El meu tracte amb aquesta esplèndia actriu i directora de teatre ha sigut mínim. De fet, es limita a dos correus electrònics, un sms i una trucada telefònica d'un minut de durada. Però, amb tot, vaig poder copçar l'estret lligam que tenia amb la vida.
Tot i que era conscient que no estava del tot recuperada de la malaltia, no em va negar la meva innocent proposta d'entrevista. I això per un periodista és molt important. Encara que ella ho tenia totalment perdonat, pel seu estat de salut.
Sens dubte això ha sigut el que m'ha sobtat més de la seva personalitat. Sobretot, després de la seva mort. Era tan gran la confiança en la seva recuperació que em va animar a escriure-li un mail abans de l'estiu per tornar a parlar del tema de l'entrevista.
Ara ja no podré tenir cap conversa amb ella, però podré transmetre les mateixes ganes de viure que em va demostrar en aquell missatge i en les seves memòries. Un fulls que va publicar ara farà un mes amb la intenció d'automotivar-se després de les penes passades amb la seva malaltia.
Pels qui vau tenir l'oportunitat de conèixer-la, s'ha creat un espai per compartir els records i les experiències que ella va deixar. A més, al Facebook hi ha dues pàgines on podeu deixar el vostre condol: El seu perfil i el la pàgina del taller de teatre que ella dirigia.
Enllaços relacionats:

0 comentarios:
Publica un comentari