acabar, si d'aquí dos anys tinguéssim una nova entrevista, què és el que voldries explicar-nos amb més il·lusió?
D'entrada que hi hagués una consolidació i un major coneixement de la nostra botiga. A més, tot i que la sensibilització dels santcugatencs és molt bona, voldria que estiguessin encara més conscienciats per aquests temes, tan importants pel desenvolupament íntegre del planeta. En aquest sentit, no parlo únicament de pujar en número de voluntaris com de l'increment de la sensibilització de la comunitat de Sant Cugat.
D'altra abanda, tan de bò et pogués revel·lar que les vendes de la botiga no només el 40% de les vendes es fan al desembre, si no que aquestes es repartissin d'una manera més equilibrada durant tot l'any. No tant per vendre i fer diners, sinó pels beneficis que en treuen els petits productors de la Índia, de Bolívia, de l'Argentina, etc.
Cançons per animar el tió
A continuació, us escric la cançó del tió que utilitzen a casa meva,
"Caga Tió,
avellanes i turró,
si no vols cagar,
si no vols cagar,
garrotada va!"
Quina és la vostra?
dimecres, desembre 23, 2009
La ruta del pessebre
Per aquestes dates els catalans acostumen a fer el pessebre, sobretot, si tenen nens petits a les seves llars. A més, alguns, si viuen en una planta baixa de cara al carrer, el fan a la finestra perquè els seus veïns en puguin gaudir de la seva vista. Aquesta és una tradició que algunes botigues han aprofitat, darrerament, per atraure els seus clients potencials. Tot plegat per infondre més màgia al Nadal.
Gràcies a aquestes persones, que dediquen part del seu temps a engalanar els seus aparadors o les seves finestres, podem anar de pessebres, una de les tradicions més arrelades a casa nostra i que convindria no perdre mai. No obstant això, en l'època d'Internet les passejades virtuals cada cop estan més de moda i per això, a continuació podeu fer un recorregut per una vintena de pessebres de la nostra ciutat. Bon Nadal!!!
Santiago Rusiñol, 52
Santiago Rusiñol, 38
Santiago Rusiñol, 29
Santiago Rusiñol, 8
Valldoreix, 16
santcugatenc molt implicat en les tradicions locals como el Ball del Vano i el Ram, bastoners,
la Penya Regalèssia i l'Aplec de Sant Medir, entre d'altres.
Plaça de Barcelona, 12
Edifici de l'estanc de Plaça de Barcelona.
Plaça de Barcelona, centre.
Villà, 2
Valldoreix, 79
Valldoreix, 60
Dr. Murillo, 71
Dr. Murillo, 69
Dr. Murillo, 2
Dr. Murillo, 1
Francesc Moragas, 58
Francesc Moragas, 44
Rambla del Celler, 23
Vallès, 23
Rambla del Celler, 117-119
Passeig Torreblanca, 2
I, per acabar el passeig, la curiositat...
divendres, desembre 18, 2009
"Sant Cugat pateix una manca d'equipaments esportius"
Jordi Robirosa és un barceloní de naixement, però els últims 10 anys els ha viscut a Sant Cugat. A més, porta 20 anys cobrint les informacions de l'NBA per TV3 i aquesta setmana ha presentat, al cafè del Teatre Auditori, el llibre que recull les seves vivències en territori americà ("A prop de les estrelles de l'NBA" de Viena Edicions). En referència a la seva persona, després d'una conversa amb ell et dónes compte que és un individu amb una gran energia, un professional de l'alçada d'un campanar i, per damunt de tot, un senyor com Déu mana.
dijous, desembre 17, 2009
Contes de tota la vida per Nadal
Entre els contes que es poden llegir en aquesta antologia destaquen "El Soldadet de Plom", "El Vestit de l'Emperador", "L'aneguet lleig" o "La donzella de la mar". Sens dubte, una recopilació d'històries interessant i que pot suposar un entreteniment molt educatiu per tots els nens que estan a les portes de començar les vacances de Nadal.
El llibre es pot descarregar en aquest enllaç.
Els blocaires santcugatencs fan balanç de la consulta
dimecres, desembre 16, 2009
Copenhague pendent dels Estats Units
Segons una nota de premsa que m'ha arribat de Mans Unides, els països reunits a Dinamarca per trobar una solució al canvi climàtic esperen que en les pròximes hores Barack Obama faci gal·la del premi novel de la pau i lideri una línia d'actuació contundent per salvar definitivament el Planeta...Estats Units haurà de canviar
Obama tindrà un paper determinant al final d'aquesta cimera.
"La pressió sobre els Estats Units és tan gran que no els quedarà més remei que fer un pas més enllà. Copenhaguen no pot ser altre Kyoto, no poden quedar-se sense avançar. Obama tindrà un paper determinant en el final de la Cimera. El seu Premi Nobel és un premi al que ha de fer, no al que ja ha fet ... i ell ho sap ".
Així ho afirma Joseph Sayer, de la junta directiva de Misereor, ONGD catòlica alemanya membre de CIDSE, i expert en cooperació. És la seva conclusió després d'haver sopat amb el coordinador de la delegació dels Estats Units en la Cimera, Jonathan Pershing.
Pershing pensa que, "arribin a l'acord que arribin, caldrà un any de treball intens abans de posar en marxa els principis d'aquest acord".
En aquesta segona setmana de negociacions, tot sembla fluctuar segons el moment del dia. Ahir dilluns, a la tarda, CIDSE va emetre un comunicat de premsa sobre la paralització de les negociacions com a conseqüència de l'enfrontament entre els delegats dels països africans i les nacions riques, que estan intentant eludir responsabilitats i no adoptar compromisos ferms i vinculants a Copenhague, especialment pel que fa a la reducció d'emissions per part dels països desenvolupats, el que no farà més que crear més pobresa al món.
Ahir dimarts, però, vam saber que els països africans han optat per tornar a entrar a les sales de negociació i seguir amb les converses, després que la presidenta de la Cimera, Hedegaard, els prometés dedicar una gran part de les sessions a la revisió del protocol de Kyoto.
I s'acaba de conèixer que Rússia, un altre dels "grans", acaba de llançar la seva proposta. Segons Dmitri Medvedev, president de la Federació russa, aquesta proposta consistiria a reduir les seves emissions, d'aquí a 2020, en un 25% respecte a l'any de referència que és 1990. Un pas més ...
Els ministres dels 192 països van reprendre ahir els seus contactes. Queda poc temps ... i tot està en joc. Així ens ho expliquen els participants de Mans Unides a la Cimera del Canvi Climàtic.
divendres, desembre 11, 2009
"Els polítics han fet que als joves no els interessi la política"
Joaquim Bofill (Sant Cugat del Vallès, 1988) és estudiant universitari de l'enginyeria tècnica d'Obres Públiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i membre de la secció local del grup de joves de Convergència, JNC. A més, fa unes setmanes va escriure un article d'opinió al Diari de Sant Cugat sobre l'anomenat Procés de Bolonya, que qüestionava l'actual model educatiu de casa nostra...
dijous, desembre 10, 2009
13-D: La gran manifestació del poble català
L'estatut de Miravet, com també se l'anomena de manera informal, és el text que qualifica, per primer cop, Catalunya com a nació i el que atorga a aquest territori més autonomia de tots els seus predecessors i més competències que, inclús, l'estatut de la Segona República.
Per aquest motiu, tot i que per molts catalans l'horitzó al qual s'ha d'aspirar no és el que marca aquest text, sinó la independència respecte de l'Estat espanyol, de moment, és la millor manera que s'ha trobat per expressar la nostra diferència respecte la resta de comunitats autònomes. Una qualitat que obliga, com a mínim, a tenir-lo com a llibre de consulta preferent.
El text el podeu descarregar en aquest enllaç.
divendres, desembre 04, 2009
"Fer teatre hauria de ser un exercici d'humilitat i no d'emergència"
Christian Treceño (1976, Sant Cugat del Vallès) és una persona amb la que dóna gust parlar de teatre i arts escèniques, pels seus amplis coneixements sobre el sector, malgrat la seva edat. Té 33 anys i, des del 2003 que és Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre. A més, va marxar fora per estudiar Direcció i Guió de cinema i documentals a la Universitat de Gal·les. Darrerament, ha estat molt vinculat amb la seva ciutat, ja que és Director del Teatre la Unió...
dijous, desembre 03, 2009
En defensa dels drets fonamentals a Internet
Després de tot un dia seguint missatges al Twitter crítics amb l'avantprojecte de llei d'economia sostenible del govern de Zapatero, em veig obligat a recolzar i publicar el manifest originat a la Xarxa en defensa dels drets dels internautes. Aviam si d'aquesta manera les autoritats s'adonen que la societat connectada a les noves tecnologies demanda una nova manera de relacionar-se i no una altra. Gràcies al blog de La Veu de T per la traducció al català.
L'esperit Barnils torna a reviure's
El futbol entès com una metàfora de la vida
dimarts, desembre 01, 2009
Xavier Boix explica la seva renúncia com a portaveu d'ICV
Tan de bo, que les tasques a la conselleria d'Interior no li facin perdre ni una gota del seu compromís per Sant Cugat, ja que el partit necessitarà la seva experiència a les eleccions municipals de 2011. Recordem que fa tres anys ICV va ser l'únic partit de l'oposició que va guanyar vots...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)