Els gegants tornen a posar la cirereta de la Festa Major

El Joan i la Marieta van tornar ballar, com mana la tradició, el Paga-li Joan al passeig dels plàtans de darrere el Monestir per commemorar la diada de Sant Pere, patró de la parròquia de la ciutat. Va ser un ball pràcticament perfecte. Una excel·lència que és el resultat d'un munt d'assajos i d'hores treballades per part de la colla gegantera local.

I és que, si fer caminar un gegant no és fàcil, imagina't com deu ser fer-lo dansar a munt i avall. Per això, voldria reivindicar, des d'aquest petit espai, el paper dels geganters dins del conjunt de les associacions de Sant Cugat. Ells són l'ànima dels nostres gegants i sobint, em dóna la sensació que els tenim una mica oblidats.

Els Amics de les Arts fan fibrar els santcugatencs

El passat dissabte, el grup revelació del rock català va omplir la plaça de l'Om en el concert que van oferir de dos quarts de dotze a la una de la matinada per presentar el segon disc, Bread&Breakfast i celebrar la segona nit de Festa Major de la ciutat.

Davant d'un públic entregat van fer sonar els temes més representatius del grup com "L'home que treballa fent de gos" o el que fusiona les seves dues grans passions, el futbol y l'amor, 4-3-3.

Els Diables reivindiquen el protagonisme de les entitats a la Festa Major

En el pregó d'enguany, celebrat el passat divendres 25 de juny, la colla de Diables va voler reconèixer la feina feta des de les associacions locals de la ciutat en favor de la festa gran de Sant Cugat.

A més, com era d'esperar, no es van estar de repartir crítiques per a tothom. Sobretot, per a l'alcalde Lluís Recoder, a qui van regalar un paraigües per què es pogués protegir de les crítiques que li caurien a sobre durant el discurs.

Festa Major Alternativa 2010

Per segon any consecutiu la ciutat tindrà una alternativa a la Festa Major. Des del divendres 25 i fins al diumenge 27 de juny, la Plaça Pep Ventura acollirà aquelles activitats que no hi tenen cabuda en la festa subvencionada per l'Ajuntament.

Fent una ullada ràpida al programa, que es pot consultar en aquest enllaç, els actes més alternatius que he trobat més interessants són el sopar popular amb productes agroecològics del divendres a les 9 del vespre; el cafè-tertúlia "Coneixement lliure i comunitats tecno-socials" dirigida per Freeknowledge Institute, Ubuntu.cat i Guifi.net de Terrassa; i el sopar popular "Fes-t'ho tu" del diumenge a les 9 del vespre, on l'organització posa les graelles, la verdura i la carn i els participants cuinen plegats.

Festa Major 2010

Ja tenim aquí una nova edició de la Festa Major de la nostra ciutat. Això vol dir que, des del divendres 25 i fins el dimarts 29 de juny tindrem activitats per donar i per vendre pels carrers i les places de la ciutat.

D'aquestes en destaco tres com a imprescindibles: el pregó dels Diables del divendres a les 8 del vespre, la botiga al carrer del dissabte i el ball del vano i el ram, del dia 29 de juny, festivitat local de Sant Pere, a les 8 del vespre.

Gausacs és el nom oficial dels castellers de la ciutat

Ni Xandris, ni Senglars, ni Granotes, ni Pinyons, ni Canells, ni Canallots, ni Maginets, ni Gats, ni Nanos, ni Xandrins, ni Favots. Cap d'aquests noms ha sigut el sobrenom favorit de la colla local. La paraula més votada ha sigut la que feia referència a la vall on es troben l'ermita de Sant Medir, el Pi d'en Xandri, la masia Torre Blanca i Torrenegra.

Deu anys després, els castellers de la nostra ciutat ja tenen una mica més d'identitat pròpia. Els faltava tenir un àlies que els definís i els diferenciés de la resta de colles catalanes i, per fi, ja el tenen. El passat dijous es va dur a terme una votació, a les 21:30, després de l'assaig que es va celebrar a la seu Club Muntanyenc per decidir aquest nom.

Arcadi Oliveres marca les línes d'actuació per fer front a la crisi

No és casualitat que l'única xerrada sobre la crisi econòmica organitzada pels Amics de Pedra i Sang per a l'espai cultural Tertúlies amb amics fos la més concorreguda. La gent quan té un problema vol escoltar solucions i no que li maregin la perdiu. I el convidat d'aquesta setmana ha sigut un home que sempre s'ha caracteritzat per dir les coses clares.

Arcadi Oliveres, el president de Justícia i Pau i de la Universitat Internacional de la Pau, entre d'altres càrrecs i l'últim Premi Ciutat de Sant Cugat va ser l'encarregat dilluns passat de fixar les solucions a la crisi econòmica que estem vivim.

Jordi Casas edita les seves reflexions al voltant de la prostitució

"Les noies de la rambla" és una novel·la social (que sembla autobiogràfica però que no ho és) i alhora un assaig sobre la immigració il·legal i la prostitució a Barcelona. Un text de 170 pàgines, inclosa la bibliografia, que pretén condemnar els que castiguen aquelles persones obligades a vendre el seu cos per poder guanyar-se la vida.

L'obra es centra en la vida al carrer de dues immigrants africanes, la Stella i l'Omoye, que un bon dia canviaren la vida del protagonista de la història per sempre més. El que va començar com una simple satisfacció sexual esdevindria una obsessió per investigar sobre la seva situació i per protegir-les de les màfies i de l'acció indiscriminada de la policia.

Es manté el nombre elevat de beneficiaris de Cáritas

Com cada any, el dia de Còrpus (6 de juny de 2010) Cáritas ha donat a conèixer els seus números. Gairebé uns 2.000 santcugatencs (1.873) han hagut de rebre alguna atenció per part dels professionals i voluntaris de l'ONG local. I es calcula que aquest any han atès a unes 777 famílies, unes 5 menys que el 2008.

No obstant això, la despesa econòmica destinada a atendre a aquestes famílies s'ha elevat a 583.753 euros, 28.353 euros més, respecte als diners gastats fa dos anys.

Però lamentablement, el més negatiu d'aquests números és que aquest any només un 15,7% d'aquesta quantitat econòmica correspongui a les donacions de La Caixa (gairebé un 3% menys que l'any passat)  i que l'aportació de l'ajuntament sigui també prop d'un 1% inferior (4,7% respecte el 5,5% de 2008). Per contra, es manté l'aportació dels Fons Europeus, del Banc dels Aliments i de les Donacions de particulars en Espècie en un 30% i creix la proporció de les donacions anònimes dels santcugatencs, que aquest any ha arribat fins al 22,5%, un 3% més que l'any passat. La caiguda més gran ha sigut en l'aportació de Càritas Barcelona, que ha passat del 29% del 2008 al 25,1% del 2009.

D'altra banda, com ja és habitual, s'ha organitzat una processó eucarística a les vuit del vespre pels voltants del Monestir. Concretament, s'ha acompanyat la custòdia des de la llotgeta fins a la Plaça de L'Om, on s'hi ha preparat un altar, des d'on el pare Gabriel ha dut a terme la corresponent benedicció.

Sílvia Servan ens ha deixat les ganes de viure com a lliçó magistral

El meu tracte amb aquesta esplèndia actriu i directora de teatre ha sigut mínim. De fet, es limita a dos correus electrònics, un sms i una trucada telefònica d'un minut de durada. Però, amb tot, vaig poder copçar l'estret lligam que tenia amb la vida.

Tot i que era conscient que no estava del tot recuperada de la malaltia, no em va negar la meva innocent proposta d'entrevista. I això per un periodista és molt important. Encara que ella ho tenia totalment perdonat, pel seu estat de salut.

Virginia Martínez: "Hem de buscar la interrelació de forces oposades"

La segona sessió de les Tertúlies amb amics (31 de maig de 2010), organitzades pels Amics de Pedra i Sang, ha tingut com a convidada especial la cantant del grup santcugatenc, "La Porta dels Somnis", Vírgina Martínez. Una noia jove, mare de família i molt simpàtica que ha xerrat durant una hora aproximadament sobre la seva experiència en el terreny musical i teatral.

Ha començat fent referència als seus orígens i ha relacionat la carrera professional dels seus pares (la medicina) amb el seu ofici d'artista, fent referència a que en les dues disciplines l'observació és una peça clau.Una inquietud per mirar el seu entorn que de ben petita li va servir per empapar-se de l'amor dels seus progenitors vers la música. Cançons com "Fascination" de Nat King Cole (una de les cançons preferides del seu pare) o Amapola de Nana Mouskouri (una de les més estimades per la seva mare han sigut recordades per la cantant de La Porta dels Somnis i li han servit per rendir-los un petit homenatge.