SantQgat.cat

Em trasllado a Wordpress

2010-09-22T20:30:00.007+02:00

Per continuar gaudint dels continguts de SantQgat.cat, fes click en aquest enllaç.

La ciutat torna a recordar el seu màrtir

2010-07-28T21:17:00.003+02:00

Abans de llegir aquesta entrada, recomano escoltar l'entrevista que li ha fet la ràdio local al rector de la nostra parròquia, Blai Blanquer. En aquesta reivindica una celebració popular pel màrtir que dóna nom a la nostra ciutat.

La festa religiosa ja fa anys que es celebra a Sant Cugat. Concretament, des de l'arribada de Mn. Blai a la rectoria del la parròquia del Monestir l'any 1997. Des d'aquesta data, no hi ha hagut cap 27 de juliol sense una missa especial en honor al sant.
Des de llavors, com bé recorda Blanquer a l'esmentada entrevista, es poden comptar amb els dits de la mà esquerra (o dreta, tan és) les celebracions populars engegades per commemorar aquest dia: un sopar amb els comerciants i un concert.

Certament, poca cosa per rememorar la figura d'un home compromès amb uns ideals, fins a tal punt que va ser capaç de donar la vida per defansar-los. Un exemple d'integritat i de fotalesa interior molt adient en els temps que corren, mancats de referents.
Doncs bé, ahir al vespre un cop més les campanes van sonar amb força a les vuit del vespre per recordar a la ciutadania que una part dels seus companys de municipi estava celebrant la festivitat del martiri de Sant Cugat.

La commemoració va consistir en una missa presidida pel recent ordenat bisbe auxiliar de Terrassa Salvador Cristau i Coll i concelebrada pel rector Blai Blanquer, el de la Floresta, Lluís Victori, el de Bellaterra, Gabriel Bayés, entre d'altres capellans i diaques.

El festejament va concloure amb la veneració al claustre de les relíquies davant de la tomba del màrtir i per la ja tradicional ballada de la Moixiganga per part del Grup Mediterrània, en record de la mort i la resurrecció de Crist, sentit últim del martiri de Sant Cugat.

Tan de bo l'any que ve alguna entitat més se sumés al reconeixement a la figura del sant Cugat, al marge de la Parròquia de Sant Pere i el Grup Mediterrània.

Enllaços relacionats:

Tot a punt per la XXV edició de la Unipau

2010-07-15T00:01:00.001+02:00

La Universitat de la Pau està d'aniversari. Celebra el quart de segle del curs d'estiu més atípic i original de tots els que es poden fer a la nostra terra. Perquè mira si se n'arriben a fer de cursos d'estiu per aquestes dates! Però cap d'ells té com a objecte central la recerca dels camins de la pau.

Sota el lema "Fer possible la pau", diferents entesos en la matèria xerraran des del dijous 15 de juliol fins al dimecres 21 de juliol per tal de trobar indicis per a la resolució de conflictes.

Entre d'altres autors, participarà el director de Justícia i Pau, Eduard Ibáñez, la Codirectora del Màster Universitari en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament de la Universitat Jaume I, Irene Comins, la membre del Working Group on International Justice d'Amnistia Internacional, Virgínia Rodríguez, el catedràtic d'economia de la UB, Joan Tugores, el Màster en polítiques públiques a la Universitat de Texas a Austin i analista de polítiques públiques al CADTM, Daniel Munevar Sastre i la Directora del Seminari d'investigació per la pau de Saragossa, Carmen Magallón.

El President de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres i el premi novel de la pau, Adolfo Pérez Esquivel, obriran i tancaran el curs d'estiu, respectivament, amb la conferència inaugural del dijous sobre el futur de la pau i la de cloenda de dimecres, que, tot i que no s'ha especificat el seu títol, tothom pot endevinar sobre què anirà.

Et deixo amb el programa de la XXV edició de la Universitat Internacional de la Pau.

XXV Curs d'Estiu "Fer possible la Pau"

dijous 15 juliol de 2010

19:00

Sessió inaugural. Taula institucional. Conferència: El futur de la Pau. A càrrec d'Arcadi Oliveres. President de la Universitat Internacional de la Pau i de Justicia i Pau

divendres 16 juliol de 2010

09:30	Acreditacions participants
10:00	Història i desenvolupament dels drets humans: universalisme o culturalisme?. A càrrec d'Eduard Ibáñez, Director de Justícia i Pau. Begoña Román, Professora de Filosofia de la UB.
11:30	La construcción de la paz: desarrollo, seguridad y derechos humanos para todos. A càrrec de Jesús A. Núñez, Codirector del Máster de estudios sobre conflictos y acción humanitaria (IECAH)
12:30	Nous Drets Humans i de Gènere. A càrrec d'Irene Comins. Codirectora del Màster Universitari en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament. UJI
16:30	Taula rodona: Defensa dels drets, implicació de la justicia universal. A càrrec de Jaume Saura. professor de Dret Internacional de la UB i president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya. La justicia penal internacional: limitaciones y oportunidades políticas a la justicia. A càrrec de Virgínia Rodríguez. Licenciada en derecho y en ciencias políticas y de la administración. Miembro del Working Group on International Justice de Amnistia Internacional.

dissabte 17 juliol de 2010

09:30	El moviment altermundista i el futur del FSM. A càrrec de Jordi Calvo. Membre del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.
10:30	Organització i funcionament de les plataformes antimilitaristes. A càrrec de Jose Luís Gordillo. Professor de Filosofia del Dret de la UB i membre de la Plataforma Aturem la Guerra.
11:30	Agendes internacionals de construcció de pau i relacions internacionals. A càrrec d'Òscar Mateos. professor de la Universitat Ramón Llull i responsable de l'àrea social del Centre d'estudis Cristianisme i Justicia.
12:30	L'acció col.lectiva i la lluita per canviar les relacions internacionals: un balanç. A càrrec de Rafael Grasa. President de l'Institut Català Internacional de la Pau i Professor Titular de l'UAB.
16:30	Taula rodona: Institucions econòmiques mundials: present i futur. A càrrec de Joan Tugores. Catedràtic d'Economia de la UB. El rol de les organitzacions internacionals en el manteniment de la pau. A càrrec de Jordi Urgell. Investigador de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB.
21:00	ACTIVITAT CULTURAL: Sopar i ball popular a la Plaça Pep Ventura.

diumenge 18 juliol de 2010

09:30	El desequilibri Nord-Sud. A càrrec de Gabriela Serra.Entrepobles. Membre del Comité de Solidaritat amb els Pobles Indígenes d'Amèrica.
11:30	Els fluxos financers. A càrrec de Dani Gomez-Oliver. Investigador de l'ODG.
12:30	El sistema de la deuda como obstáculo a la justicia y a la paz internacional. A càrrec de Daniel Munevar. Máster en polítiques Públiques. Univesitat de Texas a Austin. Analista de PolítiquesPúbliques, CADTM.
16:30	Taula rodona: Ajuda al desenvolupament: Cooperació vs. Anticooperació. A càrrec de Francesc Mateu. Director d'Intermón Oxfam a Catalunya i President de la FCONGD. David Minoves, Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya. David Llistar, Investigador de l'Obesrvatori del Deute en la Globalització. professor d'Ecologia Política. Càtedra UNESCO de Sostenibilitat a la UPC.

dilluns 19 juliol de 2010

09:30	El militarisme una amenaça permanent per la pau. A càrrec de Pere Ortega. Investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.
11:30	La seguretat humana. (Ponent pendent de comfirmació).
12:30	Fent passes cap al desarmament: campanyes, èxits i reptes. A càrrec de Jordi Armadans. Politòleg i periodista. Director de la Fundació per la Pau.
16:30	Taula rodona: La privatització de la seguretat. A càrrec de Tica Font. Presidenta de l
19:30	ACTIVITAT CULTURAL: Documental Ahimsa "Contra la guerra". Al Centre Borja.

dimarts 20 juliol de 2010

09:30	Educació en la transformació positiva dels conflictes. A càrrec de Paco Cascón. Assessor en temes de Resolució de Conflictes. Professor del Postgrau Cultura de Pau de l
11:30	Taula rodona: Les altres violències. Dones actores de Pau. A càrrec de Carmen Magallón. Directora del Seminario de Investigación para la Paz de Zaragoza. L
12:30	El diàleg interreligiòs i l'educació per la pau atesos els fonamentalismes. A càrrec de Joan Botam. President del Centre Ecumènic de Catalunya.
16:30	Taula Rodona: Per on camina l'Educació per a la pau? La cultura de la pau: una cultura inèdita. A càrrec d'Alfons Banda. President de la Fundació per la Pau. Antonio Poleo. Trabajador social, técnico en actividades socioculturales y profesor asociado al Departamento de Psicologia y Trabajo social de la Universidad de Málaga. Carles Vidal, Periodista, educador, autor i director de teatre social.
19:00	ACTIVITAT CULTURAL: Presentació d'experiències educatives: "Teixint Xarxes" un projecte d'educació per la pau per a joves de secundària i "Agroecologia escolar" un treball col.lectiu dels centres educatius de Sant Cugat.

dimecres 21 juliol de 2010

09:30	Introducció als processos de pau. A càrrec de Jose Ángel Ruiz Jiménez. Profesor del Instituto de la Paz y los Conflictos de la UGR. Vicenç Fisas. Director de l
11:30	Conclusions. A càrrec de José Ma Perceval. Historiador. Professor del departament de periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.
12:30	Conferència de cloenda. A càrrec de Adolfo Pérez Esquivel. Premi Nobel de la Pau 1980. President Honorífic de la Universitat Internacional de la Pau.

Outlet Viatges obrirà oficina a Sant cugat

2010-07-14T16:32:00.004+02:00

~~La setmana que ve~~ En els pròxims dies la ciutat tindrà una agència de viatges barats. És el resultat del pla d'expansió de l'empresa privada fundada el maig de 2010 per Jordi Alcaraz, que es diferencia de la competència per ser la que millor ajusta els marges de benefici en el sector.

La clau d'això es troba en la reducció a la mínima expressió dels intermediaris. I això què vol dir? Doncs que ell mateix és qui es busca els vols i els hotels més barats.

L'expansió es realitza a partir d'una associació de franquícies, que aquest mes s'està extenent a 20 ciutats més, entre les quals hi trobem la delegació que properament s'obrirà al carrer Sant Antoni. En les pròximes setmanes tindrem més notícies al voltant de la botiga, estigues atent, si t'interessa la notícia.

Manifestació 10 de juliol: Nosaltres Decidim. Som una nació

2010-07-10T11:18:00.003+02:00

Aquesta tarda tots els catalans estem convocats a les 6 de la tarda a anar a una manifestació per defensar el text que va votar la majoria de catalans (73,92%) en referèndum 18 de juny de 2006. L'inici s'ha fixat en Diagonal-Passeig de Gràcia i ha sigut impulsada per una organització cultural, Òmnium Cultural, a la qual se li han afegit nombroses associacions d'arreu de Catalunya.

És tan ampli el ventall d'adhesions que s'han sumat a la causa que la manifestació no tindrà manifest final. Tan sols hi haurà la cantada final del nostre himne (Els Segadors), allò que ens uneix a tots els catalans, a càrrec de l'Orfeó català.

I és que s'hi han sumat 1.542 associacions, un argument més que demostra la gravetat del cas i que anima a participar a més gent. Amb això vull dir que no és una manifestació de quatre independistes arreplegats, sinó de tot un poble que s'ha sentit ferit.

Per posar uns exemplers esclaridors de la diversitat de recolzaments de la manifestació cal esmentar el suport de l'Associació de Veïns de Sarrià, la Camerata Sant Cugat, el Centre Bolivià Català, el Círcol Catòlic de Badalona o el Futbol Club Barcelona.

A banda d'això, nombrosos ciutadans han donat suport a la iniciativa a títol personal. A Sant Cugat, ha animat a la participació dels santcugatencs a la marxa d'avui, a banda de l'alcalde Lluís Recoder i dels diferents polítics locals, tret de Berta Rodríguez del Partit Popular, l'actor Jaume Pla, membre del grup local d'Òmnium Cultural.

Dit això, us animo a la participació d'aquesta tarda i us deixo amb el vídeo de Jaume Pla.

Enllaços relacionats:

Les Lectures a la Fresca homenatjaran Porcel

2010-07-06T01:03:00.009+02:00

Aquest mes de juliol els Amics de Pedra i Sang tornen organitzar les Lectures a la Fresca i aquest cop ho faran, en la seva sisena edició, per homenatjar l'obra teatral del desaparegut Baltasar Porcel.

El regidor de Cultura, Xavier Escura, va destacar durant la presentació d'aquest esdeveniment que, precisament, el teatre fou la disciplina que va donar a conèixer l'escriptor Porcel, encara que avui en dia no sigui recordat per ser un gran autor d'obres teatrals.

De la seva banda, la directora de les lectures, Dolors Vilarasau, va agraïr el suport que han rebut per part de l'ajuntament, tant des del punt de vista logístic com econòmic, i la difusió duta a terme pels mitjans locals de la ciutat, que en temps de crisi troba que és fonamental.

A més a més, va animar a l'assistència a les Lectures argumentant que és un teatre fet per una persona jove, inquieta, en una recerca constant de coses noves, que enlloc de continuar la tradició mallorquina i fer teatre costumista i de sainet es va decantar per experimentar amb el teatre que es feia a Europa: teatre èpic, existencialista, absurd...

Els que s'acostin a les lectures, que comencen amb la representació de "L'inspector" aquest dijous 8 de juliol a les 22:00 del vespre, rebran com a obsequi el vano dissenyat enguany per l'artista santcugatenc, Adolf, qui ha volgut destacar la mirada profunda de Porcel, que sempre l'ha impactat.

Per últim, Jaume Pla va animar a tots santcugatencs a venir a Les Lecures, ja que els espectacles que s'hi trobaran són "100% Porcel".

Enllaços relacionats:

Agenda de les Lectures a la Fresca 2010.

Els Versots de Diables tornen a estripar l'actualitat, però tornen a pecar de superficials

2010-07-04T15:21:00.003+02:00

Aquest any els tradionals versots dels Diables van ser, mai millor dit, més incendiaris que mai. No es va escapar ningú o gairebé ningú de les crítiques d'aquell parell de Diables que any rere any posen a ratlla polítics, empresaris, gent d'església i entitats locals de Sant Cugat. I és que l'edició d'enguany va ser la darrera d'aquests dos joves santcugatencs com a versotaires i, com a Diables que són, van voler marxar donant el millor de si mateixos.

No obstant això, el discurs, en línies generals va ser força previsible i superficial. Van criticar, entre d'altres, la sentència de l'Estatut, el cas Millet, la nova normativa europea de pirotècnia, els polítics i mitjans de comunicació locals i els capellans pederastes. Fins aquí res de nou.

Les principals novetats en el discurs van fer referència a les crítiques als castellers, als quals van anomenar "pijos de Sant Cugat", a les monges del col·legi Pureza de Maria i a l'Opus Dei. Però, novament, les crítiques es van quedar en una simple enumeració de tòpics amb l'única voluntat de provocar el riure fàcil entre els assistents.

Espero que els Diables de l'any vinent canviïn la manera de fer els versots i es treballin més les seves crítiques. Ja que, un any més, em quedo amb la sensació que els versotaires elaboren el seu discurs a cop de titular més que a partir d'una profunda reflexió dels temes més polèmics de l'any present.

Però per tal que puguis llutjar amb el teu propi criteri, a continuació et deixo amb la primera part del vídeo dels versots d'enguany. Al meu canal de youtbe, en pots trobar les parts que falten del discurs que van pronunciar.

Enllaços relacionats:

Joan Anton Benach: "l'escriptura de Porcel vol arribar a tothom"

2010-07-01T23:30:00.006+02:00

El dia que fa un any de la mort de Baltasar Porcel parlaré de l'última tertúlia dels Amics de Pedra i Sang, protagonitzada pel crític de teatre de La Vanguardia, Joan Anton Benach. Una xerrada molt especial, ja que va comptar amb la presència de la seva vídua Maria Àngels Roque.

Durant més d'una hora Benach va repassar la creació teatral de Porcel, així com "Els Condemnats", "La Simbomba fosca", "El general", "L'inspector", "Èxode", "Història d'una guerra" o "Els dolços murmuris del mar", de la qual en va destacar de totes elles la seva transparència i la seva universalitat.

D'altra banda, va proposar una sèrie de millores a les diferents representacions de Porcel. En aquest sentit, de "El General" en va dir que li falta un bon director, de "Els Dolços murmulis del mar", "L'inspector" i "La simbomba fosca" va comentar que necessiten una lleugera revisió i de "Els condemnats", "Èxode" i Històries d'una guerra" va alertar que els cal una revisió profunda.

En el debat es va produir una petita discusió entre Benach i Martí Olaya en referència a l'actual gestor del Teatre Romea de Barcelona, el Grup Focus.La tertúlia es va amenitzar amb una cervesa Moritz per a tothom i una llesca de pa amb bull.

Els gegants tornen a posar la cirereta de la Festa Major

2010-06-30T23:30:00.000+02:00

El Joan i la Marieta van tornar ballar, com mana la tradició, el Paga-li Joan al passeig dels plàtans de darrere el Monestir per commemorar la diada de Sant Pere, patró de la parròquia de la ciutat. Va ser un ball pràcticament perfecte. Una excel·lència que és el resultat d'un munt d'assajos i d'hores treballades per part de la colla gegantera local.

I és que, si fer caminar un gegant no és fàcil, imagina't com deu ser fer-lo dansar a munt i avall. Per això, voldria reivindicar, des d'aquest petit espai, el paper dels geganters dins del conjunt de les associacions de Sant Cugat. Ells són l'ànima dels nostres gegants i sobint, em dóna la sensació que els tenim una mica oblidats.

Darrerament i, parlo primerament per mi, ens hem sentit més atrets per altres tradicions amb menys arrelaments locals, com els Castellers, que no pas per aquelles entitats que hem mamat més de petits com l'esbart o els gegants.

No obstant això, afortunadament encara hi ha gent que s'estima aquesta tradició i la proba d'això la tenim en la reacció del públic del Paga-li Joan i en l'èxit de participació que va tenir l'última trobada de gegants durant la Festa Major local.

El públic va tornar a deixar petita la Plaça d'Octavià i un cop més la trobada de gegants del dissabte 26 de juny va ser un dels actes més multitudinaris de la Festa Gran de la ciutat.

I aquest anys a més s'ha introduït, gràcies a l'espontaneïtat d'una família local, un element nou a la tradició dels gegants: portar el xumet del nen al gegant Joan perquè en tingui cura. Gràcies a aquesta iniciativa, els geganters animen als pares i mares de Sant Cugat a portar-lo alsGegants quan vulguin treure el xumet a la seva mainada.

Esperem que continuït aquest efecte pels nostres gegants i que mai ningú els oblidi.

Enllaços relacionats:

Els geganters enceten el 2010.

Els Amics de les Arts fan fibrar els santcugatencs

2010-06-29T23:28:00.002+02:00

El passat dissabte, el grup revelació del rock català va omplir la plaça de l'Om en el concert que van oferir de dos quarts de dotze a la una de la matinada per presentar el segon disc, Bread&Breakfast i celebrar la segona nit de Festa Major de la ciutat.

Davant d'un públic entregat van fer sonar els temes més representatius del grup com "L'home que treballa fent de gos" o el que fusiona les seves dues grans passions, el futbol y l'amor, 4-3-3.

D'altra banda, el clímax del concert, el va protagonitzar una cançó que no està inclosa en el CD abans esmentat. Es tracta de "Per mars i muntanyes", un petit homenatge del quartet de Barcelona a la sèrie d'animació japonesa Bola de Drac. La cançó va despertar grans aplaudiments i crits entre el fans del grup, junt amb una altra de les més estimades pel públic, Jean-Luc.

Tot i que es fa difícil destacar una interpretació per damunt de les altres, ja que, com bé s'explica en el bloc Kurtibolos, el concert de Sant Cugat va ser un dels millors de la gira, tant per l'actuació del grup dalt de l'escenari, com pel feed-back generat per part del públic.

Per últim, no voldria passar per alt l'actuació de Bed&Banda, el grup que complementava amb trompetes i saxos les guitarres i les veus dels quatre dels Amics de les Arts.

Enllaços relacionats:

Vídeo-resum del concert de Cugat.cat

Els Diables reivindiquen el protagonisme de les entitats a la Festa Major

2010-06-28T00:24:00.009+02:00

En el pregó d'enguany, celebrat el passat divendres 25 de juny, la colla de Diables va voler reconèixer la feina feta des de les associacions locals de la ciutat en favor de la festa gran de Sant Cugat.

A més, com era d'esperar, no es van estar de repartir crítiques per a tothom. Sobretot, per a l'alcalde Lluís Recoder, a qui van regalar un paraigües per què es pogués protegir de les crítiques que li caurien a sobre durant el discurs.

Però no només va ser ell la diana dels dards enverinats que van llançar els dimonis locals. Tots els polítics del consistori van quedar retratats per la càmera perversa dels mestres del foc de la ciutat. I, fins i tot, el mossèn de la parròquia, Mn. Blai Blanquer, i els veïns intolerants amb la Festa Local i amb l'espai de Barraques van quedar atrapats per l'angle de visió pervers d'aquest joves descarats.

De totes maneres, es van reservar les crítiques més dures pels versots del dilluns 28 al Parc Ramon Barnils, tot i que, com he comentat a l'entrada pertinent d'aquest web, han tornat a quedar-se en la superfície de les crítiques.

Els Diables de Sant Cugat celebren aquest any 2010 els seus 20 anys d'història.

Enllaços relacionats:

Festa Major Alternativa 2010

2010-06-22T23:27:00.002+02:00

Per segon any consecutiu la ciutat tindrà una alternativa a la Festa Major. Des del divendres 25 i fins al diumenge 27 de juny, la Plaça Pep Ventura acollirà aquelles activitats que no hi tenen cabuda en la festa subvencionada per l'Ajuntament.

Fent una ullada ràpida al programa, que es pot consultar en aquest enllaç, els actes més alternatius que he trobat més interessants són el sopar popular amb productes agroecològics del divendres a les 9 del vespre; el cafè-tertúlia "Coneixement lliure i comunitats tecno-socials" dirigida per Freeknowledge Institute, Ubuntu.cat i Guifi.net de Terrassa; i el sopar popular "Fes-t'ho tu" del diumenge a les 9 del vespre, on l'organització posa les graelles, la verdura i la carn i els participants cuinen plegats.
D'altra banda, els organitzadors també han pensat en activitats per entretenir a la mainada i en concerts per a divertir els joves.

Esperem que tot i ser una festa alternativa no deixi de ser una celebració popular on la gent s'ho passi bé sense prendre mal.

La Festa Major Alternativa té el suport de l'Assemblea Popular per l’Habitatge, l’Assemblea de Joves de Sant Cugat, el Casal Popular la Guitza i el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat.

Enllaços relacionats:

Programa de la Festa Major Alternativa 2010.

Festa Major 2010

2010-06-21T22:35:00.011+02:00

Ja tenim aquí una nova edició de la Festa Major de la nostra ciutat. Això vol dir que, des del divendres 25 i fins el dimarts 29 de juny tindrem activitats per donar i per vendre pels carrers i les places de la ciutat.

D'aquestes en destaco tres com a imprescindibles: el pregó dels Diables del divendres a les 8 del vespre, la botiga al carrer del dissabte i el ball del vano i el ram, del dia 29 de juny, festivitat local de Sant Pere, a les 8 del vespre.

Però al marge d'aquests tres pilars, la Festa Major d'enguany també comptarà amb un bon grapat d'activitats per a la canalla, com la festa de l'aigua del dilluns 28 a les 12 del migdia, i pels joves, com les polèmiques Barraques, que enguany estan ubicades, novament, en un lloc diferent al de l'any passat (Can Solà, darrera del restaurant La Masia).

Esperem que el dia 30 poguem fer un balanç satisfactori dels diferents actes que tindran lloc aquests dies i que cap brètol ens amargui els nostres dies de festa.

Enllaços relacionats:

Programa de butxaca de la Festa Major 2010.

Gausacs és el nom oficial dels castellers de la ciutat

2010-06-14T00:33:00.001+02:00

Ni Xandris, ni Senglars, ni Granotes, ni Pinyons, ni Canells, ni Canallots, ni Maginets, ni Gats, ni Nanos, ni Xandrins, ni Favots. Cap d'aquests noms ha sigut el sobrenom favorit de la colla local. La paraula més votada ha sigut la que feia referència a la vall on es troben l'ermita de Sant Medir, el Pi d'en Xandri, la masia Torre Blanca i Torrenegra.

Deu anys després, els castellers de la nostra ciutat ja tenen una mica més d'identitat pròpia. Els faltava tenir un àlies que els definís i els diferenciés de la resta de colles catalanes i, per fi, ja el tenen. El passat dijous es va dur a terme una votació, a les 21:30, després de l'assaig que es va celebrar a la seu Club Muntanyenc per decidir aquest nom.

A més, han aprofitat per renovar la seva imatge, amb un nou logotip informatiu, tal i com es pot veure en el vídeo corporatiu penjat en el canal de youtube de l'entitat.

Ara el repte és fer créixer el número de participants en aquest projecte. Espero que la renovació sigui ben rebuda pels santcugatencs i més persones es sumin a la colla.

Enllaços relacionats:

Vídeo-presentació del nou nom dels Castellers de Sant Cugat (Gausacs).

Arcadi Oliveres marca les línes d'actuació per fer front a la crisi

2010-06-10T17:38:00.009+02:00

No és casualitat que l'única xerrada sobre la crisi econòmica organitzada pels Amics de Pedra i Sang per a l'espai cultural Tertúlies amb amics fos la més concorreguda. La gent quan té un problema vol escoltar solucions i no que li maregin la perdiu. I el convidat d'aquesta setmana ha sigut un home que sempre s'ha caracteritzat per dir les coses clares.

Arcadi Oliveres, el president de Justícia i Pau i de la Universitat Internacional de la Pau, entre d'altres càrrecs i l'últim Premi Ciutat de Sant Cugat va ser l'encarregat dilluns passat de fixar les solucions a la crisi econòmica que estem vivim.

En aquest sentit, va fer referència a un seguit de propostes per sortir de l'actual atzucac econòmic, que jo he resumit de manera esquemàtica en les següents línies:

Mesures per resoldre la crisi alimentària:

Reformar la redistribució de la terra als països del sud.

Produir allò que els convé als seus habitants (més cereals i no tant cafè, cacau i pinya tropical).

Invertir 80.000 milions de dòlars cada any en regadius, formació professional agrària, etc.

Mesures per resoldre la crisi financera:

Nacionalitzar la banca. (Només aquella que ha rebut diners per part dels governs)

Vigilar i desconfiar de l'especulació que fan les caixes d'estalvis.

Començar a treballar amb la banca ètica.

Mesures per resoldre la crisi social:

Jornades de 35 hores (treballar menys hores, més gent).

Socialitzar els beneficis. Guardar-se els diners per quan les coses van malament.

Solidaritat. En la mesura del possible contribuir amb donacions al benestar material dels pobres a través de Cáritas i les diferents ONG's.

Assumir que ja no creixerem als nivells d'abans de la crisi. La petjada ecològica hi té molt a veure en aquest plantejament.

No criminalitzar als immigrants de l'actual situació econòmica. Diversos estudis demostren el que aporten a les societats d'acollida.

En el torn de preguntes, Arcadi Oliveres va aprofitar, a petició del públic, per dur a terme una sèrie de recomenacions pràctiques com destinar més temps a la lectura de llibres i publicacions, en lloc de veure tants programes del cor o programes i retransmissions esportives. A més, va aconsellar obrir un compte d'estalvi en una banca ètica i només utilitzar els bancs i les caixes convencionals per a les operacions del dia a dia com els pagaments de l'aigua, de la llum, etc. La tertulia va ser amenitzada amb xocolata desfeta.

Jordi Casas edita les seves reflexions al voltant de la prostitució

2010-06-08T23:45:00.017+02:00

"Les noies de la rambla" és una novel·la social (que sembla autobiogràfica però que no ho és) i alhora un assaig sobre la immigració il·legal i la prostitució a Barcelona. Un text de 170 pàgines, inclosa la bibliografia, que pretén condemnar els que castiguen aquelles persones obligades a vendre el seu cos per poder guanyar-se la vida.

L'obra es centra en la vida al carrer de dues immigrants africanes, la Stella i l'Omoye, que un bon dia canviaren la vida del protagonista de la història per sempre més. El que va començar com una simple satisfacció sexual esdevindria una obsessió per investigar sobre la seva situació i per protegir-les de les màfies i de l'acció indiscriminada de la policia.

No obstant això, aquest relat és un pretext que utilitza Jordi Casas per parlar de molts altres temes com la pobresa a l'Àfrica, la immigració a l'àrea metropolitana de Barcelona, el paper que ha jugat i juga La Rambla a la ciutat o la conveniència o no de les relacions sexuals extra-matrimonials pagades pel bé de la preservació de la parella estable i la família.

Però el que sobretot vol reclamar l'autor és que s'acabi amb el buit legal existent avui en dia a Espanya sobre el tema de la prositució i que, d'una vegada i per totes, es regularitzi la feina dels i les professionals, per tal que els seus drets puguin ser garantits.

El llibre es pot comprar a la llibreria Mythos per 30 euros, l'import del qual anirà destinat a ajudes als immigrants afectats per la prostitució. També es pot demanar a la seva adreça de correu electrònic.

Al fons, Jordi Casas durant la presentació del seu últim treball

Enllaços relacionats:

Jordi Casas:"El model de Sant Cugat por morir d'èxit".

Es manté el nombre elevat de beneficiaris de Cáritas

2010-06-07T23:45:00.006+02:00

Com cada any, el dia de Còrpus (6 de juny de 2010) Cáritas ha donat a conèixer els seus números. Gairebé uns 2.000 santcugatencs (1.873) han hagut de rebre alguna atenció per part dels professionals i voluntaris de l'ONG local. I es calcula que aquest any han atès a unes 777 famílies, unes 5 menys que el 2008.

No obstant això, la despesa econòmica destinada a atendre a aquestes famílies s'ha elevat a 583.753 euros, 28.353 euros més, respecte als diners gastats fa dos anys.

Però lamentablement, el més negatiu d'aquests números és que aquest any només un 15,7% d'aquesta quantitat econòmica correspongui a les donacions de La Caixa (gairebé un 3% menys que l'any passat) i que l'aportació de l'ajuntament sigui també prop d'un 1% inferior (4,7% respecte el 5,5% de 2008). Per contra, es manté l'aportació dels Fons Europeus, del Banc dels Aliments i de les Donacions de particulars en Espècie en un 30% i creix la proporció de les donacions anònimes dels santcugatencs, que aquest any ha arribat fins al 22,5%, un 3% més que l'any passat. La caiguda més gran ha sigut en l'aportació de Càritas Barcelona, que ha passat del 29% del 2008 al 25,1% del 2009.

D'altra banda, com ja és habitual, s'ha organitzat una processó eucarística a les vuit del vespre pels voltants del Monestir. Concretament, s'ha acompanyat la custòdia des de la llotgeta fins a la Plaça de L'Om, on s'hi ha preparat un altar, des d'on el pare Gabriel ha dut a terme la corresponent benedicció.

La celebració s'ha tancat amb el tradicional ball del Grup Mediterrània a la llotgeta del Monestir. A més, com marca la tradició, un any més l'ou ha ballat durant tota la jornada. Al final, la nota emotiva la protagonitzat el rector Blai Blanquer quan ha fet cantar a tots els presents, en una rotllana, "l'hora dels adéus".

Benedicció de Còrpus.

L'ou com balla tradicional del Dia de Corpus.

Ballada del Grup Mediterrània

Enllaços relacionats:

Sílvia Servan ens ha deixat les ganes de viure com a lliçó magistral

2010-06-07T17:25:00.002+02:00

El meu tracte amb aquesta esplèndia actriu i directora de teatre ha sigut mínim. De fet, es limita a dos correus electrònics, un sms i una trucada telefònica d'un minut de durada. Però, amb tot, vaig poder copçar l'estret lligam que tenia amb la vida.

Tot i que era conscient que no estava del tot recuperada de la malaltia, no em va negar la meva innocent proposta d'entrevista. I això per un periodista és molt important. Encara que ella ho tenia totalment perdonat, pel seu estat de salut.

Sens dubte això ha sigut el que m'ha sobtat més de la seva personalitat. Sobretot, després de la seva mort. Era tan gran la confiança en la seva recuperació que em va animar a escriure-li un mail abans de l'estiu per tornar a parlar del tema de l'entrevista.

Ara ja no podré tenir cap conversa amb ella, però podré transmetre les mateixes ganes de viure que em va demostrar en aquell missatge i en les seves memòries. Un fulls que va publicar ara farà un mes amb la intenció d'automotivar-se després de les penes passades amb la seva malaltia.

Pels qui vau tenir l'oportunitat de conèixer-la, s'ha creat un espai per compartir els records i les experiències que ella va deixar. A més, al Facebook hi ha dues pàgines on podeu deixar el vostre condol: El seu perfil i el la pàgina del taller de teatre que ella dirigia.

Enllaços relacionats:

Sílvia Servan distribueix la seva vida per Internet.

Virginia Martínez: "Hem de buscar la interrelació de forces oposades"

2010-06-02T00:05:00.004+02:00

La segona sessió de les Tertúlies amb amics (31 de maig de 2010), organitzades pels Amics de Pedra i Sang, ha tingut com a convidada especial la cantant del grup santcugatenc, "La Porta dels Somnis", Vírgina Martínez. Una noia jove, mare de família i molt simpàtica que ha xerrat durant una hora aproximadament sobre la seva experiència en el terreny musical i teatral.

Ha començat fent referència als seus orígens i ha relacionat la carrera professional dels seus pares (la medicina) amb el seu ofici d'artista, fent referència a que en les dues disciplines l'observació és una peça clau.Una inquietud per mirar el seu entorn que de ben petita li va servir per empapar-se de l'amor dels seus progenitors vers la música. Cançons com "Fascination" de Nat King Cole (una de les cançons preferides del seu pare) o Amapola de Nana Mouskouri (una de les més estimades per la seva mare han sigut recordades per la cantant de La Porta dels Somnis i li han servit per rendir-los un petit homenatge.

Sense abandonar el tema de la seva família, importantíssima pel desenvolupament de la seva persona, ha elogiat els coneixements musicals dels seus germans, contraposant-los amb els d'ella, i ha mostrat la seva admiració envers ells. "Tots ells saben tocar un instrument", ha comentat Vírginia Martínez.

Però al marge dels seus consanguinis, ha destacat com a referent un llibre per damunt de tots: "El Tao de la Veu", de Stephen Chun-Tao Cheng. Una obra que es podria resumir en la idea següent: "busca la interrelació de forces oposades" i que ella va utilitzar per millorar en una primera instància la respiració i el cant, però que li ha servit per la vida en general.

A més, ha repassat els seus mestres, com la professora de cant, María Luisa Castellanos, autora de la frase "a cantar te enseña la vida, yo te enseño técnica bucal" o el Carlos Ramaje, l'actor que va fer de Saïd a la interpretació de Mar i Cel per part de Dagoll Dagom, la persona que li ha ensenyat a somriure i donar les gràcies després de cada actuació i a no encaparrar-se en les errades.

D'altra banda, en el debat final ha despertat força polèmica el tema que ha iniciat la presidenta d'Amics de Pedra i Sang, Dolors Vilarasau, sobre els drets d'autor a la música. En aquest aspecte, per mostrar la seva opinió de manera més entenedora, la cantant de La Porta dels Somnis ha fet un símil amb el cotxe i la benzina i ha dit que tothom que tingui un cotxe hauria de ser conscient que perquè funcioni ha d'anar amb gasolina (s'entén que el cotxe és l'aparell per escoltar música i la benzina la música).

El col·loqui ha continuat amb la descripció de la darrera implicació social de la cantant amb el poble d'Haití (ha obert un número de compte per poder ajudar en les despeses d'un campament de dia per a nens afectats per la tragèdia) i s'ha tornat a animar amb el tema dels nous grups de música en català. En aquest sentit, la cantant ha mostrat el seu malestar pel suport que reben per part dels mitjans públics determinats grups musicals, només pel fet de tocar música "suposadament alternativa", al marge de la seva qualitat artística. Un recolzament que grups, pel fet d'estar etiquetats com a comercials, no reben.

La xerrada ha estat acompanyada d'una deliciosa coca de recapta, elaborada com la sessió anterior, pel restaurant de la plaça d'Octavià, Bach Selecció. Els projectes més inminents de Vírginia Martínez són l'stage teatral d'aquest estiu, un tribut a Sau i la gravació els mesos d'octubre i novembre del seu quart disc.

Enllaços relacionats:

Pàgina oficial de La Porta dels Somnis.

Les religions a la ciutat el 2010

2010-05-25T18:30:00.003+02:00

Aquesta darrera setmana els que hagin comprat el Diari de Sant Cugat s'hauran trobat amb un tema de portada d'aquells que no deixen indiferents a ningú: les religions a la ciutat. Un reportatge de quatre pàgines que apropa als seus lectors la realitat de milers i milers de santcugatencs, però que peca, mai millor dit, de ser superficial i de quedar-se amb el titular de només unes poques persones. Importants en la seva religió, però poques (el rector Blai Blanquer, l'iman Nacer Daoui, Jorge Burdman, del departament de Pau i Diàleg interreligiós de la Comunitat israeliana de Barcelona, el pastor evangèlic Albert Puerta, el pastor protestant Josep Monells, el superintendent local dels Testimonis de Jehovà, Àlex Castel, Marià Barberà, membre de la Fe bahà'í i el mestre budista Kadampa Darío Núñez).

Amb això el que vull esmentar és que les dades que s'indiquen en el reportatge no són científiques, ja que es basen només en la percepció subjectiva que tenen els seus líders. Personalment, trobo a faltar més feina de carrer i més impressions dels feligresos de cadascuna de les religions que es practiquen a Sant Cugat.

No obstant això, trobo molt interessant les xifres que s'hi apunten i l'infogràfic que tanca l'escrit, que mostra d'una manera molt clara els centres de culte més importants de Sant Cugat a l'actualitat. Un gràfic on es veu com la majoria de llocs de culte es troben situats allà on viuen més persones i on n'hi ha més activitats culturals: el centre de la ciutat. I és que la religió, tot i el seu caràcter privat, continua tenint un component social molt important.

* Les dades per confeccionar el gràfic s'han extret dels números que presenta el reportatge del Diari de Sant Cugat. Les xifres corresponents al nombre de jueus és el resultat de multiplicar el nombre aproximat de famílies jueves que hi ha la ciutat (100) pel nombre de membres que habitualment té una família catalana (3).

Enllaços relacionats:

Reportatge publicat al Diari de Sant Cugat el 21 de maig de 2010.

"Hem de passar de la cultura de residents a una residència de la cultura"

2010-05-11T18:24:00.001+02:00

Amb aquestes paraules Lluís Calvo va aprofitar la primera jornada del cicle cultural impulsat pels Amics de Pedra i Sang, "Tertúlia amb amics 2010" per reivindicar un nou model cultural i artístic per a Sant Cugat.

En aquest sentit, el poeta resident a la ciutat, esperonat per Dolors Vilarassau (indignada per l'absència a l'acte del principal mitjà de la ciutat, Cugat.cat, i de cap regidor de l'Ajuntament), va animar a l'administració pública a potenciar els artistes locals i, sobretot, a atraure talent de fora, engegant projectes engrescadors.

A més a més, va anar més enllà i va identificar el concepte de cultura amb els d'innovació i creativitat i va empènyer als poders públics a contribuir amb la seva acció a "passar de la cultura del pic i la pala a la cultura del silici" (material bàsic per a la fabricació de xips i símbol de la contemporaneïtat).

I en aquesta direcció Lluís Calvo va afegir que, malgrat les coses bones que ha desenvolupat el consistori en matèria de cultura en els darrers anys, s'ha de ser més ambiciós, ja que "tenim molt bones condicions com a municipi".

D'altra banda, entrant en l'objecte principal de la xerrada "Verdaguer, Maragall, Papasseit, Ferrater: El camí cap a la modernitat poètica", Calvo va recomanar uns textos escrits per uns autors amb un concepte molt modern de l'art: "creacions que no volen ser amables, sinó escorçar-se per mostrar la veritat més amarga".

De Jacint Verdaguer en va destacar, entre d'altres, "Flors del Calvari" i va llegir un article del crític Narcís Comadira que reivindica la qualitat poètica de l'autor i que l'equipara amb Baudelaire; De Joan Maragall, de qui Gabriel Ferrater li reconeix el mèrit de situar la literatura catalana al nivell europeu, va recomanar "Paternal"; De Joan Salvat-Papasseit va llegir "La Rosa als llavis" i "Res no es mesquí"; I de Gabriel Ferrater, del qual va definir la seva intenció poètica com una manera d'evitar la intoxicació de l'efusivitat de l'experiència, va aturar-se amb "La fi del món" i "Tres llimones".

I fora de programa, Lluís Calvo va sorprendre a la sala amb la lectura de "A les tres copes dic això", de Joan Vinyoli, un poeta que fins ara no ha rebut el reconeixement que el mateix Calvo creu que es mereix.

L'acte es va acabar amb una tertúlia entre Calvo i els assistents, acompanyada d'un berenar de pa amb tomàquet i vi negre, servit pels cambrers del restaurant Bach Selecció.

Lluís Calvo és un català nascut a Saragossa l'any 1963, va estudiar Geografia per entendre qui era i, tal i com ell mateix diu, es guanya la vida com a tècnic cultural. Molt recomanable la seva web Daltabaix Poètic i Epimone.net, des d'on investiga al voltant dels poemes cibernètics.

La pròxima sessió de les Tertúlies amb amics serà el proper dilluns 31 de maig, i anirà a càrrec de Vírginia Martínez, cantant del grup de música santcugatenc "La porta dels somnis".

Lluís Calvo, a la dreta, al costat d'Eduard Janer.

Una empresa d'Esade-Creàpolis reconeguda a Terrassa pel seu model de negoci amb un carro de la compra intel·ligent

2010-05-05T18:19:00.004+02:00

L’Albert Ramírez, de l’empresa Adict Active Retail, m’ha parlat aquesta tarda d’un projecte que ha rebut un premi d’innovació de la Cambra de Comerç de Terrassa. Es tracta d’un model de negoci per a un carro de la compra amb connexió a Internet i lector de codi de barres.

En concret, m’ha explicat que ells el que han fet ha sigut pensar la manera de fer rendible econòmicament un carret d’aquestes característiques per a una cadena de supermercats, mitjantçant la venda de l’espai publicitari del dispositiu a les marques interessades en donar sortida als seus productes.

No obstant això, no és la venda de publicitat el més interessant del projecte, sinó que els anuncis són personalitzats per a cada comprador, gràcies al perfil que va obtenint de les compres que realitza habitualment, del que compra en aquell moment i del lloc on es troba físicament el client dins el supermercat.

D'altra banda, el disseny del producte, el carro de la compra, ha sigut una acció conjunta dels partners tecnològics IBM, Siemens y Winkor Nixdorf.

En aquests moments, s'està duent a terme una prova pilot al Carrefour d'Alcobendas a Madrid, des d'on Adict Active Retail està intentant implementar el seu model de negoci.

Però, de moment, almenys aquí a Espanya, és només un experiment. Esperem que algun dia ens trobem amb algun d'aquests al súper del costat de casa nostra.

Albert Ramírez, davant de la seu d'Esade Creàpolis

Seu d'Esade-Creàpolis

Sílvia Servan distribueix la seva autobiografia per Internet

2010-05-04T23:12:00.002+02:00

Avui m'he assabentat que Sílvia Servan, la directora de les activitats teatrals de La Unió, ha escrit les seves memòries per acostar les seves vivències personals (amoroses, familiars i laborals) a tot individu que així ho desitgi. Però, al marge de la seva obra, molt recomanable de llegir, el que més m'ha agradat ha sigut la manera que ha triat per difondre la seva obra: la Xarxa.

En aquest sentit, ha facilitat un número de compte perquè tots els interessats en saber de la seva vida puguin comprar-ne un exemplar. Així doncs tots els que vulguin obtenir una còpia hauran d'ingressar set euros al compte que indico tot seguit:

Un cop fet l'ingrés haureu d'avisar a la mateixa Sílvia Servan al seu correu electrònic (silviaservan@hotmail.com) per tal que ella us en pugui enviar el text.

Sílvia Servan ha centrat, des dels 28 anys, la seva vida professional en el món del teatre, ja sigui com a actriu o com a professora i és, segons Dolors Vilarassau, un dels referents del teatre a nivell santcugatenc i una peça destacada en la formació de joves valors en l'escola de teatre del Teatre La Unió, l'única existent a la ciutat. ¿Algun al·licient més per comprar les seves memòries?

"Espero que la crisi no acabi passant factura a la cultura"

2010-04-29T22:13:00.007+02:00

Dolors Vilarasau (Sant Cugat del Vallès, 1952) és una enamorada del Monestir de cap a peus i una persona entregada en cos i ànima a la direcció teatral. Ha estudiat Filologia Catalana i Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Interpretació i Direcció a l'Institut del Teatre. Actualment, està immersa en un gran nombre de projectes locals com Tetrateatre, els Amics de Pedra i Sang o la ràdio de Sant Cugat...

En quantes mogudes culturals està involucrada a Sant Cugat?

La meva vessant professional està basada en el teatre i, concretament, en la direcció escènica. Partint d'aquest fet n'hi ha moltes coses en les quals estic involucrada a la ciutat. Actualment, sóc la presidenta de l'Associació d'Amics de Pedra i Sang, que vetlla perquè es representi l'obra de Jaumà al Monestir cada Nadal.

Dins d'aquest associació, a més, estem desenvolupant un altre projecte, del qual personalment n'estic molt contenta: les lectures a la fresca de l'estiu. És una iniciativa que va néixer fa cinc anys com a commemoració de l'any del llibre i la lectura i que ara mateix ha derivat en unes semirepresentacions teatrals.

Allò que em sembla més interessant d'aquesta proposta és que, gràcies a la participació d'actors voluntaris i a una pobre decoració, s'ha fet un producte que no és gaire car i que, en canvi, ha tingut una gran acceptació per part de la ciutadania, ja que es porta a terme de manera gratuïta en places públiques durant el mes de juliol.

Hem fet cicles dedicats a Mercè rodoreda, Santiago Rusiñol i obres de diferents autors com, per exemple, una del Víctor Alexandre o una versió que tinc traduïda de l'Amadeus de Peter Shaffer. Enguany hem pensat en recuperar algunes obres del Baltasar Porcel.

D'altra banda, l'atra gran activitat que impulsem des de l'associació és Pedra i Sang. Una obra que va néixer com un fet puntual, com un encàrrec de l'ajuntament a la companyia Tetrateatre (companyia a la qual pertanyo jo junt amb l'actor Joan Berlanga) per recordar l'any 2000 els 650 anys de l'assassinat de l'Abat Biure.

Vam tenir tant d'èxit amb la seva estrena que, a partir d'aquell moment, es van deixar de representar els espectacles poètics que fèiem al Monestir en favor d'aquesta obra. Personalment, ha sigut un espectacle que m'ha donat moltes satisfaccions, sobretot com a santcugatenca, ja que per mi ha sigut tot un orgull haver format part de l'origen d'una tradició del poble com aquesta.

A més, aquest any es prepara una celebració especial...

Sí, exactament.

I, a banda d'això, hi ha hagut alguna altra cosa relacionada amb la ciutat que li hagi fet especial il·lusió.

Sí, em fa molta il·lusió poder recordar que jo vaig dirigir l'espectacle de l'acte d'inauguració del Teatre-Auditori (Històries de Sant Cugat). Aleshores (uns 15 anys enrere) es tractava d'un nou equipament cultural i d'un espai que havia de ser molt important per a la ciutat. A més, en aquell moment era la representació més important que havia fet fins aleshores. Pensa que l'obra va estar desenvolupada per unes 200 persones.

D'altra banda, l'any de la commemoració del mil·lenari del Monestir vam muntar l'espectacle "Sota la capa del Cel", basat també en fets històrics de la ciutat.

En general, he de confessar que el Monestir ha estat un tema força recorrent al llarg de la meva vida, tot i que no sóc una persona religiosa. Però és evident que el Monestir és un valor cultural i integrador de la ciutat. Aquestes pedres formen part de la idiosincràcia de Sant Cugat. Sincerament, crec que he representat més espectacles sota aquestes pedres que no pas en un teatre. És un element que me l'estimo molt i a mi em motiva en la meva feina.

Per molt que s'expliqui la tasca del director

de teatre, la

gent continuarà entenent poc l'ofici

Cert, l'Eduard Jener va dir que el claustre és un escenari immillorable per a representar espectacles de música de cambra.

Sí, això entraria dins el tema de l'aprofitament del monument per a un ús lúdic. Evidentment, per moltes escenografies que vulguem posar en un escenari, una escenografia com la del Monestir difícilment la trobaríem.

Ara que parlem d'això, t'haig de comentar que els meus inicis en el teatre els vaig allà on ara en diuen la Casa Abacial, just davant del claustre. Un espai que em sembla que, actualment, s'hi fa catequesi per a joves. Era una sala amb una arcada que, ara que estan tant de moda les sales de petit format, puc afirmar orgullosa, que va ser la primera sala de petit format que hi havia abans que s'inventessin com a tal. Era un espai minúscul on només hi cabien unes noranta persones i on vaig estrenar amb divuit anys el meu primer espectacle de direcció.

Però les seves inquietuds no giren només al voltant del teatre, oi?

Sí, un altre tema que m'interessa molt és la poesia. Entre tots els espectacles que he fet n'hi ha molts que han estat relacionats amb el tema poètic. De fet, la primera obra que vaig estrenar com a directora va ser una que estava basada en poemes. D'ençà d'aquell moment, la poesia ha sigut un tema que sempre he anat seguint.

Fa tres anys també vaig dirigir la nit de poesia que es fa al Teatre Auditori, amb autors del país. I com t'he explicat abans, amb la companyia Tetrateatre cada any estrenàvem un espectacle poètic a la Sala Capitular del claustre. Vam fer Joan Oliver, Lorca, espectacles sobre dones, Gabriel Ferrater... Bé, he fet molts espectacles i aquest és un tema que m'interessa molt.

Fa uns anys, quan vivia a Coll Favà vaig impulsar el barri amb un grup de veïns il·lustres com el poeta Lluís Calvo i l'escriptor Martí Olaya , donat que els seus carrers tenen noms de poetes. Junt amb l'ajuntament vam decidir definir Coll Favà com el barri dels poetes.

Arran d'aquesta iniciativa, des de fa tres anys, el tancament del festival de poesia es fa a Coll Favà.

Concretant una miqueta més, quina és la seva experiència al capdavant de Tetrateatre?

Abans d'explicar això haig d'afegir que vaig estudiar a l'Institut del Teatre, mentre treballava amb el malaguanyat Joan Llamas, que va morir fa quatre anys (19 d'agost de 2006), a aquella sala situada, com t'he dit abans, a la Casa Abacial. Fins que es va estrenar Històries de Sant Cugat vaig fer teatre d'aficionats, l'altra escola que tenen els actors per fer provatures.

Després d'aquesta etapa, vaig impulsar, junt amb l'actor Joan Berlanga, Joan Llamas i l'escenògraf Carles Cases, Tetrateatre, una organització que naixia amb un punt de vista més professional i per dur a terme els nostres propis projectes més engrescadors.

Vam estrenar "Una nit qualsevol" a La Fira de Tàrrega, un parell de peces de Václav Havel, "El Comunicat" i "Havel escena", vam fer la proposta artística de Pedra i Sang i els espectacles poètics que et comentava abans sobre Carles Riba, per exemple.

Molt bé. I, per endinsar-nos una mica més en la seva feina, em podria aclarir en que consisteix l'ofici de la direcció escènica?

Tal i com vaig definir en una conferència que vaig donar fa temps, la direcció escènica és un ofici demiúrgic, que es pot dividir en set etapes, les mateixes que va fer servir Déu per crear el món. En tota obra artística parteixes des de zero, des d'un espai buit (Peter Brook, "El Espacio Vacío"), i actues com a creador d'uns personatges i d'un escenari a través dels quals confecciones una sensació de món artificial. Parteixes d'un caos per arribar a una situació absolutament ordenada, amb uns éssers vius que desperten en l'espectador unes emocions que doten a l'obra d'una certa vitalitat.

És precisament aquest un dels motius que em va decantar per deixar l'ofici d'actriu i dedicar-me a la direcció d'obres de teatre. A mi el que m'interessava més era la totalitat de l'obra.

De totes maneres, per molt que s'expliqui això, la gent continuarà entenent poc l'ofici del director, ja que la gent només percep la feina d'aquesta figura quan alguna cosa falla. És una llàstima, però quan tot va bé poc es valora aquesta peça cabdal en tota obra teatral.

I quins són els seus referents en direcció teatral?

Doncs el minimalisme del Peter Brook, bàsicament. La gràcia que té aquest autor per fer les coses precises. Aconseguir una posada en escena interessant amb els mínim elements. En el teatre no cal gaire decoració. Si mous els braços d'una determinada manera la gent entén automàticament que estàs remant, per exemple.

D'altra banda, jo he nascut en el teatre independent i, per tant, entre les meves referències es troben aquelles realitats que van marcar la gent de la meva època com el Living Theather, els Joglars, el Teatre Llirue de Gràcia i el Fabià Puigserver, el referent de l'home total del teatre. I és que jo no només entenc el teatre com un ofici, sinó com una manera d'entendre la vida.

I a Sant Cugat, quines són les seves referències en aquest camp?

Aquí l'Ernest Nater en un moment determinat va ser una de les persones clau en el teatre que es feia aquí a Sant Cugat i, actualment, la Sílvia Servant, del Teatre La Unió, és una peça destacada en l'àmbit de la formació de joves valors en l'única escola de teatre existent a la ciutat.

La Trini Esquihuela també fa molt bon treball a Valldoreix. I, històricament, hi ha hagut actors molt potents, com el Joan Llamas, el Joan Fàbregas, que tenim la sort de tenir-lo amb 84 anys a Pedra-i-Sang, i el Xavier Tor. I d'altres més nous com la Montse Soto o la Gisela Figueres o de primeríssima línia com la Carme González, que viu al carrer de Sabadell i que ha treballat en la última adaptació de L'Auca del Senyor Esteve i molta més gent.

Sant Cugat s'ha convertit en un gran centre

d'exhibició d'espectacles

I pel que fa a la poesia, quina és la valoració que en fa del Festival de Poesia Gabriel Ferrater?

Doncs personalment penso que li ha fet molt de be a la poesia. Tot i que la ciutat ja partia d'un cert avantatge en aquest terreny, ja que no és casualitat que a Sant Cugat s'hi celebri un festival d'aquesta mena. I és que en els seus carrers han viscut molts poetes. Aquí va viure el mateix Gabriel Ferrater, el José María Valverde, un de no gaire conegut però no per això menys interessant, el Pezuela, la Marta Pessarrodona, el Lluís Calvo, el gran crític de poesia Sam Abrams, l'autor de Pedra i Sang i gran traductor de poesia anglesa, Josep Maria Jaumà, etc. A més, com t'he esmentat abans, la companyia Tetrateatre va estar set anys fent espectacles poètics al Monestir...

O sigui, amb això vull mostrar que aquest festival de poesia no neix perquè si, com un bolet. Ha aparegut perquè existeix tot un conjunt de gent que propicia que això tingui èxit.

I pel que fa al festival en si mateix, a mi m'agradaria que no desaparegués mai aquest festival i que cada vegada més hi hagués més implicació de la gent d'aquí. Moltes vegades el problema d'aquestes coses oficials és que sembla que es facin una mica des dels despatxos i personalment, penso que les coses s'haurien de fer trepitjant molt més el carrer i amb un coneixement de la gent més profund.

I quin és el model a seguir?

Això que et comento és el que estem intentant amb el tema de Coll Favà. Ja fa dos anys que en les sessions poètiques que s'hi realitzen en aquest barri hi participa l'escola Gerbert d'Orlhac. No et pots imaginar com, gràcies a aquesta iniciativa, motiven els seus professors als alumnes.

I és que, com més participin els santcugatencs i les entitats en el festival de poesia, millor. De fet, per mi una de les millors edicions del festival va ser el que va dirigir la Marta Pessarrodona perquè, precissament, va intentar implicar a la gent d'aquí en el projecte. Per exemple, l'After hours poètic va néixer en aquella edició i les sessions de Coll Favà també van començar aquell mateix any.

A mi el que em sabria greu seria que la manca de diners (aquest any la cosa ha anat una mica justa en aquest sentit), ens acabéssim carregant els fets culturals. Seria una pena que, com acostuma a passar en política, només es valorés el nombre d'espectadors i no la qualitat en si de l'obra ni allò que cadascú s'emporta a casa seva després de l'espectacle. Ja podem omplir estadis de futbol, ja podem muntar espectacles de masses, si no deixem petjada en la gent malament. En canvi, el teatre, la poesia, etc, ajuda a establir una comunicació més autèntica amb les persones. Quelcom més dialogant, més reflexiu, més íntim i personal. I això normalment no es valora, ja que estem acostumats a mesurar més el quant que el com.

En el fons penso que allò que actualment fem a Coll Favà, ens marca el camí cap a on hem d'apuntar per millorar el Festival de Poesia Gabriel Ferrater. Perquè està clar que la cultura mai es pot fer de dalt a baix. Les coses neixen de la gent i el que ha de fer el que està a dalt és adonar-se'n d'això i afavorir amb infraestructures a que aquestes iniciatives es puguin arribar a produir, tot renunciant a la cultura d'aparador.

A les entrevistes recents que he fet al Christian Treceño i a l'Eduard Jener una de les coses que van coincidir és que a Sant Cugat calen espais culturals de creació. Comparteix aquesta reivindicació?

Sí, totalment. En referència a aquesta qüestió, vaig publicar fa uns mesos un article al Diari de Sant Cugat per denunciar l'estat en que es troba el Teatre de la Unió: sense calefacció i sense llum. Hi ha una frase que diu Joan Oliver i que reflecteix molt bé allò en el que s'ha convertit Sant Cugat: Terra d'hospici i gran hotel. Sant Cugat s'ha convertit en un gran centre d'exhibició d'espectacles, que és el Teatre-Auditori, i prou. A Sant Cugat hi ha creadors, però, paradoxalment, no poden desenvolupar la seva feina aquí i han de d'anar a fora.

Hi ha més discriminació pel tema de l'obesitat que

pel tema de ser home o dona

El Teatre La Unió es troba en unes condicions precàries, jo diria fins i tot de postguerra, el teatre de Mira-Sol està tancat, a Valldoreix estan amb una sala molt petita, etc. És evident que no hi ha cap espai de creació en aquesta ciutat.

Per mantenir l'estructura del Teatre-Auditori s'han de llogar espectacles atractius pel públic que, tot i la seva qualitat, moltes vegades no lliguen amb les necessitats dels creadors locals.

Em sap greu la situació a la que s'ha arribat en aquest àmbit. Però és que només estem així de malament en la cultura. És que tampoc n'hi ha infraestructures per joves. No hi ha sales de concerts. Aquest any ens hem quedat sense poder celebrar el carnaval per aquest motiu. Potser que ens fessim mirar la política que estem fent.

Sant Cugat és la ciutat amb més actors, periodistes, escriptors per metre quadrat, que a l'hora de la veritat venen només a dormir, perquè aquí no hi ha llocs per poder desenvolupar la seva feina.

I, pel fet de ser dona, ha trobat alguna dificultat per fer-se camí en el món teatral?

Mmm. No. Tret de casos excepcionals, no. S'ha de tenir en compte que aquesta professió, com la de l'art, per exemple, tradicionalment ha anat sempre per davant de la societat. Personalment, crec que és una professió oberta i on no m'he trobat amb cap problema greu.

De fet, de dones actrius n'hi ha moltes. Encara que sí que és cert que en els llocs de direcció n'abunden poques de dones. Però, bé, això cada vegada està més difuminat.

Tot i que el meu cas no és molt habitual. De fet vaig ser una de les primers dones que va dirigir teatre. Però recordo que, tot i l'època en que vaig començar, ja tenia referents femenins com la Maria Luisa Oliveda.

No obstant això, t'he de confessar que hi ha més discriminació social pel tema de l'obesitat que pel tema de ser home o dona (Jo abans havia sigut molt obesa.) Aquest rebuig que comentaves ho he experimentat més a través d'aquest tema que no pas a través del meu sexe.

Parlant del seu cognom, Vilarasau, forma part d'una saga històrica de Sant Cugat? Em podria parlar de la vessant pública de la seva família?

Suposo que ho deus dir per l'Emma. Doncs d'això et diré que és un cas atípic en una família que prové de ferrers i de fusters. En aquest cas s'ha donat la casualitat que ella s'ha dedicat a interpretar obres i jo a dirigir-les. Fins i tot hem compartit projectes, ja que ella va començar interpretant obres meves a La Unió i a la Casa Abacial. Però, no sé per quina causa les dues ens hem dedicat a aquest món, ja que no veníem de tradició artística.

Per exemple, a casa meva no teníem cap biblioteca. En canvi, jo ara dec tenir 5.000 llibres a casa. I tots els he adquirit jo. No m'han vingut pas de cap herència. La família no era la típica família de la burgesia, eren treballadors.

En qualsevol cas, la meva relació amb l'Emma ha vingut més pe l'afició comuna que tenim al teatre, que no pas pels lligams que tenen les dues branques de la família a la qual pertanyem.

I aquesta relació vista per la gent de fora, li ha obert portes?

No. Ni m'ha obert ni m'ha tancat res. Però està clar que tenir el mateix cognom d'una persona tan mediàtica fa que moltes vegades la teva carta de presentació sigui dir si ets parenta o no de l'Emma.

El problema el vam tenir una vegada quan a la guia de directors i actors professionals de Catalunya es van equivocar de telèfon, indicant el meu telèfon com si fos el de l'Emma Vilarasau. Vaig estar un any fent de secretaria de l'Emma! Perquè a més va coincidir, em sembla, amb l'època de més esplendor de Nissaga de Poder. Va ser realment horrorós!

Així doncs, és parenta de l'Emma?

Sí i no. Tots els Vilarasau de Sant Cugat estem emparentats i tenim algun tipus de relació familiar. Sóc una cosina segona de l'Emma. Amb això vull dir que el seu pare i el pare de l'Emma, propietari del concessionari de cotxes Citroën i que va morir fa poc, eren cosins germans.

Si es tornessin a celebrar aquest cap de setmana els premis ciutat de Sant Cugat, a qui proposaries?

Al Domènech Miquel perquè és una de les persones que ha fet més per Sant Cugat. Si algú alguna vegada canviés una pedra del Monestir ell ho sabria. Les coneix totes! És una persona molt vinculada amb els estudis locals, com ara la seva història, la seva natura, etc. És una persona imprescindible que si no hi fos s'hauria d'inventar.

Una altra persona podria ser la Teresa Ferrés, amb més de 90 anys, que va ser una de les primeres dibuixants de Sant Cugat i una persona que recitava molt bé, en un moment on Sant Cugat no tenia la importància cultural que té ara. Ella va ensenyar a dibuixar i a recitar a moltíssima gent.

Personalment, penso que els premis de Sant Cugat s'haurien de donar més que a gent mediàtica a persones d'aquest tipus o a anònims als quals la ciutat els degui molt, ja sigui per la seva feina duta a terme en una parròquia o a Comissions Obreres (CCOO). Gent compromesa amb la comunitat santcugatenca.

Quin consell donaria a una persona que es volgués dedicar professionalment al teatre?

Que no pensi en la fama, ja que no té res a veure amb això el teatre, i, en general, que faci el que cregui que ha de fer segons la seva consciència, però que s'ho pensi una mica, ja que és un món molt dur. Contradient allò que la gent pensa, el teatre no té res a veure amb un món de "lentejuela" i d'aparador. És un món molt dur on es passen moltes estones esperant a que soni un telèfon amb un nou projecte, que no sona mai. Per tant, sobretot que s'ho pensi molt, ja que si no té molta vocació més val que faci una altra cosa. Però si té molta vocació, que ho faci.

En el meu cas, per exemple, de diners no n'he guanyat gaires, però puc dir una cosa que no pot dir molta gent i és que m'ho he passat molt bé fent la meva feina. Això és com ser capellà o altres coses, hi ha un component vocacional molt important en la nostra tasca. Si tu tens aquesta vocació, doncs la tens i s'ha acabat. Que cadascú faci el que li agradi. Després haurà d'intentar subsistir...

I quin hauria de ser el primer pas.

El teatre d'aficionats és una manera de trepitjar escenari, per tenir contactes, per conèixer gent. De vegades és un pas positiu, d'altres n'és de negatiu perquè de vegades la persona és vicia d'aquest tipus de teatre. I per suposat, estudiar teatre: entrar a l'Institut del Teatre, que no és gens fàcil.

Ara amb aquesta democràcia mal entesa tots som pintors, actors, ... És a dir, tothom és de tot. Entre la professió teatral i el fet de participar d'un grup de teatre com a distracció n'hi ha un abisme. Tots cantem a la dutxa, però el fet de ser cantant i saber vocalitzar i transmetre és una mica diferent. Per tant, si realment un es vol dedicar al teatre, que aprengui l'ofici, que estudiï. A ningú que no tingui títol li diràs que sigui metge, però sembla que tothom pugui ser actor.

I cadascú fa front a la professió d'una manera ben diversa: uns com a funcionaris, d'altres com a artistes, etc. Però, personalment, crec que la professió de teatre té a veure amb una manera d'entendre la vida. I una de les grans coses d'aquesta professió és que formes part de l'educació de la societat. En aquest sentit, d'alguna manera jo utilitzo les meves creacions per fer política, però no política de partit (aquesta no m'interesa gens!), sinó a ajudar a la gent a progressar, a pensar i en definitiva, a ser més lliures.

David Jou:"hauríem de procurar que el món no s'acabés per culpa nostra"

2010-04-13T00:59:00.001+02:00

En el marc d'una conferència a la Casa de Cultura sobre la fi de l'univers, el físic i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha advertit que, al marge de les catàstrofes naturals que hi puguin haver, dues de les amenaces més serioses que té el nostre món són les guerres nuclears i l'escalfament del planeta.

A més, ha repassat les diferents teories que al llarg de la història, la humanitat ha construït per explicar el final dels temps.

En aquest sentit, ha començat llegint la poètica amb que es construeix el capítol vuitè de l'Apocalipsi; ha continuat mostrant, a partir del text de Lucreti Cari, Rerum natura, com els atomistes grecs i llatins van ser els primers en pensar que l'univers està en contínua expansió i contracció; ha explicat el calendari dels maies i l'anunci de la fi del món pel 21 de desembre 2012 que se'n desprèn d'aquest i que ha estat el tema principal d'una pel·lícula de Hollywood recent (2012); i ha fet referència a la llei de la termodinàmica de Lord Kevin, que postula que els objectes es van refredant i que beu de Laplace i les seves reflexions al voltant de la inestabilitat del Sistema Solar.

En aquest instant, amb la voluntat d'amenitzar la seva elaborada i profunda exposició, ha llegit un fragment de "El sentimiento trágico de la vida, de Miguel de Unamuno i de les memòries de Ramon y Cajal.

Tot seguit ha lligat de manera brillant l'última frase d'aquest últim text: "el rey de la Creación ... asaltaráaudazmente otros mundos y tomará solemne posesión delUniverso!" amb el discurs d'Stephen Hawking al voltant de la necessitat de conquerir l'espai per sobreviure.

A continuació, ha comentat que a partir de 1998, a diferència del que es creia abans, les teories contemporànies suggereixen que l'univers s'està expandint cada cop més ràpid i que, per tant, s'està refredant a una velocitat més gran, a mesura que avancen els anys. Unes teories que trenquen amb els postulats de Freeman Dyson que en 1979 deien que l'home podria crear alguna mena d'ordinadors capaços de resistir els terribles canvis de l'univers.

D'altra banda, ha parlat de les teories que parlen de la fi del Sol i que marquen el límit de l'edat de la Terra en 4.500 milions d'anys i de la possibilitat que aquesta es destruís per alguna catàstrofe natural com la caiguda d'un meteorit com el que va arrasar en l'època dels dinosaures fa 65 milions d'anys el 90% de les espècies del planeta, tot recordant que la Terra ja es va escapar fa uns anys del xoc d'un meteorit per només sis hores de diferència.

Per últim, ha fet referència als corrents que atribueixen la causa de la fi del món als propis humans, de manera involuntària, per l'evolució de les espècies de Darwin (no hi ha cap espècie que hagi durat des de l'inici de la vida), la propagació per l'aire del virus de l'èbola o de manera voluntària, tal i com he avançat a l'inici d'aquesta crònica, a causa d'una guerra nuclear i un canvi climàtic a gran escala. ¿Algun suggeriment per frenar la fi de tot?

Via Crucis integrador a Sant Cugat

2010-04-02T12:20:00.002+02:00

Va restar durant molts anys oblidat per la ciutadania, però des de fa sis, el nou grup de portants de la Creu ha recuperat aquesta tradició per a la gent. Només cal parar esment a l'evolució de l'assistència dels santcugatencs des del 2004 (any en que els portants van tornar a treure el Sant Crist pels carrers de Sant Cugat) per copsar la magnitud d'aquest fet. Abans d'aquest any, amb prou feines la participació donava per omplir la meitat de l'església del Reial Monestir de Sant Cugat i, actualment, gairebé n'omple la nau central.

Gràcies a l'empenta dels nous portants, el Via Crucis de Sant Cugat torna a fer passes de gegant per situar-se, des del punt de vista social, a l'alçada del que celebren altres indrets escampats arreu de la geografia catalana, com el de Sant Hilari de Sacalm o el de l'Escala, dos exemples amb una llarga tradició i una gran acceptació popular.

Certament, el grup de portants en té la major part de "culpa" del renaixement d'aquesta tradició, però no seria just passar per alt que una part destacable d'aquesta participació ha sigut animada per la onada migratòria dels últims anys. Sobretot un número important de gent vinguda d'Amèrica s'ha trobat a gust amb el Via Crucis de Divendres Sant i no li ha importat "barrejar-se" amb la població "autòctona".

Ha sigut realment emotiu veure una riuada de santcugatencs acompanyant al Sant Crist pels carrers del centre de la ciutat (Plaça d'Octavià, Carrer Major, Carrer Sabadell, Plaça Pep Ventura i Carrer Plana Hospital). Per uns minuts, les diferències de lingüístiques i racials han quedat en segon terme. Fins i tot enguany un d'aquests immigrants americans ha format part del grup de portants.

Fets com els d'avui ens animen a reflexionar sobre com estem integrant als nostres immigrants. ¿Volem que parlin la nostra llengua i que segueixin les nostres tradicions fil per randa o volem fer un esforç per conèixer les seves tradicions i descobrir els lligams que ens uneixen? No ho sé, ¿què en penseu vosaltres?

Enllaços relacionats:
Vídeo-reportatge sobre el Via Crucis
El Sant Crist recorre el centre de la ciutat sota la mirada de 260 santcugatencs
El viacrucis porta el Sant Crist a recorre els carrers de la ciutat per Divendres Sant.

Maria Garaña, propera ponent de Santcugatribuna

2010-03-29T22:59:00.003+02:00

La presidenta de Microsoft Espanya ha confirmat la seva presència a una de les sessions d'aquest prestigiós fòrum econòmic local, que se celebrarà el mes de setembre d'enguany.

D'aquesta manera, es compleix així la moció institucional aprovada per tots els grups polítics fa dues setmanes, nascuda per fomentar l'elecció de més dones com a ponents del Santcugatribuna.

Garaña és la màxima responsable de la divisió espanyola de Microsoft des de l'estiu de 2008. Abans, havia sigut directora general de Microsoft a Argentina, Xile, Paraguai i Bolivia, exercint tasques de responsabilitat sobre vendes, comptes de resultats, operacions i màrqueting. Precisament, ja va ser amb anterioritat directora d'operacions i màrqueting de Microsoft a Mèxic.

Al marge de Microsoft ha treballat també per Merrill Lynch International, Andersen Consulting i Citibank.

Optixcat 2010 reuneix els municipis compromesos amb la fibra òptica

2010-03-26T00:07:00.010+01:00

El dimecres 24 de març va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú la primera jornada de Fibra Òptica als Municipis, OPTIXCAT 2010, organitzada per l'entitat local especialitzada en el camp de les noves tecnologies, Neàpolis. Un acte que va comptar amb la participació santcugatenca del regidor de Comunicació, Serveis Interns i Innovació, Jordi Puigneró, que va participar en una taula rodona per explicar l'experiència de l'ajuntament en xarxes de telecomunicacions de nova generació.

Al llarg de la jornada s'ha tractat l'evolució de les xarxes de telecomunicacions i les possibilitats que obre la implantació de la fibra òptica fins a la llar, així com la nova arquitectura de les telecomunicacions en els pobles i les ciutats

D'altra banda, els assistents han pogut escoltar de primera mà els ponents Ramon Sagarra, director d'infraestructures del 22@, el Joan M. Ribes, del Col·legi Oficial d'enginyers de Telecomunicacions de Catalunya (COETC) i el Carles Salvadó, de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la informació, entre d'altres.

Sant Cugat amplia la xarxa de fibra òptica municipal

2010-03-24T10:00:00.023+01:00

Aquesta setmana s'ha ampliat el nombre d'equipaments connectats a la fibra òptica de l'ajuntament. En concert, des de dilluns tots els santcugatencs poden gaudir dels avantatges de l'Internet ultrarràpid si s'acosten a la Casa de Cultura o al centre social de la plaça d'en Coll, per posar dos exemples destacats.

A més, a banda dels notables beneficis per a la ciutadania que portarà aquesta iniciativa, suposarà un estalvi de costos per part del consistori, segons ha informat el regidor de Comunicació, Serveis Internet i Innovació, Jordi Puigneró en la presentació del projecte. Una proposta que té un cost de 696.000 euros, finançat gràcies a les ajudes del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL).

Després de Setmana Santa, s'afegirà a la xarxa corporativa l'Oficina de Turisme i el Museu. D'aquesta manera, s'aconseguirà complir amb els objectius del govern municipal d'apropar la tecnologia FTTH (fibra òptica) als punts més concorreguts pels santcugatencs.

I és que cal recordar que l'Ajuntament, el Teatre-Auditori, l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, la Biblioteca del Mil·lenari, la Casa Mònaco i la seu de la Policia Local van ser els primers edificis en ser connectats amb aquesta tecnologia avançada.

Sens dubte, una gran notícia per a tots els habitants de la ciutat, que veuen com el seu ajuntament està compromès amb un valor de futur com és la tecnologia digital i la millora de les comunicacions electròniques, clau en una societat que vulgui autodefinir-se com del coneixement.

"La cultura audiovisual actual requereix una bona anàlisi per poder interpretar les imatges"

2010-03-23T18:18:00.007+01:00

Imma Pueyo i Masi (Osca 1947) ha viscut la major part de la seva vida a Sant Cugat. És llicenciada en Història i ha cursat estudis de Belles Arts. És professora d'Història de l'Art en una escola de Terrassa, és la presidenta de Firart des del 2001 i des de sempre s'ha dedicat a la passió que l'ha atrapat al llarg de la seva vida: la pintura i altres procediments plàstics que ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria artística.

Quants anys fa que escriu la columna setmanal al Diari de Sant Cugat?
Ara fa aproximadament nou anys que l'escric. Però també col·laboro amb la revista Gausac del Grup d'Estudis Locals fent articles d'art, monografies d'artistes i comentaris d'exposicions. Fins i tot diria que, si escric al diari, és perquè abans ja ho feia a la revista Gausac.

I de quins temes ha parlat al llarg d'aquests anys?

A la columna del diari, de bon principi se'm va donar llibertat per escriure el que volgués dins la temàtica de l'art, però vaig entendre que, tractant-se d'un diari de Sant Cugat havia d'escriure sobre els àmbits artístics propis de la ciutat. En aquest sentit, els meus articles tracten de temes sobre el patrimoni, comentaris d'exposicions en espais institucionals, galeries privades o sobre individualitats creatives que treballin en el camp de la plàstica sigui l'escultura, arquitectura, pintura, fotografia dins la circumscripció de l'àrea de Sant Cugat.

Després de la seva experiència com a crítica d'art, pot corroborar la frase que diu que Sant Cugat és una terra d'artistes?

En part sí. Hi ha un bon nombre d'artistes , però potser caldria especificar entre el que és un artista professional i el que és un artista amateur o un artista esporàdic i que no té com a primera feina la producció artística. Certament, n'hi ha molts artistes, però s'hauria de fer un treball de recerca i comparar els resultats obtinguts amb la presència d'artistes en d'altres ciutats amb una xifra d'habitants similar per poder fonamentar la frase esmentada.

No obstant això, pel que fa al meu coneixement del moviment artístic, aquí a Sant Cugat hi ha moltes persones que d'una manera o altre estàn interessades en la pràctica de l'art, tant professionals com afeccionats. Ho demostra el fet de que hi hagi una Escola Municipal d'Art, un bon nombre de tallers que fan activitats entorn la plàstica i una Associació d'artistes, Firart, que integra més de cent persones que s'hi dediquen. De fet, en la meva feina de crítica d'art m'ha interessat sempre trobar aquests personatges que s'han dedicat a l'art, però que per diversos motius no són coneguts pel gran públic.

"El primer que els dic als meus alumnes és que l'art serveix per millorar la nostra qualitat de vida"

Quins són els que més li agraden?

M'agraden tots els artistes creatius i amb imaginació, els que s'atreveixen a cercar noves formes, els que tenen sensibilitat per parlar en forma visible. Però m'agradaria fer una distinció entre els artistes que tenen una vida activa a la ciutat i els que no. A més, no puc deslligar l'artista de l'obra, ja que tota producció artística té un autor al darrera i tot autor té una obra que el segueix. Personalment, m'agraden molt les obres del Pep Codó, del Sergi Barnils, Ferran Martí, del Fede Gomez Cardellà, d'en Paco Minuesa,d'en Joan Tortosa, del Joan Marigot, de la Maria Fabre, de la Mercè Diògene, d'en Quim Solà , d'en Pla-Narbona per posar exemples remarcables. Però m'agraden molts. De tots ells tinc obra i d'altres que omplen les parets de casa.

Sovint tenim la percepció que hi ha poques dones que es dediquen a l'art. Quin és el motiu que explicaria aquest fenomen?

Sí, és cert això. Segurament la Història de l'art els hi dedica poca atenció i el nostre treball ha estat infravalorat al llarg del temps. A Firart hi han bastantes dones i a les escoles d'art també hi participen força. Però potser menys, en proporció amb el tant per cent que hi ha d'homes. I si ens basem en el criteri mediàtic, encara menys. Per tant, és evident que tinguem aquesta percepció. Però és que la dona ho té una mica difícil per poder treballar amb continuitat, ja que la maternitat frena a moltes joves promeses.Personalment, he conegut a dones artistes molt interessants, que tenen molt a dir, ganes de treballar i de fer coses que en un moment de la seva vida han hagut d'aturar la seva activitat creativa. A mi mateixa també em va passar. És un handicap força important.

No obstant això, a Sant Cugat n'hi ha una galeria on exposen moltes dones, Pou d'Art, un espai que hem de tenir molt en compte. Però encara hem de continuar lluitant per millorar en la nostra societat els prejudicis respecte a la dona.

D'altra banda, a Sant Cugat li falten espais de creació?

A la ciutat hi ha espais públics, privats i entitats on s'hi podem desenvolupar tasques artístiques. L'espai creatiu, entès com un lloc de trobada, d'experimentació i creació lliure és una idea genial però que en la pràctica poques vegades s'ha pogut gestionar amb eficàcia. No obstant això, sí que és veritat que caldria impulsar espais per gent jove on s'hi poguessin desenvolupar activitats d'aquest tipus. Per tant, el que li faltaria a Sant Cugat serien llocs on els artistes poguessin assajar, fer proves, investigacions, performance, instal·lacions, vídeos, etc.

A més, caldria una bona difusió de tot això per tal que arribés a la ciutadania. Ja que no només ens hem de centrar en aconseguir un bon espai per treballar, sinó que hem d'aconseguir receptors de la nostra obra. Quan esmento això estic pensant en Berlín, per exemple. Tenir això aquí seria fantàstic!

Aviam si apareix algú disposat a cedir el seu espai per una empresa com la que comenta...

Tan de bo! Si passés això, seria perfecte!

Parlant de Firart, en els nou anys (2001) que porta com a presidenta, quin és el balanç que en fa?

Bé, en un inici Firart es va iniciar per cobrir la necessitat d'un grup d'artistes, alumnes de l'escola municipal d'art de la Casa de Cultura, de trobar receptors a la seva obra. En un primer moment, els artistes vinculats a Firart exposaven les seves creacions a la Plaça Octavià, al voltant de la font antiga, els diumenges.

Actualment, arran d'aquesta primera experiència i la mostra anual d'obres, s'està ampliant el nombre d'activitats. Es fan conferències mensuals amb gent de reconegut prestigi en la matèria, com catedràtics de la UAB i professionals de l'art en tots els àmbits: des de filòsofs de l'art com l'Arnau Puig, fins a músics i científics. A més, es fan tallers de model de manera sistematitzada, per aconseguir atraure més gent, exposicions d'obres artístiques, tallers de dibuix, d'Història de l'Art. En definitiva, l'associació pretén dotar als artistes d'eines per poder desenvolupar la seva tasca creativa i per a poder intercanviar impressions amb altres persones d'interessos semblants. Tot això ha creat una dinàmica de treball molt atractiva.

I com a professora d'institut que és, com creu que s'ha de fer front avui en dia l'ensenyament de l'art?

En general, l'art és una disciplina que atrau als alumnes. No he conegut cap alumne que ho rebutgés. Tot i que els agrada més practicar-lo, viatjar i veure obres que estudiar-ne la teoria. Però tampoc he vist avorriment en els alumnes, ja que, malgrat que perceben les dificultats per arribar al fons d'una obra, saben que si viatgen el que aprenguin a classe els hi serà d'utilitat. D'alguna manera, es pot dir que el camp artístic motiva. Tot i que comprenen que en si l'art no serveix per a res, tan sols per millorar la qualitat de vida. De fet, el primer que els dic és això mateix.

No obstant això, la incidència dels mitjans audiovisuals en la nostra vida s'ha de tenir en compte. L'observació i l'anàlisi que es pot fer del contingut de l'obra és essencial per captar el missatge. El mitjà audiovisual permet visualitzar moltes imatges que passen molt ràpidament i i aixó dificulta l'observació atenta. I això, pot ser perillós, ja que, personalment, entenc que, si actuem així, podem caure més fàcilment en el poder de la manipulació.

D'altra banda, tots sabem que avui dia la cultura no està gaire ben considerada i que costa molt estudiar. I potser sí que es podria afegir que ara ha baixat molt el rendiment dels alumnes i el seu l'interès per a estudiar a fons qualsevol obra artística.

Però, malgrat això, les noves tecnologies i, sobretot Internet, s'estan erigint com una peça clau de la difusió cultural de les obres del artistes, no?

És una eina extraordinària, certament. Però en el camp docent, tot i que entenc que per un artista és meravellós poder tenir una pàgina web, considero que només ha de ser un mitjà per buscar coses i informar-te, no una finalitat en si mateixa.

I utilitza la tecnologia a les seves classes?

Utilitzo un powerpoint amb fotografies, bàsicament, que he anat recollint dels viatges que he anat fent al llarg de la meva vida. No obstant, a vegades utilitzo les diapositives que he adquirit en museus, ja que no m'ha donat temps de passar el meu arxiu d'imatges en format digital.

I els treballs que els hi encarrega als alumnes tenen en compte aquesta realitat?

Sí, molt. Bàsicament, els hi faig redactar una monografia seguint una pauta, perquè, almenys facin l'esforç de seleccionar aquells trossos que trobin a Internet i no es limitin a copiar i a enganxat tot el contingut que trobin a la viquipèdia, per exemple. Almenys, intentes que Internet sigui un mitjà per tal que elaborin un treball. Tot i que costa molt fer això, ja que sempre hi ha qui fa el treball i trenta còpies pels altres.

Quina és l'opinió dels seus companys docents en l'ús de les noves tecnologies a l'aula?

Molt bona. En l'ambient que em moc hi ha una molt bona acceptació d'aquest món. Fins i tot l'escola (escola Vedruna de Terrassa) ens ha posat un ordinador per cadascun de nosaltres i, en general, tots els professors estem força al cas de les novetats en aquest camp. Hem de ser conscients que les noves tecnologies són molt útils per a nosaltres.

Per acabar, tenint en compte un text que vostè mateixa va escriure Arteinformado.com, confirma que la seva obra és una denúncia de l'especulació urbanística?

No, i ara! En cap moment vaig voler transmetre en aquell escrit que la meva obra busqués la denúncia del sector constructor-immobiliari. Però m'agrada que em facis aquesta pregunta perquè això reforça el que deia abans i que feia referència als perills d'interpretar les imatges d'una manera equivocada.

No obstant això, el que volia transmetre amb el text era que d'alguna manera la meva obra reflectia l'expansió de les ciutats que s'ha produït en els últims anys a casa nostra. Una característica que potser podria tenir "relació" amb l'auge de la construcció dels últims anys. Però en cap cas vaig voler fer una denuncia. Ho canviaré! Gràcies per haver-ho vist!

La pluja desllueix l'aplec de Sant Medir?

2010-03-03T23:58:00.002+01:00

La festivitat de Sant Medir és potser una de les celebracions més entranyables que un santcugatenc pot gaudir al llarg de l'any. És un dia on els ciutadans són els autèntics protagonistes i on, tradicionalment, la participació acostuma a ser força elevada.

No obstant això, avui la pluja ha jugat una mala passada al segon patró de la ciutat. El dia s'ha llevat mig ennuvolat, però, al final, una pluja fina ha acompanyat els valents que s'han atrevit a endinsar-se al bosc de Torre Negra per arribar a l'ermita de Sant Medir.
Bàsicament, els que han assistit a l'aplec han sigut els polítics locals, els membres de la Penya Regalèssia i els del Rotary Club, que enguany eren els bandarers del pelegrinatge a l'ermita, i el vicari de la parròquia de Sant Pere, el Pare Gabriel, que ha oficiat la missa a la una de la tarda.

A casa s'han quedat els castellers, els geganters, la cobla mediterrània i milers de families anònimes que, tradicionalment, passaven el matí a l'esplanada de Sant Medir, al costat de l'ermita, ballant sardanes i fent carn a la brasa. Tot per un caprici del temps. Ai! Quina pena més gran!

Personalment, penso que es podria haver fet més per salvar la festa d'enguany, ja que era previsible que avui plouria a Catalunya. No ha sigut una pluja aïllada en el temps i no hauria d'haver agafat per sorpresa a les autoritats. A més, en quan ha començat a ploure a les 10 del matí, es podria haver ajornat fins dissabte o diumenge que ve. D'aquesta manera, es podria haver fet coincidir la festa amb el cap de setmana i haver afavorit l'assistència de tots els santcugatencs, fins i tot d'aquells que treballen a fora de Sant Cugat. No sé, què en penseu vosaltres de tot plegat?

Enllaços relacionats:

Sant Cugat celebra un aplec de Sant Medir de mínims per culpa de la pluja.

Sant Medir-Viquipèdia.

A reveure, Oriol

2010-02-07T19:41:00.007+01:00

El malaguanyat amic Oriol Camps va morir inesperadament diumenge passat cap a l’hora de Vespres. La nostra parròquia li deu molt, pels llargs i generosos serveis que li ha prestat durant molts anys, en la flor de la seva joventut. Per això, juntament amb amics de molts altres indrets, dimecres el monestir es va omplir de gom a gom per celebrar la fe, en el seu comiat . Ja que el Senyor ens parla també pels esdeveniments de la vida, avui ens farà bé recordar-lo: ha estat un home de fe, prompte a l’acció i a la pregària, patidor que no s’ha deixat vèncer per les limitacions de la salut, inquiet a la recerca de la voluntat del Déu que parla en la nit, promotor de la qualitat de la música al servei de la pregària. Aimant de Montserrat i de la bella estança en l’escolania, servidor del nostre monestir i obert al món.

En la commoció del comiat, es va imposar el coratge de la fe. Aplegats els amics multitudinàriament com ell mereixia, la serenor del cor va ser un altre do del Senyor. Vàrem viure l'experiència seriosa que el poeta Mn. Camil Geis descriu així:

"Quan amb la mort a casa ens hem trobat
i hem conviscut davall un mateix sostre,
és quan sabem tot el significat
de les paraules que en el Parenostre
diem: “Faci´s la vostra voluntat”

Parròquia Sant Pere Octavià

"Em faria molta il·lusió veure en Recoder de Conseller en Cap"

2010-02-05T10:01:00.005+01:00

Miquel Quintana (Barcelona, 1949) és un treballador nat al servei del seu partit. La seva formació està relacionada amb les ciències empresarials i es troba orientada cap el comerç exterior, fet que li ha permès viatjar per molts països, durant molts anys, com a delegat d'un holding d'empreses italianes. Pel que fa a la política, és militant de CiU des del 1992, però la seva activitat s'ha vist incrementada arran de la seva arribada a Sant Cugat, al tombant del segle XX. Actualment, és Conseller Nacional per la Comarca del Vallès Occidental, membre del Secretariat permanent de l'Executiu Comarcal i membre nat de l'Executiu Local de la ciutat. Darrerament...

Ets un militant actiu a Internet, no?

Sí. Pel que fa a la meva activitat al Twitter haig de confessar que és força intensa. L'altre dia em vaig adonar que he fet més de 25.000 piulades... i encara no fa dos anys que hi sóc! Però n'hi ha força gent de Sant Cugat al Twitter. Fins i tot s'ha creat un avatar propi de Sant Cugat , Twittstqgat. L'última proposta que ha sorgit d'aquest grup són els sopars-tertúlies, una iniciativa col·lectiva que pretén desvirtualitzar els nostres estats. Concretament, el 29 de gener es va celebrar la primera al restaurant La Masia. Tinc amistat amb els propietaris i no em van pas dir que no a l'oferiment que els vaig fer. També ens ho va oferir la família del restaurant Cal Gerrer, però malauradament no tenen capacitat per grups de 30 persones. Estan preparant un local i quan el tinguin les podrem fer allà.

A més, també escric en un blog. Darrerament, escric una entrada al dia, més o menys. Unes eines amb les quals m'ho passo bé i em serveixen i em serviran per fer campanya de partit, ja que he estat cridat a formar part del comitè de campanya de CiU al Vallès Occidental.

I la teva funció en el dia a dia de la política de Sant Cugat, quina és?

Estic a l'ajuntament amb en Lluís Recoder, a l'àrea d'alcaldia. Professionalment tinc relació amb la cap de secretaria, però, personalment, tinc fil directe amb l'alcalde i les meves funcions estan més en la línia de control i seguiment de l'equip de govern. En concret, porto els expedients dels síndics, tant del de Catalunya com del de Sant Cugat. Els rebo tots jo i en faig un seguiment setmanal perquè els responguin i es pugui arribar a solucionar la queixa. Aquesta és una tasca important, ja que cada vegada n'hi ha més gent que es queixa.

L'altra feina que faig és fer un control i seguiment dels acords del ple i de les preguntes que sorgeixen al voltant d'aquest. En aquest sentit, prenc nota de totes les preguntes que no es contesten al moment, a partir de l'acta, i recordo al regidor pertinent que respongui a la pregunta, si encara no ho ha fet.

I l'altra és una tasca de filtre de la correspondència que li arriba a l'alcalde. Aquí la meva funció és classificar tot el que li arriba i donar-li resposta quan ell me n'autoritza. Aquesta resposta requereix en molts casos una tasca d'investigació. Si el cas es complex i no es pot contestar de manera immediata o en un temps raonable, l'alcalde em fa contestar amb un "estem estudiant el correu electrònic, la carta, etc.) i en breu (o període de temps concret) el contestarem".

Per últim, també acompanyo a l'alcalde en aquells actes que m'ho demani.

Ja que la teva vinculació amb l'alcalde és bastant directa, com veus a l'alcalde després d'aquests anys de govern. Cansat?

L'alcalde és un home fort i, per sort, pels ciutadans de Sant Cugat, treballa moltes hores al dia i tots els dies de la setmana. Però arriba un moment que es cansa. Els anys no perdonen! La seva vida és un continu no parar, de reunions, actes i demés. Només s'atura al migdia una horeta per dinar, tot i que, per guanyar temps, dina a prop de l'ajuntament. Evidentment està cansat.

Però només físicament, ja que és un home que estima molt la seva feina i que té una vocació de servei al ciutadà molt gran. Una qualitat que és la que li ha donat l'èxit durant aquests anys. Aquí a Sant Cugat, hi ha una gran majoria, per no dir molta, que vota Lluís Recoder perquè saben que és una persona propera, que camina pel carrer, que soluciona els problemes, i que atén a les persones. A més, és molt estricte. El que passa moltes vegades és que la ciutat és molt gran i no pot escoltar a tothom. Les vacances que fa l'alcalde es redueixen a quatre o cinc dies a setmana santa, uns dies per Nadal i 25 dies pel mes d'agost. Aquest cap de setmana que acabem de passar (30 i 21 de gener) té activitats dissabte i diumenge. A tot això l'únic que puc fer és aixecar una bandera en honor a la seva esposa, l'Anna i a les seves filles, que no sé si veuen massa el seu pare.

Així, si només depengués d'ell la decisió, tindríem Lluís Recoder per anys.

I tant! Ell està molt content de ser alcalde de Sant Cugat. Se l'estima molt. Aquesta ciutat l'ha construït ell. Bé, no només ell, sinó amb tot l'equip que l'envolta. Cal tenir en compte que quan es va fer càrrec de l'ajuntament l'any 1999 Sant Cugat no estava planificada com és ara. A la ciutat el Pla General Metropolità (PGM) que hi havia aquí preveia edificis de planta baixa més set o vuit pisos i carrers menys amples i amb menys zones verdes.

En aquest sentit, l'alcalde ha fet una aposta molt gran. Forma part del grup d' Al Gore en defensa del medi ambient i fa conferències sobre el canvi climàtic i, evidentment, això ha generat com a conseqüència la ciutat que tenim. Continuem sent la ciutat amb el nombre d'arbres més important de tot Espanya.

A més, ha fet una aposta social molt gran. Som la primera ciutat de l'estat en pisos de protecció oficial i ara s'ha signat un acord molt important amb el Banc de Santander que permetrà a aquesta entitat construir habitatge públic de lloguer.

Un cop repassat tot el que ha fet, puc afirmar que, si fos per ell, continuaria d'alcalde, n'estic segurissim. Però aquest any hi ha eleccions autonòmiques el mes d'octubre i els resultats que se'n desprenguin podrien provocar un relleu a l'alcaldia de Sant Cugat, perquè, òbviament, Lluís Recoder és un pes pesant dins Convergència. No oblidem que és el president de la Comissió Nacional de Política Municipal (organització que aglutina tots els alcaldes i caps de llista del partit). No obstant això, del cert no en sabem res. Tot està condicionat a que CiU entri o no en el pròxim govern autonòmic. Si això fos així, aquí a Sant Cugat ja veuríem que fem. Hi ha gent de molta vàlua en el partit capaç de seguir el seu model de ciutat. Un model envejable per les poblacions veïnes, encara que de cara a la galeria no ho vulguin reconèixer: no tenim una pressió fiscal forta (estic comparant-la amb la de Badalona, per exemple).

I a nivell local ha comentat alguna cosa en referència a això?

Aquí hi ha moltes especulacions, però de la boca d'en Lluís Recoder no n'ha sortit mai res. De moment està treballant per Sant Cugat i treballa molt pel partit i de moment no hi ha cap aposta ni cap llista ni cap cosa oculta en aquest aspecte que es pugui anunciar. No obstant això, és cert que a mi em faria molta il·lusió tenir-lo de Conseller en Cap a la Generalitat, però no està en les meves mans.

Tornant a la teva feina a l'àrea d'alcaldia, quines són les queixes que reps, principalment, per part dels ciutadans?

Hi ha de tot. Tenim persones que s'han queixat perquè els hi han posat una multa en una zona de càrrega i descàrrega quan anaven a comprar el pa o perquè el gos dels veïns fa molt de soroll. Les queixes són d'aquest tipus. No n'hi ha de greus. Pot haver casos en que, per una qüestió urbanística, algú ha volgut fer una ampliació a una caseta dels districtes, Les Planes, La Floresta o Mira-Sol i li hem hagut de denegar. Ja que potser per fer això s'hauria d'haver demanat permís i s'hauria d'haver estudiat si es factible o no, tenint en compte el Pla General Metropolità (PGM). El tema més gros que hem tingut ha sigut el de Torre Negra. Els propietaris han protestat molt, però al final ens n'hem sortit. Sant Cugat ha aconseguit fer d'aquest territori un pulmó per la ciutat i la rodalia. Econòmicament parlant, li hagués vingut de meravella a l'ajuntament que el senyor Núñez hagués construït els 5.000 habitatges que, com a mínim, pensava construir. Però, de vegades, cal actuar amb racionalitat i mantenir les zones verdes que tenim.

Ara que parles d'habitatges, a Can Mates s'ha comès potser un dels errors de la legislatura?

No. Els plans urbanístics de Can Mates com els Vulpalleres estaven planificats des del primer mandat de l'Aymerich. Els seus propietaris volien desenvolupar un barri i, tal i com estava planificat, hagués sigut pitjor que ara. Al llarg d'aquests anys s'ha anat negociant amb tots els propietaris per anar establint un altre disseny del barri: planta baixa i tres pisos, carrers i voreres amples i grans zones verdes. Arriba un moment que l'ajuntament no pot negar a ningú que faci el que vulgui fer amb els seus terrenys. L'ajuntament on ha intervingut ha sigut en la gestió d'una junta de compensació amb els propietaris i les constructores perquè s'encarreguin de dotar als barris dels serveis mínims per a viure i, fins i tot, els ha obligat a encarregar-se de la neteja d'escombraries dels habitatges que vénen i dels solars que on no han pogut construir. El problema de Can Mates és que es van començar a construir els pisos en el temps en que es venien més pisos que aigua mineral.

I què em pots explicar de l'acció dels partits de l'oposició arran de les darreres eleccions?

Bé, en general, hi ha força fair play (joc nét). L'oposició de Sant Cugat és assenyada i entenen el que hi ha a Sant Cugat. Evidentment, hi ha moments en que han de denunciar situacions determinades i és la seva feina, per això estan a l'oposició. Afortunadament a la ciutat tenim una oposició seriosa, ferma i elegant. És més, hi ha moltes mocions en el ple que s'aproven per unanimitat. Són bona gent. Personalment, tinc molt bon tracte amb tothom i puc afirmar que és una molt bona oposició. Però això també és possible perquè l'equip de govern actua d'una manera molt seriosa. Si fos un equip de govern d'aquells que intenta "colar gols" l'oposició seria molt més dura i controladora.

Curiosament, tot i governar l'ajuntament un partit de CiU, a la Xarxa l'esquerra està més i millor organitzada, a priori.

Personalment, crec que utilitzar aquestes eines és una opció de cadascú. Segurament, si analitzéssim altres poblacions trobaríem més gent que escriu blogs i està a l'oposició que no de la gent que està al govern. Segurament si l'esquerra escriu a Internet és per comunicar coses que no s'atreveixen a explicar en els plens, perquè tenen la convicció que no és del tot cert allò que volen transmetre o perquè volen difondre una mentida emmascarada de veritat.

O potser això ho fan perquè els mitjans locals no els donen prou presència?

Bé, aquest és un dels handicaps de Sant Cugat. N'hi ha pocs: el Diari de Sant Cugat, que surt cada setmana, el Tot, que és una repetició del diari, però amb un format més comercial que no pas informatiu, Cugat.cat, que són molt independents i algunes revistes més com l'ON? i la televisió de Sant Cugat, privada i que, per tant, ha apostat per un tipus de programació molt específica que no comparteixo. A més, pel fet de ser una ciutat governada per CiU potser no té la cobertura mediàtica que podria tenir. Hi ha un periodista de El Punt que assisteix a tots els plens, també tenim representants del Diari de Terrassa, però en general tenim poca presència en l'espectre mediàtic català.

Ara ha sortit una nova revista, Altaveu, quina opinió en tens del primer número?

Sí, però amb el primer número tampoc tinc eines suficients com per poder fer una anàlisi acurada del mitjà. Personalment, penso que no sé si és massa encertat fer una revista on des del principi fins al final tot el que surti siguin punts negatius de l'acció de govern. Quan es critica tant moltes vegades el que es fa és treure de context coses que no tenen raó de ser. En concret, desitjo molta sort als responsables d'aquesta revista, però si segueixen en aquesta línia, hereva de publicacions pretèrites com "El Caso", no val la pena que ens ho mirem. Moltes vegades no és l'ajuntament qui té la culpa, sinó la gent que no és prou cívica. Penso en l'exemple de les bosses d'escombraries al costat dels contenidors. Però, de totes, maneres, desitjo molta sort a aquesta revista i esperem que la línia adoptada al primer número només serveixi per captar l'atenció i que després s'entri en una altra dinàmica.

Pel que fa a la teva vida política, l'any 2003 et vas presentar per alcalde de Sant Cugat com a membre d'UNIS, com s'entén això, si ets militant de CiU des del 1992?

Sí, jo militava a Barcelona, a la zona de Sarrià-Sant Jervasi, on sempre guanyava CiU i un dia em vaig enfadar amb els que portaven la delegació del barri perquè entenia que s'havien acomodat. No comprenien les propostes que els hi feia d'ajudar a altres indrets de la ciutat que ho tinguessin més difícil per guanyar les eleccions, com Sants-Montjuït, etc. Em vaig empipar i em vaig donar de baixa. Després d'aquesta experiència a Barcelona em vaig canviar de domicili i vaig anar a viure a Sant Cugat. Vaig estar un temps sense militar en cap partit fins que a les eleccions del 2003 gent de l'UNIS em va proposar entrar al partit. Vaig acceptar perquè era una iniciativa ciutadana sense cap vinculació amb cap partit. Això em va permetre anar a debats electorals i conèixer els candidats d'aleshores: el Lluís Recoder, el Jordi Menéndez, etc.

No obstant això, no vaig obtenir els resultats que esperava, malgrat que em van felicitar molt, perquè vaig doblar els vots obtinguts a les anteriors eleccions municipals. No estava content perquè no vaig saber canviar la mentalitat dels ciutadans de Sant Cugat de votar a unes sigles conegudes en lloc d'unes propostes interessants. Però, a partir d'aquest moment vaig establir una bona amistat amb Lluís Recoder. La mateixa nit electoral em vaig passejar per totes les delegacions locals dels partits felicitant els candidats pels resultats de les eleccions. I a qui vaig felicitar amb més efusivitat va ser als representants de CiU, que es trobaven reunits al Mesón, que em van acollir molt bé. Tant que m'insistien en que tornés al partit, ja que tenien constància que n'havia format part. Fins i tot, el propi Recoder. Fins que un dia hi vaig tornar. I la gran sort que vaig tenir és que no em van fer una alta nova, sinó una continuïtat de l'anterior, respectant-me la data d'antiguitat. Evidentment, l'aval de la meva tornada va ser el mateix Lluís Recoder. Després, arran d'aquí m'han anat donant càrrecs i, no és que els vulgui aclaparar: simplement, em tenen confiança i me'ls donen. Treballo i m'entrego pel partit, només això.

Això és potser una de les mancances dels polítics d'ara.

Bé i, a part d'això, que tinc una gran dona. La Marta, la meva esposa, em dóna via lliure per fer tot això. I, en aquest sentit, en Recoder i jo som bastant iguals. La seva dona li ha donat carta blanca per fer tot el que vulgui. Fixa't que el Recoder se'n va anar al Congreso de los Diputados amb 25 anys, quan la seva dona tenia una filla de mesos. Si no hagués tingut una dona que hagués entès que la carrera del seu marit era aquesta, en Recoder no estaria on està ara. I si jo, a la que vaig entrar d'una manera molt més directa en el món de la política no hagués tingut al darrera a la Marta no estaria fent-ho. Mai m'ha posat cap trava de si arribo tard o no. Quanta veritat hi ha al darrera d'aquella frase: "darrera d'un gran home hi ha una gran dona".

Per acabar, com és la seva vida social a Sant Cugat?

És constant i contínua. Em moc sempre a peu i em relaciono amb tothom. Em coneix molta gent i això genera una certa relació afectuosa amb els ciutadans. Fins i tot, temps enrere vaig estar a la junta del Club Voleibol Sant Cugat. Em van comentar que els faria falta una persona que ens pogués portar el tema de premsa i la web. Però les obligacions laborals se'm menjaven les hores i ho vaig haver de deixar. En general conec a tots els presidents de les associacions de veïns i em porto molt bé amb tothom.

Diferències en la redacció del futur pla d'equipaments

2010-02-04T11:49:00.001+01:00

L'actualitat política de la ciutat s'ha centrat aquesta setmana en un tema molt important pels seus ciutadans: el pla d'equipaments 2010-2018. Un pla del qual l'equip de govern ja va fer un avanç a l'últim ple del 2009, però que el dimarts passat va rebre una contraproposta per part dels partits de l'oposició PSC i ICV. De manera esquemàtica, les millores que proposen respecte a la iniciativa del govern municipal són les següents:

1.- Fixar el 2012 com a data límit perquè la futura biblioteca estigui en actiu.
2.- Noves escola bressol als barris de Sant Francesc-Monestir, Can Matas i Vullpalleres.
3.- Millorar l’escola d’adults i també l’Escola Oficial d’Idiomes.
4.-Oferir l’edifici antic del consistori a les entitats o per fer cerimònies civils o serveis de justícia de proximitat.
5.-Nou aparcament a prop del Mercat Pere San.
6.-Nova comissaria de policia local d'aquí 3 anys.
7.- Transformar l'equipament de “Villa Felisa” en un centre de dia per a gent gran.
8.- Obrir en tres anys a la ciutadania totes les pistes esportives en horari extraescolar.
9.- A mig termini dotar a la població d'una ciutat esportiva a La Guinardera.
10.- Instal·lar en un equipament existent el Casal de la Dona.
11.- Crear un centre de promoció econòmica i de l’ocupació de l'estil de l'IMPES de Rubí, per exemple.

12.- Situar el Centre Cultura Tradicional i Popular a l’espai “sota campanes” en segona fase i com a alternativa al Celler, un espai per assajos.

Però, quines són les iniciatives que proposa el govern municipal? A falta de la redacció final del nou pla d'equipaments, que encara estar en fase de revisió, segons el document del pla d'equipaments 2008-2018, l'ajuntament proposa, a curt termini, fins l'any 2012, dotar a la ciutat:

1.- D'una nova escola de música.
2.- D'un centre social a la plaça del Coll.
3.- L'ampliació de l'Escola Bressol Cavall Fort (+67 places) i de l'escola Gargot (+34).
4.- D'una biblioteca a Mira-Sol.
5.- D'una sala de concerts i bucs d'assaig.
6.- D'arranjament de les pistes esportives de Les Planes.
7.- D'un tercer CAP.
8.- D'una segona Residència Gent Gran + Centre de Dia.
9.- Del Trasllat i ampliació de l'institut Leonardo Da Vinci + PAV3 (Pavelló Rampla del Celler).
10.- D'una Pista d'Atletisme i un Camp de Rugby.
11.- D'un Casino de La Floresta rehabilitat.
12.- D'un Mercat Vell rehabilitat.
13.- D'un Celler Cooperatiu rehabilitat.
14.- D'una nova Zona esportiva Mira-sol.
15.- D'una Sala de cerimònies al Tanatori municipal.

Per conèixer les propostes municipals en equipaments en el període 2012-2018, podeu descarregar-vos el document en aquest enllaç. Entre les principals iniciatives, destaquen: en el període 2012-2015, la Sala B del Teatre Auditori, la nova Biblioteca Central, el cobriment de les pistes de Sant Francesc, la nova seu de la policia local i el quart CAP; i, en el període 2015-2018, la Biblioteca de Valldoreix, la de Vulpalleres i el centre de Cultura Popular i Tradicional a l'espai sotacampanes a la plaça del rei.

"Sant Cugat pateix una manca d'espais de creació cultural"

2010-01-29T10:44:00.003+01:00

Eduard Jener (1940) és un savi de la cultura que es fa a Sant Cugat. És Graduat Social i ha estat vinculat a empreses de tot tipus (construcció, electrònica, noves tecnologies, perruqueries, arts escèniques...). Des de 1995, escriu una columna setmanal sobre cultura al Diari de Sant Cugat i, actualment, participa a la tertúlia setmanal dels divendres a Ràdio Sant Cugat. Anteriorment, va fer un programa de cultura en aquesta mateixa ràdio i va col·laborar amb la revista ON? Sant Cugat. També participa en presentacions de llibres.

En una de les darreres columnes setmanals que vostè va escriure al Diari de Sant Cugat, fa referència als diferents equipaments culturals que ha visitat al llarg del 2009. Quina valoració en fa d'aquests espais?

En aquest sentit, penso que Sant Cugat té un espai emblemàtic, el Teatre-Auditori que pretén absorbir un tant per cent molt important del que es fa en quant a espectacles i arts escèniques a Sant Cugat. Això fa que d'altres espais, alguns d'aquests en condicions precàries (Teatre La Unió, etc.), no puguin ni assolir ni comparar-se amb aquest altre espai.

En concret, el Teatre-Auditori s'ha convertit en una cosa híbrida, que no és ni un teatre com a tal ni tampoc un auditori del tot, perquè no ens trobem en un lloc on contínuament s'hi faci música. No obstant això, els seus actuals responsables l'estant portant força bé, tenint en compte la situació d'ambigüitat en que es troba.

Actualment, el teatre està estrenant la seva setzena temporada i en els últims anys ha fidelitzat un públic molt heterogeni amb una programació molt eclèctica. Això vol dir que s'ha aconseguit que molts dels que van a veure la Malú o el grup Pereza s'acostin al teatre, el coneguin i que, si els agrada tinguin la possibilitat de tornar-hi algun altre dia.

Però, tornant al que m'havies preguntat, el que s'ha comentat i es comenta és que cadascun dels districtes tingui un centre on realment es puguin fer aquest tipus d'activitats, però sense arribar a ambicionar el model del Teatre-Auditori. Però sí s'ha pensat que hi hagi unes sales de mig aforament que permetin fer un tipus de teatre amb un cert nivell des del punt de vista tècnic que possibiliti representar coses locals i de fora de prou qualitat. Perquè està clar que és una ciutat de 80.000 habitants (85.000 amb els no censats) i s'ha de comptar amb aquest factor.

El problema de Sant Cugat, entre d'altres coses, és que està massa a prop de Barcelona. La meitat de la població actual ha vingut en la seva majoria de Barcelona i manté un tipus de comportament, tant en les compres com en l'oci, molt orientat cap a la capital catalana. Però això és incompatible amb l'oferta que ofereix Sant Cugat? Personalment, crec que no, ja que potser si l'espectacle que fan a Barcelona, també el fan aquí, val la pena esperar-s'hi uns mesos i no haver-se de desplaçar.

Però, continuant amb el tema dels districtes, l'espai que hi ha Mira-Sol per fer teatre és petit, però adaptat a les normatives de seguretat, des del punt de vista elèctric i d'espai, etc. És un espai interessant, on es poden fer coses, però és un espai petit.

La Unió, com sabem, es troba en una situació difícil des del punt de vista econòmic. No obstant això, té molt potencial, ja que està situada en un punt magnífic de la ciutat per poder-hi fer coses i, si estigués en condicions, des del punt de vista físic, allò seria un espai fantàstic.

No obstant això, la col·laboració que s'ha establert entre el Teatre-La Unió i el Teatre-Auditori des del punt de vista econòmic ha permès que els responsables de La Unió hagin pogut tirar endavant una programació amb elements d'experimentació i dirigides a un públic més "jove". Amb això no vull dir que el Teatre-Auditori no faci teatre pel públic jove, sinó que s'entén que hi ha un tipus de teatre que es pot permetre o té l'obligació de fer una cosa més experimental, precisament perquè "té menys a perdre".

D'altra banda, a Valldoreix tenim un local ínfim, amb unes condicions desastroses on hi una gent que contínuament està representant teatre o espectacles parateatrals i que té el seu públic, lluitant contra tot element advers.

També hi ha alguna cosa que es fa a La Floresta. Allà n'hi ha un grup teatral que es va mantenint i que va lluitant amb un espai sense cap mena de condicions.

I altres espais que puguin utilitzar-se per fer teatre?

En aquests moments tenim l'escola de música per coses de petit format, que es va utilitzant de forma regular, i el claustre del Monestir per l'estiu. Ara diré el que es diu sempre: aquest espai és fabulós i magnífic per poder-hi representar espectacles com, per exemple, la música de cambra. Això té un efecte doble: la música que es fa i el lloc on es desenvolupa.

Però ens falten espais. Ara es parla d'aquesta nova nau, que estarà situada darrera del restaurant La Masia, amb una capacitat de 400 espectadors. Personalment, penso que està molt pensada per poder fer aquest tipus d'actuacions de grups joves de grup de rock o de pop.

Sí d'això el Christian Treceño es queixa molt, de la falta d'equipaments a Sant Cugat perquè els artistes produeixin.

Sí, n'hi ha dos punts de vista sobre això: quan parlem de cultura, centrada en les arts escèniques, ens referim a creadors o receptors? En aquest moment la ciutat és una bona receptora de cultura i ho demostra amb un Teatre-Auditori que omple el 85% d'un teatre que té 770 localitats. El que es demostra amb això és que n'hi ha una quantitat de gent que és receptora de cultura escènica i que, més o menys, va omplint els espais on es fan coses. Ara, la pregunta que em faig és la següent: som generadors de cultura?

Sant Cugat és una ciutat potent, des del punt de vista econòmic, a pesar de la crisi, i des del punt de vista sociològic, perquè té molts universitaris, molt infants i adolescents que potencialment podrien començar a crear cultura d'aquí a pocs anys. No obstant això, necessitem equipaments culturals perquè els joves no marxin. Cal que tinguin espais de producció cultural a la seva mateixa ciutat.

Però per aconseguir això, cal també un suport en ferm de l'ajuntament...

Certament. Si hi ha uns quants grups que fan teatre, el primer que han de tenir és un lloc per poder-lo fer en condicions. El segon que han de tenir és un suport perquè això sigui així, sobretot des del govern municipal. Però, realment el govern ho vol i ho pot fer? Ja que, malauradament, tot s'acaba decidint en funció del seu cost econòmic.

L'actitud que durant moltes generacions ha funcionat de fer les coses per pròpia iniciativa ha canviat. No sé si per mal o per bé. No sóc capaç de dir-ho i crec que tampoc cal. El que està clar és que ja no es fan les coses com es feien abans i que cal dotar a aquesta gent d'elements necessaris per tal que puguin fer arts escèniques.

En aquest sentit, estic pensant en que ara es doblarà la funció de l'escola de música amb un altre equipament per tal que un dels dos pugui esdevenir conservatori. No obstant això, si aquest espai només cobreix una funció formativa i no de producció, que és l'única manera que té l'artista d'esdevenir-ne com a tal, tindrem suficients espais perquè els que estudiïn puguin començar a demostrar la seva vàlua? Tenim la voluntat política de dissenyar projectes en aquesta direcció?

Per exemple, estic pensant en que Sant Cugat podria acollir un espectacle semblant al de la Temporada Alta de Girona. Un espectacle que ha aconseguit tenir una programació pròpia de qualitat durant tres mesos, capaç d'aglutinar els crítics de Barcelona. A Reus han fet el mateix, no amb tant de ressò, però també ho han intentat.

Llavors, aquí el que em pregunto és, si som capaços de fer un centre de creació teatral a Sant Cugat? Això no depèn tant de la gent que hi viu sinó d'un plantejament de tipus més global i a llarg termini. Això ho dic en un moment on les dificultats econòmiques són les que són. Però també és veritat que moltes vegades hi ha diners per segons quines coses i no n'hi ha per unes altres. És un tema de prioritats. Cap a on canalitzarem els pocs diners que tenim, tenint en compte la crisi?

I sembla ser que la prioritat del consistori és més enfortir el Teatre-Auditori que no pas la xarxa creada amb els altres districtes.

Probablement a l'imaginari del govern municipal hi ha les dues coses. Però la prioritat en un principi és consolidar el Teatre-Auditori, ja que costa molt de mantenir. És per això que cal plantejar un projecte a llarg termini per crear un tipus d'estructura que no només permeti ser uns bons receptors de cultura sinó també bons productors.

Abans s'ha referit al Teatre-La Unió? Què em pot comentar?

És propietat d'un col·lectiu privat i ningú que no sigui soci els pot retreure res. La llàstima és que, en un moment determinat, va haver-hi un intent d'arribar a un acord per compartir aquesta propietat, almenys en la gestió, amb l'ajuntament i, finalment, no va tirar endavant. En part, puc arribar a entendre que els socis de La Unió vulguin conservar l'hegemonia sobre el seu patrimoni, però, si aquesta actitud el que provoca és que aquest patrimoni es vagi malmetent fins al punt que no es puguin representar espectacles, com passa ara, perquè la seguretat ho desaconsella, potser caldria replantejar-se si volen continuant gestionant-lo o no. El que és lamentable és que un espai com aquest estigui sense poder ser utilitzat d'una forma normal.

Canviant de tema, pel que fa a la seva vesant de crític d'art, com creu que haurien de ser els textos dels col·legues de la seva professió?

El crític d'arts escèniques ha de ser ponderat i l'últim que ha de ser és objectiu. Quan jo escric una crítica el que busco és explicar perquè els que estan a l'escenari ho fan d'una manera determinada o que és el que pretenen transmetre quan fan allò. També t'afegiré que és molt diferent fer una crítica de teatre o una crítica de música. No té res a veure!

Personalment, insisteixo en aquest paper meu, que molta gent al principi no entenia, d'escriure de gèneres tant variats com una obra de la música clàssica o un espectacle de la Rosario. Com que m'agrada tota la cultura, més fàcil parlar-ne de tot. I en aquest paper que represento, em situo com a un espectador més i, insisteixo, com un privilegiat. Però també tinc una actitud molt diferent quan em trobo davant de gent molt professional o de gent que no ho és tant. En aquest, sentit, sempre examino l'espectacle preguntant-me quin efecte causa en mi, però també quin efecte causa en el públic. Per això en moltes de les meves crítiques al final especifico perquè m'ha agradat o no i la impressió del públic. Una de les coses que mai m'ha agradat és mostrar el meu criteri com el criteri.

Aquest any celebrem oficialment els 10 anys de Pedra i Sang. Quina valoració en fa i quina ha sigut l'evolució que ha patit al llarg dels anys?

És un tòpic dintre de l'ambient de Pedra i Sang afirmar que aquesta obra té un component doble de tradició i modernitat. Em refereixo a tradició perquè tracta d'un tema històric, que es va produir a l'església i al Monestir de Sant Cugat i, com a tal, té un component identitari molt interessant. Però a la vegada està escrit a l'any 2000 i per un autor, en Josep Maria Jaumà, que durant molts anys va tenir la seva càtedra a la UAB precisament en l'assignatura de Shakespeare. És un gran traductor de poesia anglesa i és un home que va tenir la capacitat de formular una obra, que fuig de l'auto sacramental (algú ha dit, fins i tot, que és un thriller), que planteja una història moderna per tal de visualitzar un enfrontament per diners i de dos tipus d'actituds davant de la vida.

L'arrelament d'aquesta obra a la ciutat ha sigut, en gran part, per la voluntat d'una associació, de la qual en formo part, que es va crear l'any 2005 amb la intenció de consolidar l'obra com una aposta decidida de la ciutat amb la cultura pròpia.

Personalment, crec que és una obra que té un nivell des del punt de vista literari acceptable i que fidelitza a l'espectador introduint una, dues o tres novetats cada any. Amb això vull dir que l'autor incorpora a l'obra fets locals o internacionals representatius de l'any. A la darrera funció en un moment es va fer referència al senyor Millet. D'aquesta manera, es crea una complicitat entre l'espectacle i l'espectador. A més, el lloc també acompanya a aquest aspecte: es representa en un espai amb un aforament de cent persones (sala capitular del claustre del Monestir) i en sis sessions.

Aquest any un dels propòsits per commemorar l'any és celebrar-ho a l'església del Monestir...

És cert això. Hi ha la voluntat de celebrar, almenys una de les sessions de Pedra i Sang al mateix lloc on van ocórrer els fets finals de la història: l'assassinat de l'Abat Biure a l'altar major, mentre oficiava una missa. Però, al final no sé com acabarà aquesta història, ja que no hi ha massa bona disponibilitat. Almenys ho intentarem.

S'ha parlat ja amb el rector de la parròquia, Mn. Blai Blanquer?

Tot just comencem. Per tant, hem de veure el pas del temps i les actituds i què és pot fer perquè això pugui arribar a ser una realitat. No m'atreveixo a avançar més coses i penso que tampoc cal. Ja que intervenen molts factors en que això es pugui fer. No oblidem que aquesta és una producció de l'ajuntament.

Es pot dir que Pedra i Sang és l'espectacle cultural més important que produeix la ciutat?

Sí i, fins i tot, m'atreviria a dir que és l'única. Tot i que és cert que al Teatre-Auditori hi ha determinats espectacles que es repeteixen amb el temps, com el concert que ofereix l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat. En aquest sentit, fan una feina molt bona. Sempre dic que a Catalunya hi hauria d'haver quaranta orquestres com la d'aquí.

A banda d'aquest espectacle aquest any el Teatre Espiral oferirà dos per un públic més familiar o la Camerata Sant Cugat amb una actuació fixa a la programació de l'any o els de la coral infantil i juvenil. A més, hi ha un grup molt important a Sant Cugat, les Joventuts Musicals, que té una acció contínua de determinat nivell.

A curt termini cap a on hauria d'anar la política cultural de l'ajuntament?

Aquest projecte no es pot plantejar pels pròxims mesos i els quatre anys d'una legislatura no són suficients. I em refereixo a fer una previsió a llarg termini. Cal aprofitar el potencial demogràfic de Sant Cugat, amb molts nens i gent jove que voldrien dedicar-se a les arts escèniques, a partir de dotar a la ciutat de més equipaments per donar suport a aquesta realitat. Si no, això es perdrà.

A més, s'haurà de veure si volem ser consumidors de cultura o també productors de projectes culturals. Personalment, penso que podríem fer quelcom més i no conformar-nos amb la primera de les opcions. Això només es pot fer amb una voluntat de fer-ho a llarg termini, rebutjant a partidismes i anant a buscar capital privat per tal que això es pugui tirar endavant.

D'altra banda, serà difícil que puguem tenir una societat equilibrada si el tema cultural no està treballat. Si alguna cosa diferencia una societat com la nostra d'altres és que som prou rics com per permetre'ns fer segons quines coses i aquesta n'és una d'elles. Se suposa que crear o fomentar cultura és fomentar llibertat.

Aquí entra també el tema de la immigració?

Ui! Ara acabes d'encetar un tema que podríem abordar en dues entrevistes més perquè és molt difícil. Personalment, quan sento la paraula integració no sé què vol dir. Quan una persona ve a treballar a un territori estranger, el país té l'obligació d'intentar integrar-lo, però aquesta també ha de voler. Al parc Ramon Barnils, per exemple, s'està creant un gueto: es fan campionats de Voleibol només d'ecuatorians (per dir alguna nacionalitat).

En aquest sentit, la integració es fa difícil, com a qualsevol societat, però encara es converteix en més gran en una societat esquizofrènica des del punt de vista de la llengua com la nostra.

Amb això d'esquizofrènica què vol dir?

Doncs que tenim una cultura d'immersió lingüística en català a les escoles d'infants, però alhora tenim que aquests nens juguen en castellà. Més esquizofrènica que aquesta impossible!

A més, quins són els diaris de més tirada a Catalunya? La Vanguardia i El Periódic o. Dos publicacions en castellà, tot i que el darrer també treu una versió catalana. Quantes pel·lícules trobem en català al cine? La nova llei del cinema ja veurem com s'aplicarà. Les majors no baixaran del burro.

Amb aquests elements podem dir que vivim en una societat esquizofrènica. I això ja ve de lluny, no només des del franquisme. Els articles que apareixien als diaris a l'any 1910 es podrien publicar ara i veuríem com la realitat no ha canviat tant.

Per tant, el tema de la integració cultural és molt complex i, tinc la impressió que, des de la nostra cultura, tenim les de perdre.

Però al que em referia és que la programació del Teatre-Auditori no ofereix espectacles pensats per cobrir les necessitats culturals dels immigrants sud-americans o magrebins, per posar dos exemples clars.

Tens raó, es podria fer com dius, però aquí entra una altra qüestió: des de la nostra societat hem de potenciar espectacles estrictament d'origen estranger? Què entenem per integració? Quan arribo a un lloc, què he de fer? Exportar el que faig o no? Per tant, em refereixo a que hem d'anul·lar les tradicions religioses que s'han convertit en tradicions no religioses, com els nadals o reis, perquè hagi arribat un percentatge determinat de gent d'una altra religió?

En aquest sentit, personalment crec que estem anant a parar a un altre tipus de societat que no es regirà per paràmetres d'integració. I per prevenir aquests canvis serà molt important fixar-nos en el que passa a França o a Alemanya. Jo en broma dic que cada dia em canvien el paisatge!

I tecnològicament no diguem...

Sí i tant! A les arts escèniques el tema de la simultaneïtat no s'havia donat tant com ara. Ara un grup d'origen africà es pot barrejar i fer flamenc-fusió. El resultat final quin és? No ho sé, però m'és indiferent: la cosa és experimentar. L'espectacle de Bollywood de la nova temporada del Teatre-Auditori d'aquest primer semestre ha exhaurit les seves entrades en dues setmanes. Això és increïble! Ara, el que volem aquí és cultura de la Índia, o el que volem és una cultura de la Índia passada per un sedàs modernitzador "a la americana".

D'altra banda, la immigració de Sant Cugat té un caràcter especial. La majoria d'immigrants de la ciutat no venen per necessitat, per dir-ho d'alguna manera. Aquí tenim anglesos, alemanys, francesos, italians, nord-americans, etc., a banda de sud-americans i magrebins, per exemple. Tenim una immigració que es diferencia radicalment de Santa Coloma de Gramanet o de Badalona.

Els geganters enceten el 2010

2010-01-25T13:25:00.005+01:00

La Trobada Gegantera de Mollet del Vallès, del diumenge 25 de gener, va servir per encetar la Temporada dels Geganters de Sant Cugat. Una quarantena de santcugatencs es van desplaçat a la vila del Vallès per acompanyar al Joan i la Marieta en la seva primera actuació de l’any. El bon temps va permetre que la cercavila gaudis d’una bona participació ciutadana i que la plaça Prat de la Riba estigués plena de gent que va poder gaudir dels balls finals de les Colles convidades. El to festiu de la diada, però, no va oblidar dels fets tràgics d'Haití i va comptar amb un acte en el que van participar totes les Colles i que va animar a tothom a fer un donatiu per aquesta causa.

La Temporada es presenta molt engrescadora, amb actuacions repartides per tot el principat. Ciutats com Arenys de Mar, Sant Vicenç dels Horts, Els Pallaresos o la mateixa ciutat de Barcelona, veuran ballar els nostres gegants al so de les gralles i els tabals. A més de la participació a les Trobades Geganteres d’altres ciutats, els geganters tornaran a organitzar la Trobada Gegantera a la nostra ciutat en el marc de la Festa Major. Aquesta Trobada serà la 24a. i rebrà la visita de més de deu parelles de gegants.

Els Geganters de Sant Cugat també participaran en les festes tradicionals de la vila, com el Sant Medir o la Festa de la Tardor, i per suposat no faltaran al tradicional ball del “Paga-li, Joan”.

En l’apartat musical, els cursos de gralla i tabal que s’ofereixen a la Casa de Cultura continuaran per donar una formació adequada als músics de la colla i, a la vegada, oferir una opció d’oci als joves de la nostra ciutat.

I aquesta Temporada s’enceta amb una gran noticia pel nostre gegantó. En Valentí, el gegantó del Taller Triangle que des de fa un parell d’anys acompanya al Joan i la Marieta en algunes actuacions, ha estat convidat per la Coordinadora de Geganters de Barcelona a participar a les Festes de Santa Eulàlia. Del 6 al 12 de febrer en Valentí s’exposarà en una mostra de Gegantons d’Escola al Pati Manning de la Casa de Caritat de Barcelona. I en el marc de les mateixes Festes, el 13 de febrer, els joves de la Colla faran ballar en Valentí en ocasió de la Trobada de Gegantons, que constarà d’una cercavila des de la Plaça dels Àngels fins a la Plaça Sant Jaume, passant per les Rambles de les Flors.

Enguany els Geganters de Sant Cugat tornen amb més il·lusió i energia per a participar d’aquesta tradició que enriqueix la nostra cultura i que dona diversió a petits i grans!

Carles Falp Cap de Colla

"Som la generació que tenim el cel més oblidat"

2010-01-22T08:53:00.003+01:00

Eduard Garcia (Barcelona, 1957) és físic especialitzat en astronomia per la Universitat de Barcelona i president de l'Associació Astronòmica de Valldoreix des de la seva fundació (1985). Professionalment, ha participat en cursos d'estiu de l'Institut de Ciències de l'Educació, al planetari del Museu de la Ciència de Barcelona i ha realitzat projectes a l'observatori de Castelltallat i a l'observatori astronòmic d'Àger. Actualment, és professor d'educació secundària.

Em sobta que la vostra associació tingui 25 anys i, en canvi, no tingués web fins l'any 2008. Com és això?

Sí, de fet en el passat havíem fet activitats i ens movíem com a entitat, però no hem tingut un web propiament com el d'ara fins fa un parell d'anys. Havíem iniciat intents de pàgina web només. En canvi, ara el web s'ha convertit en una eina molt utilitzada per l'associació per incloure totes les activitats que fem i per penjar documents, reportatges i fotografies dels associats. A més, hem inclòs tota la informació que creiem que ha de tenir una agrupació astronòmica i que pugui ser útil pels seus membres i totes les persones que tinguin interès en l'astronomia.

Déu n'hi do! I abans de la web com us ho fèieu per organitzar-vos?

Bé, funcionàvem bàsicament per correu electrònic i per telèfon. Però ara que ens hem constituït com a entitat de tot el municipi hem considerat convenient incrementar la nostra presència a la Xarxa amb aquest nou espai. Els temps canvien i demanen coses noves i segons l'àmbit en el que et mous, se't demana més difusió en un àmbit més ampli.

Vostè sempre ha sigut el president de l'associació? Els càrrecs de la Junta mai han tingut relleu?

Sí, des del principi que sóc el president i fundador de l'entitat, tot i que m'acompanya una Junta Directiva, que, en aquests moments, està constituïda per la gent adient per impulsar totes les activitats que volem tirar endavant en aquesta nova etapa engrescadora. En aquests anys ha donat la casualitat que no m'ha substituït ningú al capdavant de l'associació, però la Junta Directiva sí que s'ha anat renovant i molt bé.

Llavors, donat el seu valor testimonial, quin balanç en fa d'aquests 25 anys de vida?

L'astronomia 25 anys enrere no tenia res a veure amb el que és ara. Abans es movia més a nivell d'aficionats i telescopis, en canvi ara el principal moviment de l'astronomia és a través d'Internet, a través de suports digitals per captar imatges i telescopis computeritzats. En aquella època no n'hi havia ni ordinadors i, per tant, en aquests anys ha fet un canvi extraordinari, en tots els àmbits, en el vessant professional i en el domèstic. Avui en dia, qui no té una càmera digital i qui no penja les seves fotografies a Internet? D'aquí aquesta necessitat d'ampliar la manera de donar-nos a conèixer, difondre les activitats que fem i tot el que proposem i fomentar la participació dels associats en activitats.

Quina acollida ha rebut la vostra associació entre els ciutadans?

Avui en dia hem notat una bona resposta de la gent, gràcies a l'any de l'astronomia. En aquest sentit, en totes les activitats que hem realitzat ens hem trobat amb una bona participació i ens ha reforçat la idea que l'astronomia és un tema que ja de per sí és interessant i que pot agradar a molta gent més. A més, per molt que mirem per Internet i tinguem llibres, és tant gran l'àmbit que té aquesta ciència que és útil canalitzar totes aquestes inquietuds en una associació i un programa de xerrades específic.

En aquesta nova etapa heu dissenyat algun interès més a curt termini al marge del general que pretén apropar el món de les ciències de l'espai als amants de l'astronomia?

Sí, del que ens hem adonat és que podem fer moltes coses per difondre aquesta part del coneixement. Per exemple, hem estat fent fins ara conferències, observacions astronòmiques amb telescopi o sense i ara ho ampliarem amb un concert astronòmic amb l'orquesta de Sant Cugat i realitzarem cinefòrums, tallers per a nens i en definitiva, anirem eixamplant les activitats que oferim per tal d'arribar al màxim número de persones. Perquè, és clar, l'astronomia té una part molt científica i de ciència pura i tecnologia punta, però també una altra part més contemplativa, romàntica, històrica, literària, etc. que no s'ha de menysprear i que cal aprofitar.

Ara mateix quants membres sou?

Som entre 27-28 persones i cal destacar que la majoria ha arribat els últims anys, ja que tot i haver-nos constituït com a associació l'any 1985, no ens vam preocupar en aquell moment de créixer ni de donar-nos a conèixer. Tampoc teníem una infraestructura com podem tenir ara per difondre les nostres activitats i una capacitat de fer coses com tenim ara.

Respecte a l'any de l'astronomia que ha tingut lloc a Catalunya, què em pot comentar?

Aquest any totes les entitats, del tamany que fossin, s'han obert a explicar l'astronomia a la gent del carrer. Aquest fet ha provocat que de cop se'n parli molt d'aquesta disciplina. Inclús, els mitjans audivisiuals, televisió i ràdio també han tingut el seus moments en els quals han tractat aquest tema amb més freqüència que altres anys. Tot plegat ha fet augmentar el coneixement que tenim sobre l'astronomia i ens ha recordat que existeix un cel meravellós on cada vegada hi trobem coses més fascinants i que és estudiat cada cop més amb la intenció de trobar el que hi ha més enllà i atenent la transcendència que comporta tot això. Com he dit abans, és una ciència que té tants aspectes que no ens els acabarem.

I, personalment, creu que aquesta iniciativa ha sigut positiva per l'astronomia?

Pel que fa a la nostra associació, una cosa que ens ha animat molt ha sigut la resposta que hem tingut de les persones que ens han conegut i que han participat en conferències, en tallers i en observacions. És clar, hem vist que tothom demana més i que tothom té ganes de mirar el cel i de conèixer el cel. És un món que està allà i que el tenim molt oblidat. Potser som una de les generacions que tenim aquesta part de la natura més oblidada. En general, la gent ens ha encoratjat a que fem més coses i que donem més possibilitats de conèixer aquesta ciència.

Què és el que li fa pensar que som la generació que tenim el cel més oblidat?

Doncs una de les raons és que la il·luminació de les ciutats se'ns ha menjat una part molt important d'aquest cel i una altra és que tenim moltes atraccions a l'interior de les nostres llars. Tenim Internet, televisió, pel·lícules, vídeos, moltes distraccions que ens impedeixen mirar cap a munt. No obstant això, ara tenim l'avantatge que els captadors digitals permeten obtenir imatges del cel encara que no sigui fosc com abans. Però, de totes maneres, encara hi ha la possibilitat d'anar a uns quants quilòmetres d'aquí i trobar cels foscos de veritat. Aquesta és una de les altres coses que tenim previstes a l'associació: fer sortides i visites a centres i observatoris de diferents llocs.

Respecte a la ciència en general, sovint hi ha la percepció que els científics estan completament allunyats de la gent. Què em pot dir d'això?

Bé, de fet una de les coses que estan canviant ara és que aficionats a l'astronomia estan duent a terme treballs i feines que els científics feien fa uns quants anys. Perquè un telescopi connectat a un ordinador i una càmera digital fa una feina que un observatori professional estava fent en els anys 70 i 80. Això és prou important i de nivell com per tenir en compte que un aficionat ara pot fer moltes coses i molt serioses. A més, un professional no es dedica a fer fotografies del cel espectaculars o maques com sí que ho fa aquell que té aquesta disciplina com un hobby.

D'altra banda, s'ha de comentar que el món científic no té la finalitat de difondre la ciència ni de rebaixar el nivell per difondre els coneixements i que per això n'hi ha altres vies com, per exemple, les agrupacions d'astronomia que aquí Catalunya són abundants i que, des de fa molt temps, han perseguit com donar a conèixer la ciència a partir de gent desinteressada amb ganes d'explicar i de compartir aquests coneixements.

Entre els joves que es preparen per accedir a la universitat sembla ser que l'astronomia no està entre les seves prioritats. És cert?

Bé, el que passa és que tenen tantes atraccions i tants focus d'atenció (Internet i videojocs, bàsicament). Però personalment, tenint en compte la meva experiència com a docent, crec que potser és el col·lectiu on hi ha més persones interessades en conèixer coses d'aquestes. No puc parlar de percentatges, però sí que em trobo amb gent jove que té tanta o més curiositat que la gent gran. Ja que l'astronomia és un tema que, en general, agrada a persones de totes les edats.

Ja dic, personalment, em trobo amb molts nens que tenen un interès mol gran per mirar el cel. De fet, quan fem observacions els que més volen saber coses són els nens. A més, tenen una capacitat per entendre la realitat fascinant, potser gràcies a la seva gran imaginació. En aquest sentit, crec que, tot i que no serà mai una ciència multitudinària, en el cas concret de la nostra associació, a mesura que anem fent activitats i que vingui més gent, aquest interès pot anar creixent en la societat.

Per acabar, què li recomenaria a algú que es volgués dedicar a l'astronomia professionalment?

Quan un es dedica a la ciència professional vol dir que té una motivació prèvia o algun coneixement en concret. Així si algú s'hi ha dedicar és interessant que pugui llegir i mirar coses i, si és d'aquí Sant Cugat podria visitar la nostra pàgina web i apropar-se a alguna de les nostres activitats per tal de poder parlar directament amb nosaltres, ja que és un tema que no s'acaba i que és molt ampli.

D'altra banda, dintre dels nostres projectes tenim pensat fer algun tipus d'instal·lació a Sant Cugat, ja sigui un observatori o un planetari o altres coses que puguin difondre aquesta ciència de manera digna i al nivell que aquesta ciència es mereix. Ja sabeu, tots els interessats en treballar d'això podeu anar-vos apuntant.

Quan un contracte pot arribar a amargar la vida

2010-01-22T08:00:00.003+01:00

"Contracte indefinit" és un relat de l'autor Quim Siles i Borràs, fàcil de llegir, de només 17 pàgines, que pretén mostrar al lector, amb una visió irònica, com d'absurda i agobiant pot ser la vida humana quan no es persegueix un objectiu determinat, tot i els plaers que aquesta ens pugui anar donant.

En aquest sentit, el text ens apropa a un personatge que es passa tot el relat intentant descobrir perquè l'empresa l'ha enviat a un balneari i quina missió li ha estat encomanada. Una pregunta que, al no trobar-li cap resposta, el farà entrar en un estat profund de depressió.

Com veiem, és un relat que reflexiona sobre la relativitat del valor d'estabilitat que pot oferir un contracte indefinit. Ja que de res serveix que tinguem tota la seguretat del món que no ens faltarà un sou a final de mes si no sabem com ens l'hem de guanyar i què n'hem de fer amb aquest. Un punt de vista que pot ser extrapolat a la pròpia vida de cadascú i que ens vol suggerir que més enllà dels plaers i les comoditats cal saber què volem fer de la nostra vida.

No obstant això, s'ha de posar en context aquesta obra, escrita l'any 1997 i publicada el 2001, ja que entenc que en temps de crisi, aquesta preocupació els queda molt lluny, ja que primer el que volen aconseguir és l'estabilitat econòmica, més enllà de l'emocional. Però, de totes maneres, el que planteja aquest relat tampoc hauria de ser perdut de vista, ja que algun dia, els que no tenen feina tindran un sou en un futur.

D'altra banda, l'obra, ens introdueix a dos llibres de més alta volada: L'idiota de Dostoievski i Nit Diabòlica de Frederich Brown. Del primer s'inspira per construir l'inici del relat i del segon n'aprofita la seva habilitat per mantenir l'intriga en el lector.

L'enllaç per poder-vos descarregar l'obra el teniu a Badosa.com, un editor de llibres electrònics que opera des de 1995.

Sant Antoni desafia la pluja per beneïr la ciutat

2010-01-21T16:47:00.007+01:00

Ni els núvols de pluja, ni les poques gotes que van caure sobre els carrers de la vil·la van impedir que la gent gaudís de la seva festa el passat diumenge. Un any més, els santcugatencs es van bolcar en els Tres Tombs, una celebració amb una gran acollida per part dels ciutadans i una de les festes que mostra d'una manera més clara les arrels agrícoles de Sant Cugat. A més, enguany va ser encara més especial, ja que va coincidir amb el 17 de gener, la festivitat de Sant Antoni Abad. Un fet que va fer coincidir en el temps la celebració religiosa amb la festa popular.

Entrades Relacionades:

Sant Antoni Abad 2010 a Sant Cugat.

Passeig fotogràfic per Sant Antoni Abad 2010.

Els Tres tombs del 2006

Sant Antoni 2010 a Sant Cugat

2010-01-21T16:00:00.020+01:00

El dia (17 de gener) va començar a l'església del Monestir amb l'assistència de l'abanderat a la missa de les nou del matí i amb el posterior repartiment del pa beneït per part dels membres de La Penya Regalèssia. Tot seguit, va començar la tradicional cavalcada, formada pels cavalls de les principals hípiques de la ciutat i els carros, ases i cavalls d'alguns particulars de Sant Cugat i de la comarca.

La rua va ser beneïda pel rector de la parròquia, Mn. Blai Blanquer a les dotze del migdia i va acabar a les dues de la tarda a la Plaça de Barcelona, on es va repartir cava i coca entre els assistents.

Passeig fotogràfic per Sant Antoni Abad 2010.

Els Tres tombs del 2006

Sant Antoni desafia la pluja per beneïr la ciutat.

Mans Unides obre un compte d'ajuda a Haití

2010-01-14T21:16:00.013+01:00

L'organització no governamental (ONG) de l'Església Catòlica ha enviat una nota al mitjans informant de l'obertura d'un compte creat expressament per atendre les víctimes que el passat dimarts va ocasionar greus danys a la capital del país, Port-au-Prince.

Enllaços relacionats:

Número de compte especial Haití

Número de compre especial Haití

2010-01-14T18:00:00.001+01:00

Tots els interessats podeu aportar el vostre granet de sorra al Compte d’emergència:

BANCO SANTANDER

Compte. Nº: 0049-1892-63-2210525246

REF: EMERGENCIA HAITÍ

O fer un donatiu online: http://www.mansunides.org/form/donativo

Per més informació, teniu els telèfons 902 40 07 07 / 91 308 20 20 i el correu electrònic, prensa@manosunidas.org (a l'atenció de Mª Eugenia o Marta).

Mans Unides obre un compte d'ajuda a Haití

Propòsit del 2010: millorar el català

2010-01-12T11:15:00.002+01:00

Amb el nou any són molts els que es plantegen noves fites per aconseguir al llarg dels 365 dies que tenen per endavant. Alguns decideixen deixar de fumar, d'altres es proposen baixar uns quants quilos de més i alguns també s'animen a aprendre un nou idioma o a perfeccionar-ne un altre. És per aquest motiu que trobo interessant oferir aquesta setmana un document pdf amb un curs de de nivell C de català de la Generalitat.

El més interessant que he trobat del llibre, a banda d'estar llicenciat en Creative Commons, fet que permet difondre lliurement el seu contingut sense cap tipus de penalització, és que, al marge de la teoria, disposa d'un bon grapat d'exercicis i de la seva solució corresponent. A més, conté molts exàmens de mostra per fer-se una idea del que un es pot trobar quan estigui fent la prova oficial.

El llibre us el podeu descarregar de manera gratuïta al següent enllaç.

Dóna una segona vida als teus mòbils vells

2010-01-11T12:22:00.001+01:00

Aquestes festes de Nadal s'han tornat a vendre centenars de telèfons mòbils, un fet que ha provocat, en la majoria dels casos, l'acumulació de dispositius vells als calaixos de casa. Si aquesta és la teva situació, pots dirigir-te a un punt de recollida de terminals i guanyar-te uns cèntims extra que, en temps de crisi, no són gens menyspreables. Des de SantQgat.cat, recomano Foneban k, una pàgina web on de manera senzilla et pots desfer dels teus mòbils antics. I, fins i tot, d'aquells que ja no funcionen.

Només cal teclejar al navegador http://www.fonebank.es i buscar a la portada la fotografia del mòbil que vulguem vendre o donar. A continuació, s'ha de confirmar que afegim el telèfon a la cistella i cal indicar si volem que Fonebank faci una donació a una de les ONG's associades (Creu Roja, Entreculturas i també, des d'aquest nou any, Intermón Oxfam) i quin és el percentatge de la venda que volem que Fonebank aporti.

A més, si el nostre mòbil és obsolet i no té valor per l'empresa, podem enviar-lo de totes maneres al següent apartat de correus: "CMR España S.L. (Fonebank); Apartado 20306 FD; Madrid Sucursal 20; C/Alcalde López Casero, 3; 28027 Madrid".

Bon Nadal i Feliç any 2010!!!

2009-12-28T16:23:00.000+01:00

"La crisi ens ajudarà a tornar a posar molts valors en el seu lloc"

2009-12-24T12:04:00.003+01:00

Toni Marimón (Barcelona, 1950) viu a Sant Cugat des de fa set anys, fa un any i mig que col·labora a la secció local Intermón com a voluntari, però està plenament identificat amb l'organització, ja que ha seguit les seves campanyes des de ben petit amb el calendari del Domund a l'escola de la Companyia de Jesús on va estudiar. A més, ha treballat durant 37 anys en el terreny de l'administració i la gestió d'empreses.

El comerç just també acusa la crisi?

Afortunadament menys que la resta de sectors. A la botiga d'aquí Sant Cugat hem crescut en vendes un 10% fins a l'octubre. En concret, la xifra de vendes de l'any 2008 fou de 35.497,50 euros i aquest any 2009, fins el mes d'octubre, portàvem unes vendes de 23.639,26 euros (en front dels 18.764,64 del 2008), així que no ens podem queixar. Tan de bo fos més, però el mercat està on està. De totes maneres, gairebé el 40% de les vendes es fan ara al desembre, ja que, a banda dels productes alimentaris estrella, com són el cafè i la xocolata, tenim productes d'artesania i jocs infantils molt adients per aquestes dates.

En aquests dos anys, quina resposta heu tingut per part dels santcugatencs?

Sobretot aquest any el gran feed-back que hem tingut ha sigut l'arribada de més voluntaris. Concretament, sis de nous, tres a la botiga i tres més en el comitè de mobilització social, duent a terme les campanyes. Els darrers dies vam dur a terme la campanya del canvi climàtic que va consistir en recollir signatures per enviar al senyor Zapatero per tal que impulsés alguna mesura contundent en la cimera de Copenhaguen. Vam fer una primera recollida el 30 d'octubre i una segona per la festa de la Tardor el 7 de novembre. Aquí a Sant Cugat es van recollir unes 1.600 signatures, una xifra que no està malament, comparada amb la total d'Espanya (50.000). Fins i tot, des de les altres delegacions d'Intermon Oxfam, se'ns va felicitar.

Fent un incís, cal esmentar que la botiga de Sant Cugat està gestionada 100% per voluntaris. Ara mateix estem en un 65% de dones i la resta d'homes pel que fa als voluntaris de la botiga. A la resta d'activitats que realitzem, la diferència és més gran, arribant a gairebé el 90% de dones.

Tornat al fil de la pregunta, personalment, penso que Sant Cugat, malgrat ser una ciutat dormitori, socialment està molt avançada. Per part de l'ajuntament les entitats rebem molt suport. Passejant per la Festa de la Tardor del novembre i la Festa de la Solidaritat del juny pots comprovar com hi ha una xarxa ben nodrida d'associacions i organitzacions disposades a moure la societat.

Des de quan es desenvolupa a Sant Cugat l'acció d'Intermón Oxfam?

Des de fa 10 anys. L'any 2000 es començà l'activitat sense seu fixa. Primer es va emplaçar al Club Muntanyenc, després fèiem reunions a la Casa de Cultura, però no teníem cap lloc en concret per realitzar les nostres activitats. Posteriorment, el 15 de desembre del 2007 vam inaugurar la botiga, amb un magatzem per guardar material i fer-hi reunions.

Pel que fa a les activitats que duem a terme, comencem el curs al juliol amb el tancament de l'any anterior, a l'agost no tenim activitat i reprenem el curs al setembre. Aquest any hem centrat la campanya amb el canvi climàtic, focalitzant el punt de mira en aquells que els afecta més el canvi climàtic: els habitants dels països del Sud.

Ara ve la campanya de Nadal i de foment del comerç just i en el primer semestre del 2010 actuarem com a vigilants del que faci Espanya a la presidència de la Unió Europea en referència a temes relacionats amb el Tercer Món i al desenvolupament.

El día que Intermon té com a especial és el de l'Esperança, el 25 d'abril, que enguany gira al voltant de l'agricultura en països en vies de desenvolupament i d'una manera especial es desenvoluparà en el país de Burkina Faso.

En aquest marcatge es contempla que el govern espanyol compleixi la promesa de l'aportació de l'1% del PIB en ajuda al desenvolupament al final de la legislatura?

Afortunadament ho va prometre i, malauradament, el que es destinarà el 2009 i el 2010 està per sota d'aquesta xifra desitjada. O els dos últims anys es posen les piles o difícilment s'arribarà a complir la fita. De moment, no s'està arribant als percentatges que s'havien de cobrir aquest any, que giraven al voltant del 0,5-0-6%, i els pressupostos per l'any 2010 tampoc contemplen una partida que s'acosti a l'1%.

Però, siguem optimistes, ja que potser la situació econòmica millora i el govern decideix aportar una mica més. No obstant això, pel que vetllarem nosaltres en els pròxims mesos és perquè, com a mínim, no hi hagin retallades en quan als compromisos que s'han fet a nivell europeu en matèria de cooperació.

Aquí a Sant Cugat, quina quantitat del seu pressupost destina l'ajuntament a tasques de cooperació per al desenvolupament?

Ara mateix aporta l'1%. Fa, com a mínim, dos anys que destina aquest percentatge a ajudes socials. Cada any es convoquen uns concursos i s'adjudica aquesta partida a les entitats que s'hi presenten i resulten guanyadores. Concretament, en el cas d'Intermón ens presentem per campanyes de sensibilització. Com ja t'he comentat anteriorment, crec que per part de l'ajuntament hi ha una sensibilitat especial en front aquests temes, començant per l'alcalde i acabant per qualsevol petit càrrec de la regidoria que se n'ocupa d'aquests temes. A més, quan realitzem qualsevol acte, des de l'ajuntament sempre hi ha algú que hi assisteix i això ens en fa sentir molt orgullosos. Sant Cugat pot tenir la percepció des de fora de ser una ciutat "pija", però la realitat és que té una gran sensibilització social.

Existeix algun tipus de coordinació entre l'acció social de les entitats solidàries de la ciutat?

Sí, a través de la regidoria hi ha la xarxa d'entitats, que ara es troba a la Casa Mònaco, que convoca reunions periòdiques entre totes les parts interessades. A més, quan una de les entitats realitza una activitat, a través de la xarxa es difon informació a la resta i s'intercanvien materials. D'aquesta manera, també existeix un cert grau de solidaritat entre les entitats solidàries.

Abans has comentat que aquest any han entrat sis voluntaris. Amb quina base es va partir fa dos anys?

Fa dos anys hi havia 26 persones treballant a la botiga i en aquests moments entre la botiga i la part de sensibilització ciutadana som 43 voluntaris, més un col·lectiu de joves recentment creat, del qual estem molt orgullosos de com s'està desenvolupant. Gent jove amb molta empenta i moltes ganes de fer coses i amb moltes idees. Era una de les assignatures pendents que teníem i que, afortunadament, aquest any s'ha pogut engegar. Han tingut una gran tasca sobretot en la recollida de signatures. Realment, ens fa molta il·lusió aquest grup, ja que desmitifica la idea del voluntari com una persona d'una certa edat. Si finalment s'arriba a consolidar aquest grup estaríem parlant de 10 persones més.

La crisi ha afavorit a ampliar la sensibilització de la gent pels temes que tracteu? Això ha a contribuït a animar a més persones a ajudar?

Sí i no. Jo vaig estar un any a l'atur i això em va permetre dedicar més hores aquí, però ara fa un parell de mesos que estic treballant i segueixo col·laborant amb l'entitat. A un altre ritme i amb menys disponibilitat, però hi continuo col·laborant. La majoria de voluntaris de la secció local d'Intermon són gent que tenen la seva feina. Nosaltres el que demanem és un compromís mínim i aportem unes feines on la gent s'hi senti a gust, en funció dels seus coneixements.

D'altra banda, la crisi també està canviant l'escala de valors dels ciutadans. Avui mateix venint del tren estava acabant el llibre de La Bona Crisi de l'Àlex Rovira que de diferents formes t'està parlant de la possibilitat de treure'n profit de tot allò dolent que ens passi. Citant una frase que surt al llibre de l'Alcorà, "l'adversitat i la felicitat sempre venen juntes". Personalment, crec que el gran ensenyament que hem de treure de la crisi actual és que cal tornar a posar molts valors en el seu lloc. Hem estat molts anys on tot el que no passés pel diner no tenia valor i no comptava per res i ara tot plegats ens hem adonat que potser hi ha altres principis i que no tot acaba en el "pelotazo" i en els diners. És a dir, hi ha altres estructures, familiars, etc. que són més importants.

Quina és la promoció que esteu fent a Internet de les vostres campanyes?

Intermón ja té la seva pròpia web on es dóna tota la informació institucional i per altra banda el comitè de Sant Cugat, a través del portal d'entitats de l'ajuntament, ha creat el seu propi web, on inclou les notícies específiques de la ciutat i els actes que s'impulsen des de l'organització. D'aquesta manera, quan s'afegeix una activitat nova, automàticament apareix a l'agenda cultural del web de l'ajuntament.

Respecte als productes de comerç just que oferiu a la botiga, sovint un dels principals frens a l'hora d'adquirir aquests articles és el seu preu, què pots comentar en quant a aquest aspecte?

S'ha de valorar el preu al mateix nivell que el valor que t'aporta aquest producte. És cert que per una persona que li costa arribar a final de mes aquests productes els pot percebre com a cars. Però si el desitges com a objecte de regal, has de tenir en compte que amb el preu estàs fent que el destinatari d'aquests diners, el productor, est rebent una quantitat de diners raonable per la feina desenvolupada. A més, també hauria de dir que tampoc són tan cars, ja que potser comparant els nostres articles amb els aquells que es consumeixen per caprici, com per exemple la xocolata, la diferència de preu no és tan gran.

I quina garantia té el consumidor que realment s'està pagant un preu just al productor?

Per entendre'ns això funciona una mica com una certificació ISO o com una auditoria. A España trobem el segell Flo que certifica precisament això. D'aquesta manera, no es condiciona el preu del cafè a les fluctuacions d'aquest en els mercats internacionals, sinó que se'n garanteix sempre un preu mínim pel productor.

Quants articles teniu a la botiga?

Aquest any estem intentant reduir stock per la crisi, però tenim unes 1.500 referències i la idea és reduir-les i quedar-nos en 800 i 1.000 referències a nivell de Sant Cugat. Clar, n'hi ha botigues que tenen més superfície i potser tindran més productes, però cal tenir en compte que estem, més o menys, entre les botigues més petites de l'ONG.

Per acabar, si d'aquí dos anys tinguéssim una nova entrevista, què és el que voldries explicar-nos amb més il·lusió?

D'entrada que hi hagués una consolidació i un major coneixement de la nostra botiga. A més, tot i que la sensibilització dels santcugatencs és molt bona, voldria que estiguessin encara més conscienciats per aquests temes, tan importants pel desenvolupament íntegre del planeta. En aquest sentit, no parlo únicament de pujar en número de voluntaris com de l'increment de la sensibilització de la comunitat de Sant Cugat.

D'altra abanda, tan de bò et pogués revel·lar que les vendes de la botiga no només el 40% de les vendes es fan al desembre, si no que aquestes es repartissin d'una manera més equilibrada durant tot l'any. No tant per vendre i fer diners, sinó pels beneficis que en treuen els petits productors de la Índia, de Bolívia, de l'Argentina, etc.

Cançons per animar el tió

2009-12-24T01:40:00.002+01:00

Ara que molts esteu a punt de fer cagar el tió, us recomano la consulta d'aquest document virtual. Es tracta d'un llistat de cançons populars adreçades a aquest personatge de la mitologia catalana. Un exhaustiu inventari obert a les aportacions dels usuaris, ja que una de les principals característiques d'aquesta cançó és la seva capacitat per ser versionada pels diferents individus que la utilitzen.

A continuació, us escric la cançó del tió que utilitzen a casa meva,

"Caga Tió,

avellanes i turró,
si no vols cagar,

garrotada va!"

Quina és la vostra?

La ruta del pessebre

2009-12-23T23:30:00.002+01:00

Per aquestes dates els catalans acostumen a fer el pessebre, sobretot, si tenen nens petits a les seves llars. A més, alguns, si viuen en una planta baixa de cara al carrer, el fan a la finestra perquè els seus veïns en puguin gaudir de la seva vista. Aquesta és una tradició que algunes botigues han aprofitat, darrerament, per atraure els seus clients potencials. Tot plegat per infondre més màgia al Nadal.

Gràcies a aquestes persones, que dediquen part del seu temps a engalanar els seus aparadors o les seves finestres, podem anar de pessebres, una de les tradicions més arrelades a casa nostra i que convindria no perdre mai. No obstant això, en l'època d'Internet les passejades virtuals cada cop estan més de moda i per això, a continuació podeu fer un recorregut per una vintena de pessebres de la nostra ciutat. Bon Nadal!!!

Santiago Rusiñol, 52

Santiago Rusiñol, 38

Santiago Rusiñol, 29

Santiago Rusiñol, 8

Valldoreix, 16

Plaça de Barcelona, 20. Casa on visqué en Joan Buscallà (1922-2009),

santcugatenc molt implicat en les tradicions locals como el Ball del Vano i el Ram, bastoners,

la Penya Regalèssia i l'Aplec de Sant Medir, entre d'altres.

Plaça de Barcelona, 12

Edifici de l'estanc de Plaça de Barcelona.

Plaça de Barcelona, centre.

Villà, 2

Valldoreix, 79

Valldoreix, 60

Dr. Murillo, 71

Dr. Murillo, 69

Dr. Murillo, 2

Dr. Murillo, 1

Francesc Moragas, 58

Francesc Moragas, 44

Rambla del Celler, 23

Vallès, 23

Rambla del Celler, 117-119

Passeig Torreblanca, 2

I, per acabar el passeig, la curiositat...

"Sant Cugat pateix una manca d'equipaments esportius"

2009-12-18T10:49:00.002+01:00

Jordi Robirosa és un barceloní de naixement, però els últims 10 anys els ha viscut a Sant Cugat. A més, porta 20 anys cobrint les informacions de l'NBA per TV3 i aquesta setmana ha presentat, al cafè del Teatre Auditori, el llibre que recull les seves vivències en territori americà ("A prop de les estrelles de l'NBA" de Viena Edicions). En referència a la seva persona, després d'una conversa amb ell et dónes compte que és un individu amb una gran energia, un professional de l'alçada d'un campanar i, per damunt de tot, un senyor com Déu mana.

Quina evolució ha patit el bàsquet de l'NBA en aquests últims anys? En tots els aspectes, econòmic, social i de joc?

Una evolució ENORME. Per posar-te un exemple esclaridor, quan vaig arribar fa 20 anys estava jugant allà el millor jugador europeu, Drazen Petrovic, i va passar pràcticament inadvertit. En canvi, ara seria un súpercrack. Sobretot ha evolucionat la perspectiva que tenen els americans del bàsquet europeu i sobretot dels jugadors europeus. Han passat de ser jugadors de tercera fila a ser unes peces molt importants pels seus equips.

No obstant això, en el vessant econòmic no ha canviat tant, ja que abans eren uns jugadors molt ben pagats i ara ho continuen sent i abans els clubs tenien molts diners i ara també. La lliga no ha notat la crisi perquè s'ha sabut expandir molt bé. Quan van veure que al mercat americà estava guanyant terreny el futbol americà, es van expandir a Europa i quan van veure que podia entrar en crisi, es van expandir ràpidament a l'Àsia i van obrir mercat amb la Xina. Tot això fa que la seva economia tingui una salut de ferro.

A més, l'NBA té una afició molt bona, ja que van a veure el partit i a passar-s'ho bé. És a dir, no hi ha cap mena de problema en que un aficionat dels Lakers i dels Celtics vagin a veure el partit plegats. Allà està prohibit l'insult, una fet que evidencia com en aquest aspecte van tres passes per endavant que nosaltres. És una afició sensacional.

Quina és l'anècdota que més t'agrada de les que expliques al llibre?

La més potent és la de les magdalenes. Aquella que hi ha un moment on estic en un playground (pista de carrer típicament americana) rodejat de jugadors negres a punt de treure-m'ho tot i em salvo perquè venen dues senyores de beneficència repartint magdalenes. Aquella és l'anècdota més potent que he viscut als Estats Units, sens dubte. Aquella que en el llibre titulo "Salvat per unes magdalenes" i que és rigorosament certa.

I una de dolenta?

Aquesta podria ser considerada com a dolenta. Però en veritat no en tinc de dolentes. La negativa, que seria aquesta, la reverteixo positivament. No tinc anècdotes negatives. El pitjor és moltes vegades el cansament. Però ara que ho dius... ara recordo que en el tercer partit de les finals Celtics-Lakers que vam fer per la ràdio em quedo per primera vegada en 25 anys de professió sense veu. Afortunadament, estava molt ben embolcallat i ho vam poder passar bé, però la sensació de quedar-te sense veu i sense poder parlar per un locutor és molt desagradable. Sí, possiblement sigui aquesta.

Com és la relació amb Pau Gasol? Hi hagut consells per part teva?

És molt bona, de respecte mutu. Quan ell va començar a l'NBA parlàvem i tal, però no el vaig poder aconsellar en res perquè al segon dia d'estar allà semblava un americà més. Parlava com ells i es va espavilar amb una rapidesa impressionant. No val caldre, en absolut, acompanyar-lo.

Què és el que et falta fer en el món del bàsquet?

Doncs la mateixa narració que vam fer a la ràdio la temporada passada pels play-off, però a la televisió. Tot i que per fer això caldria que TV3 pogués tenir els drets, cosa que és complicada. A més, m'agradaria poder narrar en directe una final de l'NBA per TV3. Això és el que em falta, indubtablement. Ho he fet per la ràdio, he cobert moltes finals, però em falta fer un directe per la televisió des d'allà. Fins i tot, exagerant una mica, com he dit en d'altres ocasions, em deixaria tallar un dit per transmetre partits de l'NBA.

Quina evolució ha patit el periodisme esportiu a casa nostra?

En primer lloc caldria dir que s'ha banalitzat molt i després que el Barça s'ho ha menjat tot. A més, cada cop hi ha menys reflexió a les ràdios i als diaris. Personalment, tinc la sort de treballar a la Televisió de Catalunya, uns dels pocs llocs on puc fer la meva professió com crec que ha de ser, rebutjant als crits i al fanatisme i ximpleries d'aquestes. Es pot ser passional, sense renunciar a ser rigorós. Aquesta és la clau. La nostra professió s'ha banalitzat força i la crisi no ha ajudat. Les empreses periodístiques aprofiten l'avinentesa per retallar efectius i retallar qualitat. És evident.

Qui en té la culpa de tot això?

Mira, la culpa tot plegat. La crisi té part de responsabilitat i la culpa la tenen, probablement tots menys els periodistes, segurament. Però el que està clar és que algunes empreses periodístiques en són culpables.

I a l'Estat Espanyol?

Fixa't en el periodisme que es fa allà. En el periodisme polític hi ha quatre diaris que es nodreixen simplement d'anticatalanisme en totes les portades. Crec que el periodisme espanyol està agafant un senderi absolutament lamentable. El nombre de diaris o de ràdios on realment tu et puguis sentir còmode cada vegada és menor. I en el terreny esportiu de Madrid si fa no fa és el mateix. El Marca i l'As només treuen portades del Madrid i en contra del Barça i coses d'aquestes. És lamentable. Abans en un diari podies trobar a la portada el Tour de França o el Sis Nacions i ara això ja no passa. Insisteixo en que s'ha banalitzat i fanatitzat molt el món de l'esport i el periodisme esportiu i això és molt negatiu.

Què em podries dir d'Andrés Montes?

Era el meu amic i un gran professional. Amb ell vaig compartir moltes nits de conversa a l'NBA i el trobo molt a faltar. Per mi la seva pèrdua va ser molt dura i el trobaré a faltar cada cop que vagi allà i em quedi sense aquelles xerrades de matinada que teníem ell jo. Quan passejàvem pels llocs mai volia marxar però sempre l'arrossegava. Et podia agradar o no quan narrava el bàsquet, però és un home que ha estat una referència. Tot i que entenc que a la gent no li agradés. Fent futbol a mi no m'agradava, però fent bàsquet ha sigut un referent d'un periodisme divertit i alhora, encara que la gent no s'ho cregui, rigorós.

En una altra ocasió, vas comentar que el bàsquet és l'esport del futur? Ho podries explicar millor?

Aviam, això ho dic perquè és l'esport que practiquen les dones. El 40% de les fitxes de la federació catalana són femenines. Si això ho sabéssim traginar seria la pera, increïble i impressionant. Però ens costa, ja que ara el futbol ha agafat una volada amb els mundials molt patriòtica on sembla més aviat que els jugadors vagin a una guerra que no pas a un esdeveniment esportiu i això va en detriment del bàsquet. Personalment, crec que és l'esport del futur, però ara passem per un mal moment.

Algun dia podrem veure per TV3 una temporada de bàsquet base?

Això és molt difícil d'aconseguir, ja que no interessa i no s'ho miraria ningú. El que s'ha de fer és treballar el bàsquet base en forma de notícies i posar en mig d'un partit d'ACB com els minis guanyen el campionat d'Espanya o coses d'aquestes. Perquè el bàsquet base en concret i l'esport per edats, en general, no té lloc a la televisió i seria pitjor el remei que la malaltia. Una altra cosa és fer reportatges, però mai transmissions.

Parlant de temes més d'aquí, la darrera setmana Sant Cugat va ser la ciutat més gran en quant a nombre d'habitants en acollir un referèndum d'autodeterminació. Ets feliç aquí? Et sents orgullós de pertànyer a una ciutat així?

Sí, molt. A més m'he involucrat i m'he fet membre de l'associació de veïns, subscriptor del Diari de Sant Cugat i fins i tot hi col·laboro. En definitiva, estic molt vinculat amb el teixit associatiu de la ciutat, quan tinc temps, que no és gens fàcil.

Respecte a la consulta, evidentment vaig anar a votar amb tota la família. En els últims anys he vist com ha denigrat la visió que tenen a Espanya dels catalans, com ens falten al respecte, com ens insulten i ja n'hi ha prou d'aquest color. És que ja n'hi ha prou! No cal ser un independentista per adonar-se que això no pot continuar així i, si no ens volen, que ens deixin tranquils. És horrorós el que has de sentir. És lamentable! I no t'explico les complicacions que estem tenint per viatjar per Espanya, després que Iberia ens hagi abandonat. És que és una vergonya!

Com a aficionat que ets de la Sardana, què els diries a aquelles persones que reneguen de les seves tradicions?

A mi el que em sembla lamentable és que balls difícils com la Sardana no s'ensenyin a les escoltes. Ho trobo absolutament increïble! I tampoc entenc que moltes vegades estem més pendents de la Salsa que d'altres balls més autòctons. La Sardana és una música i una dansa absolutament preciosa. Al·lucino amb el fet que no s'ensenyi a les escoles i em sembla lamentable i penós. I des d'aquí faig una crida a que s'ensenyi a les escoles com un ensenyament obligatori. Tal i com passa en molts països, ja que no m'estic inventant res. Em refereixo a Lituània, Croàcia, Letònia i a gairebé a tot arreu. Menys aquí a Catalunya.

Què és el que més t'agrada de Sant Cugat i què és el que hauria de millorar?

Doncs que és una ciutat on es pot passejar i que té molta activitat cultural i molt bona. A més, aquí hi conec molta gent que val molt la pena.

Per contra, a l'altre extrem de la balança considero que un dels punts on falla Sant Cugat és en la falta d'equipaments esportius. S'han fet barris nous i això no s'ha tingut en compte. Un fet que entenc que és un error gravíssim. Per mi el més greu del consistori, sens dubte.

Per acabar, què els recomanaries a les noves generacions de narradors de bàsquet?

Una cosa: que tinguin una base cultural potent. Això no sobra mai, al contrari, ajuda. Una base cultural potent i que s'il·lusionin amb el que fan. A mi m'omple d'il·lusió el que faig i narro amb la mateixa professionalitat un partit de la Final Four que un partit de bàsquet femení. A més, és molt important saber idiomes.

Contes de tota la vida per Nadal

2009-12-17T23:30:00.000+01:00

Gràcies al Projecte Guttemberg, un recull de llibres electrònics lliures, pensat l'any 1971 i disponible actualment a Internet, podem oferir avui, de manera gratuita, una selecció en llengua catalana dels millors contes del cèlebre escriptor danès, Hans Christian Andersen.

Entre els contes que es poden llegir en aquesta antologia destaquen "El Soldadet de Plom", "El Vestit de l'Emperador", "L'aneguet lleig" o "La donzella de la mar". Sens dubte, una recopilació d'històries interessant i que pot suposar un entreteniment molt educatiu per tots els nens que estan a les portes de començar les vacances de Nadal.

El llibre es pot descarregar en aquest enllaç.

Els blocaires santcugatencs fan balanç de la consulta

2009-12-17T10:27:00.001+01:00

Aquesta setmana ha servit per mirar enrere i valorar tot el que s'ha fet fins a arribar als resultats del 13 de desembre passat. A Sant Cugat el portaveu de la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació, Víctor Alexandre, ha explicat, amb detall, el sentit del referèndum, sobretot pensant en els escèptics que, tot i haver anat a votar, dubten de la seva eficàcia. En aquest sentit, ha comentat al seu blog, entre d'altres coses, que la consulta ha servit per veure com Espanya és un tigre de paper, en permetre que alguns alcaldes (com el de Sant Pere de Torelló), cedissin espais municipals pel referèndum, tot i no tenir permís del poder central de l'estat. A més, Alexandre ha afegit, en una entrada del seu quadern personal, que la consulta ha suposat la confirmació de l'existència d'una societat civil madura capaç d'organitzar-se per a aconseguir els seus interessos, més enllà de l'opinió sectària dels partits polítics.

D'altra banda, el santcugatenc Miquel Quintana s'ha referit al seu blog a totes aquelles persones que, per por a contradir l'opinió del seu partit de referència, no van anar a votar al referèndum convocat a la seva localitat. També ha criticat la prohibició que es va fer a la cessió d'instal·lacions públiques per celebrar el referèndum, ja que entén que aquestes haurien d'estar a la disposició del ciutadà, que per això paga els impostos.

A més, caldria destacar l'opinió del regidor del PSC a l'ajuntament de Sant Cugat, Ferran Vilaseñor, al seu web personal. En aquest diu que no es poden extrapolar els resultats al conjunt de Catalunya, ja que la consulta s'ha fet en territoris on acostuma a guanyar el vot independentista i que CiU i més concretament, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha jugat a "la puta i la Ramoneta" no volent baixar del carro sobiranista, però tampoc perdent el seu espai en el centre polític català. D'altra banda, no ha fet cap crítica a la posició del PSC, ja que ha qualificat el referèndum com "la guerra dels altres"; ha críticat (com no) durament el PP; ha passat de puntetes pel suport que han fet els representants d'Iniciativa a la consulta i ha elogiat la capacitat d'ERC de mobilitzar els seu electorat.

Per últim, l'independent d'ICV, Jaume Massanés, no ha fet cap reflexió personal al seu blog, però, a través de les paraules de Josep Comas i Font ha volgut deixar entendre als seus lectors que cal estar orgullosos de la consulta, ja que valorar els resultats només per les xifres és perillós, ja que a les darreres eleccions municipals i autonòmiques tampoc es va gaudir d'una millor participació.

Copenhague pendent dels Estats Units

2009-12-16T09:35:00.002+01:00

Segons una nota de premsa que m'ha arribat de Mans Unides, els països reunits a Dinamarca per trobar una solució al canvi climàtic esperen que en les pròximes hores Barack Obama faci gal·la del premi novel de la pau i lideri una línia d'actuació contundent per salvar definitivament el Planeta...

Estats Units haurà de canviar

Obama tindrà un paper determinant al final d'aquesta cimera.

"La pressió sobre els Estats Units és tan gran que no els quedarà més remei que fer un pas més enllà. Copenhaguen no pot ser altre Kyoto, no poden quedar-se sense avançar. Obama tindrà un paper determinant en el final de la Cimera. El seu Premi Nobel és un premi al que ha de fer, no al que ja ha fet ... i ell ho sap ".

Així ho afirma Joseph Sayer, de la junta directiva de Misereor, ONGD catòlica alemanya membre de CIDSE, i expert en cooperació. És la seva conclusió després d'haver sopat amb el coordinador de la delegació dels Estats Units en la Cimera, Jonathan Pershing.

Pershing pensa que, "arribin a l'acord que arribin, caldrà un any de treball intens abans de posar en marxa els principis d'aquest acord".

En aquesta segona setmana de negociacions, tot sembla fluctuar segons el moment del dia. Ahir dilluns, a la tarda, CIDSE va emetre un comunicat de premsa sobre la paralització de les negociacions com a conseqüència de l'enfrontament entre els delegats dels països africans i les nacions riques, que estan intentant eludir responsabilitats i no adoptar compromisos ferms i vinculants a Copenhague, especialment pel que fa a la reducció d'emissions per part dels països desenvolupats, el que no farà més que crear més pobresa al món.

Ahir dimarts, però, vam saber que els països africans han optat per tornar a entrar a les sales de negociació i seguir amb les converses, després que la presidenta de la Cimera, Hedegaard, els prometés dedicar una gran part de les sessions a la revisió del protocol de Kyoto.

I s'acaba de conèixer que Rússia, un altre dels "grans", acaba de llançar la seva proposta. Segons Dmitri Medvedev, president de la Federació russa, aquesta proposta consistiria a reduir les seves emissions, d'aquí a 2020, en un 25% respecte a l'any de referència que és 1990. Un pas més ...

Els ministres dels 192 països van reprendre ahir els seus contactes. Queda poc temps ... i tot està en joc. Així ens ho expliquen els participants de Mans Unides a la Cimera del Canvi Climàtic.

"Els polítics han fet que als joves no els interessi la política"

2009-12-11T08:48:00.005+01:00

Joaquim Bofill (Sant Cugat del Vallès, 1988) és estudiant universitari de l'enginyeria tècnica d'Obres Públiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i membre de la secció local del grup de joves de Convergència, JNC. A més, fa unes setmanes va escriure un article d'opinió al Diari de Sant Cugat sobre l'anomenat Procés de Bolonya, que qüestionava l'actual model educatiu de casa nostra...

Primer de tot, podries acabar d'explicar el text que vas escriure al diari fent referència a Bolonya?

El vaig escriure perquè som molt els estudiants que, tot i que no ens fem veure molt, estem descontents amb el sistema educatiu en general i volem donar una opinió diferent a tot el que s'està dient de Bolonya des dels anti-Bolonya, ja que sembla que nomes existeixin ells. L'article, per tant, no anava tant en contra de Bolonya com per demanar més competitivitat entre les universitats i els centres educatius.

En aquest sentit, considero que les universitats a casa nostra no competeixen gaire entre elles i això fa que hi hagi una manca de motivació entre el professorat per fer les coses bé i progressar. S'ha homogeneïtzat tant el sistema que qui despunta sembla que sigui dolent. Fixe'm-nos com les universitats públiques estan perdent cada cop més pes enfront de les universitats privades. Com que tenen més diners, poden tenir millors professors i més especialistes en la matèria. Sempre poso l'exemple d'ESADE, de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) o de La Salle de la Ramon Llull. El que penso és que, si les universitats competeixen entre elles, lluitaran per tenir els millors alumnes i els millors professors, tal i com passa en el model anglosaxó del Regne Unit i Estats Units. A més, defenso la llibertat del professor per poder dirigir i avaluar la seva assignatura. Actualment, es dóna la paradoxa que el sistema públic està potenciant l'educació privada.

Sant Cugat és una ciutat universitària. Creus que la ciutat està proveïda dels serveis necessaris per el col·lectiu?

La ciutat té dos campus, l'escola d'arquitectura de la UPC i ESADE i són dos perfils bastant marcats. Personalment, penso que Sant Cugat està ben equipat, perquè els propis centres ofereixen els seus propis serveis amb la seva biblioteca i les seves aules d'estudi, en el cas d'Arquitectura Vallès i ESADE. Potser el que falta a la ciutat és una biblioteca municipal més gran i un horari més extens, sobretot en caps de setmana.

Participes activament en la vida pública de Sant Cugat? Què n'opines del nivell participatiu dels joves de la ciutat?

No massa. Vaig anar al debat del Pla Local de Joventut, convocat per part de la regidora, i tots els que vam anar allà vam dir el mateix i no vam avançar gaire respecte al que s'havia dit en altres ocasions. Sempre estem parlant de l'oci, que si falta la sala de concerts, que si el jovent de Sant Cugat no pot sortir, que l'horari és escàs, sempre són les mateixes coses i cansa bastant si vols que et digui la veritat.

Vas proposar coses noves?

La veritat és que vaig estar una mica passiu i em vaig limitar a donar suport a les coses que a mi em semblaven correctes i poques coses més. Vaig proposar un model de sales de concerts que penso que seria el correcte i ja està.

Quin model vas plantejar?

Allà es va proposar que la sala de concerts fos un local per joves i jo penso que no, ja que si l'ajuntament vol fer una sala de concerts (aquí entraríem en el debat de si s'ha de fer o no) crec que hauria de ser, exclusivament, un viver per facilitar que els grups de Sant Cugat puguin desenvolupar-se. Entenc que la funció del consistori no ha de ser fer locals d'oci per joves, sinó desenvolupar les tasques que li corresponen.

El que proposes és més o menys alguna cosa similar al que es va fer al Casal Torreblanca?

Sí, hi ha bugs d'assaig, però no s'hi pot fer concerts, ja que hi ha una ordenança que no permet fer soroll fins a certa hora de la nit per no molestar els veïns. Tot i que tampoc segueixo massa aquest tema.

Has pensat alguna cosa per fomentar la participació dels joves en la vida pública de la ciutat?

Crec que les estratègies no són les adequades i que tampoc s'ha preguntat als joves si s'hi volen involucrar. Realment es volen ficar en aquests temes o ja els hi està bé? Aquesta seria la gran pregunta, si realment no s'hi volen involucrar, perfecte, ja està bé amb els que som, però si s'hi volen ficar s'hauria de preguntar més perquè no s'impliquen. Penso que hi ha molta informació, moltes coses, webs, etc., però no hi ha cap estímul incentivador perquè hagis de perdre una sèrie de temps per anar a fer una cosa que després no tindrà repercussions.

És potser per això que dius que als joves no els interessa la política?

No crec que als joves no els interessi la política, penso que la pròpia política ha fet que als joves no els interessi la política que es fa ara i els seus polítics. Pel que he parlat amb els meus amics, sí que els interessaria la política, però es veuen obligats a participar d'una cosa en la qual no s'hi troben identificats i per això es queden a casa. Aquest és el principal motiu pel qual els joves no s'impliquen en política, a no sigui que tinguin una especial vocació.

Llavors, què haurien de fer els polítics per arribar als joves?

Uff. Canviar el sistema sencer. No només són els joves els que no estan interessats en política. Si mirem la gent que va a votar del total de població, la participació és d'un 40%. Bàsicament, s'ha de fer que la gent se senti identificada amb el projecte que un vol liderar i que hi estigui d'acord i es senti representada. El sistema sempre funcionarà, vagi a votar un 40%, un 30% o un 60% i els escons del Parlament o els regidors dels ajuntaments sempre estaran allà i aplaudiran. El que s'hauria de fer són llistes obertes perquè el ciutadà voti al representant del propi districte que defensarà els seus interessos.

Com a membre d'un partit polític que ets, que li recomanaries a un jove que s'hi volgués dedicar a la política?

Paciència i ganes de treballar. És bonic ser polític, ja que tu estàs treballant per una idea a la qual hi creus, i a la llarga n'estàs orgullós dels teus actes, sobretot si has fer alguna cosa pel bé del teu país, siguis de la condició política que siguis. Tu treballes per un ideals que defenses i això sempre és gratificant, encara que no tinguis després una recompensa.

Aquest diumenge se celebrarà la consulta independentista a Sant Cugat, juntament amb més d'un centenar d'ajuntaments, quina opinió en tens de tot això?

Bàsicament, estic a favor que es permeti l'expressió de la voluntat de la gent. Per què no es pregunta més a la població del territori? Sobre la independència o sobre qualsevol altre tema. Estic a favor de totes les consultes, però del que no estic d'acord és que les administracions s'omplin la boca demanant participació als ciutadans i després que no proposin referèndums. Qui sabrà millor respondre millor sobre les qüestions d'un territori que els seus propis habitants. No entenc aquesta por.

Si fossis un responsable de joventut de la Generalitat, per exemple, quines mesures duries a terme?

Sobretot, motivar els joves i canviar la imatge que la societat en té d'aquest col·lectiu. Personalment, penso que som els que tirarem del carro d'aquest país i que no estem tan prou valorats. En aquest sentit, treballaria per canviar la típica frase "és que els joves d'avui en dia..."

13-D: La gran manifestació del poble català

2009-12-10T18:59:00.001+01:00

Falten menys de 72 hores perquè els catalans per primer cop puguin decidir si volen o no autodeterminar-se. Més de cent pobles i ciutats d'arreu del país han convocat un referèndum que per molts els servirà per manifestar-se en contra dels atacs al nou Estatut de Catalunya. Per aquest motiu, l'ebook o llibre electrònic d'aquesta setmana no podia ser cap altre que l'Estatut d'autonomia que van aprovar l'any 2005 el 90% dels diputats catalans.

L'estatut de Miravet, com també se l'anomena de manera informal, és el text que qualifica, per primer cop, Catalunya com a nació i el que atorga a aquest territori més autonomia de tots els seus predecessors i més competències que, inclús, l'estatut de la Segona República.

Per aquest motiu, tot i que per molts catalans l'horitzó al qual s'ha d'aspirar no és el que marca aquest text, sinó la independència respecte de l'Estat espanyol, de moment, és la millor manera que s'ha trobat per expressar la nostra diferència respecte la resta de comunitats autònomes. Una qualitat que obliga, com a mínim, a tenir-lo com a llibre de consulta preferent.

El text el podeu descarregar en aquest enllaç.

"Fer teatre hauria de ser un exercici d'humilitat i no d'emergència"

2009-12-04T09:08:00.003+01:00

Christian Treceño (1976, Sant Cugat del Vallès) és una persona amb la que dóna gust parlar de teatre i arts escèniques, pels seus amplis coneixements sobre el sector, malgrat la seva edat. Té 33 anys i, des del 2003 que és Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre. A més, va marxar fora per estudiar Direcció i Guió de cinema i documentals a la Universitat de Gal·les. Darrerament, ha estat molt vinculat amb la seva ciutat, ja que és Director del Teatre la Unió...

Quant temps fa que estàs al capdavant d'aquest teatre?

Fa cinc anys que estic dirigint aquest espai emblemàtic de la ciutat i, a més, sóc director de teatre, titellaire, dramaturg i la meva trajectòria professional té 13 anys de durada. En els últims anys he col·laborat en dos espectacles: l'any 2009 amb el "Tot em sembla una merda de Jordi Casanovas" i el 2010 amb l'òpera "Carmen" d'Estocolm.

Em podries fer una radiografia del teatre que es fa a Sant Cugat?

La ciutat té un ecosistema que va més enllà del Teatre La Unió, ja que trobem el Casalet de Valldoreix, la UREF de La Floresta, El Siglo dins Mercantic, el Casal de Cultura de Mira-sol i el Teatre Auditori que té una funció bàsica d'exhibició i espectacle. Però, tot i això, considero que a Sant Cugat li manquen centres de creació, espais perquè els artistes treballin, i equipaments tècnics.

D'altra banda, la ciutat està proveïda d'un capital humà important per les arts escèniques. Tenim actors i actrius de primera línia com l'Emma Vilarasau i d'altres com la Montse Soto, actriu i presentadora de televisió, o l'actor Xavier Tor.

A més, Sant Cugat té força companyies amateurs, com Fila-Zero, Grup de Teatre Espiral de Valldoreix, 8 de Teatre, Xandrines, etc. I pel que fa a companyies professionals, trobem Me tromatic, Tataina, Los Escéntricos, la ballarina Carolina Carrión i Tangorditos, un grup d'argentins afincats a La Floresta.

I el teatre català, quin nivell té?

El nivell del teatre que es fa a Catalunya en general és bo, tot i que, especialment en aquest país és molt precari. A més, el mercat català és el que és i té una projecció exterior inferior que altres obres escrites en castellà, per exemple. Encara que no criminalitzo la llengua catalana, ja que crec que és bo que s'utilitzi el català per fer teatre d'aquí.

A més voldria comentar que fer una obra de teatre costa molts diners. Si vull fer un dibuix el puc fer a casa, però aixecar el teló és car. El teatre és artesanal per definició i això té un preu.

Per aquest motiu, creus que un teatre dissenyat amb més tecnologia i que aprofités les noves tecnologies el faria més atractiu i més rentable?

No, no ho crec, ja que si inclous més tecnologia no el fas més visible, el que necessita és gent amb talent. A més, una obra de teatre és i ha de ser efímera i que cada dia que es representi sigui diferent. Cada cosa té el seu registre (animació, Internet,... ) i cada un ha anat desenvolupant el seu paper.

El que cal és preparar al públic per l'espectacle del teatre. Per exemple, està clar que el problema no és el preu, és l'interès que desperta el teatre en el públic, ja que la gent es gasta tranquil·lament 150 euros en un Barça-Madrid. Si la gent s'avorreix en una obra de teatre és perquè no és fa teatre pensant en ells, sinó en els propis artistes. És un món molt endogàmic, que es fa pels de la mateixa professió. En canvi, el públic quan va a veure una obra de teatre que està ben feta en gaudeix.

Què és el que s'està fent malament?

Ara mateix s'està treballant amb uns timings (períodes d'entrega) que no són els adequats. No es dedica el temps necessari que requereix un procés creatiu satisfactori. Els directors de teatre i els dramaturgs necessitem més temps per experimentar. S'ha creat un tipus de teatre comercial que és repetitiu. No obstant això, hi ha gent que es val d'aquest tipus de teatre per fer diners i, de tant en tant, treu una obra amb cara i ulls.

Quins són aquests creadors que defenses?

Doncs la coreògrafa Marta Carrasco, el dramaturg Albert Tola, el músic Carlos Santos, Las Perras, com artistes destacats i la Sala Versus, Sala Becket i el Teatre Lliure com exemples de sales on s'estrenen obres de qualitat i innovadores. L'altre dia vaig anar a veure l'obra de teatre "2066" d'Àlex Rigola, que està molt i molt bé.

A més, en el terreny internacional destacaria a Robert Leapage, Théâtre du Mouvement, la companyia Théâtre du Complicité o l'argentí Daute. Per mi el bon teatre és aquell que és capaç d'agradar a tothom, indistintament del nivell cultural que es tingui.

Fa unes setmanes vas escriure al Diari de Sant Cugat que malgrat les dades que indiquen que el teatre català ha guanyat clients amb la crisi, la situació del sector no és bona. Podries explicar i matisar la teva postura?

Em referia a que ha baixat més del 30% la venda de bolos i que el preu del catxet (el que es paga a l'artista per un bolo) ha disminuït un 5%. Això és un indicatiu més que evident de l'agreujament de les condicions laborals a casa nostra. Si amb la crisi la gent va més al teatre és perquè per Internet el mateix dia pots trobar entrades a 6 euros, en lloc de a 30 euros, per una localitat a platea, perquè aquí del que es tracta és que la platea estigui plena. Està clar que no s'està duent a terme una política adequada.

Llavors, si tinguessis un càrrec de responsabilitat per canviar aquesta situació, què tres coses proposaries?

En primer lloc, canviaria les condicions laborals dels artistes i potenciaria els artistes emergents, ja que, personalment considero que ens estem quedant sense cantera. A més, en segon lloc, procuraria que els artistes poguessin treballar de manera normalitzada. No pot ser que un director representi obres cada dos anys. La perfecció en el teatre no s'aconsegueix mai i s'ha de treballar molt i molt per a fer bones obres. I sobretot, per millorar s'han de fer obres amb regularitat, si no, la tècnica es rovella. Per últim, faria que la pedagogia teatral fos més pràctica, ja que potser la formació dels actors sí que és més pràctica, però no la dels directors, dramaturgs i escenògrafs.

D'altra banda, considero que des de l'autoritat pública no s'ha tingut en compte els professionals de les arts escèniques per dissenyar els teatres catalans. Als anys '90 es va crear tot una xarxa d'auditoris municipals i això està bé, però cal anar més enllà. Com, per exemple, comptar plenament amb els artistes pel disseny d'una sala. M'estic referint a instaurar com a model a seguir allò que es va fer amb la sala Fabià Puig del Teatre Lliure. És una autèntica meravella! Es treballa de manera molt còmode, l'aspecte visual està molt ben cuidat i també l'acústic. És realment acollidora. L'exemple contrari és la Sala Gran del TNC amb una acústica nefasta i un escenari sense gèneres (cada gènere teatral necessita un espai determinat).

Per acabar, tu que tens 33 anys i, per tant, que formes part de les noves generacions artístiques de Catalunya, què els recomanes als adolescents i joves que estan pensant en dedicar-se a aquest món?

Doncs, primer de tot s'ha de tenir clar que fins als 50 anys no ets un veterà i que cal anar-se formant i reciclant-se i que, sobretot, s'ha de treballar molt i acostar-se al teatre per estar al servei d'aquest i no al revés. Fer espectacle sempre és un exercici d'humilitat i no d'emergència. A més, cal partir de la base que ets artista i que cal tècnica per perfeccionar-se. Un cop domines la tècnica, llavors pots fer una obra d'art, això serà accidental. Arribar a la plenitud qualitativa és difícil, com ho és convertir-se en tot un virtuós del piano. Si això s'arribés a oblidar al teatre, em molestaria. Sobretot cal prestar molta atenció a la tècnica, ja que amb això pots construir el que vulguis.

En defensa dels drets fonamentals a Internet

2009-12-03T23:19:00.002+01:00

Després de tot un dia seguint missatges al Twi tter crítics amb l'avantprojecte de llei d'economia sostenible del govern de Zapatero, em veig obligat a recolzar i publicar el manifest originat a la Xarxa en defensa dels drets dels internautes. Aviam si d'aquesta manera les autoritats s'adonen que la societat connectada a les noves tecnologies demanda una nova manera de relacionar-se i no una altra. Gràcies al blog de La Veu de T per la traducció al català.

Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet

Davant la inclusió a l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d'expressió, d'informació i del dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d'Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte i declarem que...

1.- Els drets d'autor no es poden situar per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2.- La suspensió dels drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Cap tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l'article 20.5 de la Constitució Espanyola, posa en mans d'un òrgan no judicial ―un organisme que depèn del ministeri de Cultura―, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.

3.- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicarà un dels pocs camps del desenvolupament futur de la nostra economia, entorpirà la creació d'empreses, introduirà traves a la lliure competència i ralentirà la projecció internacional.

4.- La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen únicament de les indústries culturals tradicionals, sinó de múltiples fonts diferents.

5.- Els autors, como tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les creacions. Intentar mantenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6.- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tant desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que suposadament persegueixen.

7.- Internet ha de funcionar de manera lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar models obsolets de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.

8.- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que es pugui produir, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9.- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10.- En democràcia les lleis i les modificacions s'han d'aprovar després del debat públic oportú i un cop consultades prèviament a totes les parts implicades. No és admissible que s'efectuïn canvis legislatius que afecten els drets fonamentals en una llei no orgànica i que parla sobre una altra matèria.

L'esperit Barnils torna a reviure's

2009-12-03T22:07:00.002+01:00

Aquesta setmana ha tingut lloc un esdeveniment que, poc a poc, s'està convertint en una de les cites obligades dels periodistes i els ciutadans de Sant Cugat. Estic parlant de la tercera edició de les Jornades de Comunicació Ramon Barnils, una iniciativa conjunta del Grup de Periodistes Ramon Barnils i Cugat.cat que vol recordar a la gent de la nostra professió i al públic en general que existeix un periodisme de qualitat al qual ens hem d'emmirallar. Un periodisme que busqui el perquè de les notícies i que rebutgi com a única font les postures oficials. En definitiva, les Jornades de Ramon Barnils són un homenatge a la seva figura i al Periodisme amb majúscules.

Y en la tercera edició, la que es va celebrar el passat dilluns dia 30 de novembre, els participants (Jofre Llombart de Catalunya Ràdio, Albert Balanzà de l'Avui i David Fernández de La Directa) van debatre en una taula rodona sobre la corrupció i el tractament que d'aquesta en fan els mitjans. Un tema que darrerament ha estat molt a l'agenda dels mitjans de comunicació, arran de les detencions a Santa Coloma de Gramanet per l'anomenat cas Pretòria i del judici iniciat contra el president del Palau de la Música, Fèlix Millet.

En general, els tres periodistes van compartir la idea que des del periodisme els casos de corrupció es combaten amb més investigació i es van mostrar crítics amb velocitat variable que moltes vegades executa la justícia, fent referència a que, en alguns casos, actua de manera ràpida i contundent (cas Pretòria) i a que, en d'altres, ho fa amb una lentitud gairebé desesperant (cas Millet). D'altra banda, es van mostrar preocupats per la pèrdua de lectors i oients que estan patint els seus mitjans

Pels qui vulguin aprofundir més amb la figura de Ramon Barnils recomano un vídeo realitzat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb motiu d'una exposició itinerant per diferents pobles de Catalunya. D'altra banda, podeu consultar el nou web de l'autor per coneixe'l encara més.

El futbol entès com una metàfora de la vida

2009-12-03T16:22:00.002+01:00

Som a dijous i molts encara estem patint o gaudint de la ressaca del Barça-Madrid de diumenge i és que el futbol ha assolit a casa nostra una popularitat digne d'estudi. Això és precisament el que ha fet Jordi Josep Salvador Duch: una tesi doctoral sobre l'antropologia del Barça. L'obra, publicada l'any 2004 i disponible a la Xarxa de manera gratuïta, ens apropa a les tesis dels autors més clàssics de l'antropologia universal, Douglas, Durkheim, Geertz, Leach, Gluckman, Lévi-Strauss, Mauss, Radcliffe-Brown i, sobretot,Victor Turner, el teòric del qual n'ha aprofitat més els seus raonaments.

En aquest sentit, tal i com defineix el propi autor en el resum de la tesi, la investigació "posa en evidència que els estadis de futbol són un espai privilegiat per llegir els valors d'una societat, les seves tensions, la seva transformació, allò que ens uneix i allò que ens separa... En definitiva, que l'estudi del futbol és també un viatge al moll de l'os de la societat catalana i una bona eina de diagnosi dels conflictes que la travessen, també els latents o potencials."

Històricament, el futbol ha atret bona part de la classe intel·lectual d'un territori. Així doncs, podem parlar d'escriptors com el català Vázquez-Moltalbán, l'argentí Borges o l'italià Umberto Eco. Autors que no han amagat que són aficionats a un club de futbol. Persones que, com Jordi Josep Salvador, entenen aquest esport com ho fa l'escriptor i el filòsof francès Albert Camus quan afirma que "Tot el que es pot aprendre de la vida es pot aprendre en un partit de futbol". Ja em venen ganes de tornar a veure futbol... I a vosaltres?

Xavier Boix explica la seva renúncia com a portaveu d'ICV

2009-12-01T10:38:00.003+01:00

Tal i com anunciava Cugat.cat la setmana passada, Xavier Boix deixarà de ser el portaveu del grup municipal d'Iniciativa per centrar-se més en les noves tasques que li han sigut encomanades a la Generalitat. No obstant això, aquest diumenge va escriure una entrada al seu blog per justificar la seva decisió i refermar el seu compromís amb Sant Cugat, ja que no abandonarà el càrrec de regidor. Simplement, delega la funció més representativa a Joan Calderón, però assegura la seva dedicació en els temes del dia a dia de la ciutat, participant dels plens municipals.

Tan de bo, que les tasques a la conselleria d'Interior no li facin perdre ni una gota del seu compromís per Sant Cugat, ja que el partit necessitarà la seva experiència a les eleccions municipals de 2011. Recordem que fa tres anys ICV va ser l'únic partit de l'oposició que va guanyar vots...

Reaccions al premi de transparència de l'ajuntament

2009-11-30T10:20:00.005+01:00

El dia en que el Grup de Periodistes Ramon Barnils organitzen la tercera edició de la Jornada de Comunicació Ramon Barnils (19:30, Museu de Sant Cugat) dedicada a la corrupció i, després del reconeixement a l'ajuntament amb el premi a la transparència de l'ONG Transparency Internacional, cal recomanar la lectura de última entrada del blog del regidor independent d'ICV, Jaume Massanés, on s'enumeren una sèrie d'actuacions protagonitzades pel consistori i que, segons el propi autor, són exemples d'obscuritat en la gestió municipal.

Val la pena llegir-la, ja que descobrirem que, moltes vegades, si ens quedem amb la versió oficial de les notícies de la nostra ciutat, podem tenir un punt de vista un pèl esbiaixat de la realitat. És cert que a l'ajuntament li han donat un premi de transparència, però també ho és que la seva transparència no és perfecte. Com en totes les ciutats, a Sant Cugat hi ha coses que no funcionen i, aquestes, el nostre ajuntament hauria d'estar obligat a comunicar-les als seus ciutadans. Esperem que aquest premi sigui un estímul per millorar en aquest sentit.

Enllaços relacionats:

L'esperit Barnils torna a reviure's

Sempre es pot aprendre de la postura de l'altre

2009-11-29T23:10:00.003+01:00

Avui el Pare Gabriel, vicari de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià i Jesuïta del Centre Borja, ha comentat, en l'homilia de la missa d'un quart de dues, que fa 35 anys el director dels càntics de missa, Francesc Conill, va proposar cantar una poesia de Lluís Llach: Cal que neixin flors a cada instant. Una actitud que va descol·locar els progressistes del moment, que utilitzaven la cançó com a oposició al cristianisme i a la seva idea de deixar el futur en mans d'un ésser superior.

En aquest sentit, Conill, lluny de buscar confrontació, es va servir de la mateixa poesia per esperonar als feligresos a canviar, en la mesura del possible, una petita parcel·la d'aquest món. Un bon exemple, al meu parer, que, independentment de les nostres creences, ens hauria d'animar a cercar ponts de diàleg amb els que pensen diferent de nosaltres, més que a trobar punts de conflicte.

Aquesta mateixa tesi, portada al terreny polític, hauria de provocar en els nostres governants una major comprensió vers la postura del partit rival i una més gran aproximació en l'assoliment del bé comú. Tan de bo que sempre sigui així!

Cal que neixin flors a cada instant

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Lluís Llach.

"El model de Sant Cugat pot morir d'èxit"

2009-11-27T23:30:00.003+01:00

Jordi Casas Roca (Barcelona, 1954), malgrat que va néixer a la capital catalana és un santcugatenc de tota la vida, ja que els seus pares es mudaren quan ell tenia un any d'edat. A més, és Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i en el terreny professional ha ocupat el càrrec de regidor del PSUC durant el període 1983-1985 i d'ICV des del 1987 fins el 1995. També ha sigut Conseller comarcal del Vallès Occidental des del 1991 fins al 1995 i, més recentment, ha ocupat el càrrec de President del Comitè d'empresa de la companyia d'automoció Delphi durant el període 2001-2007. D'altra banda, col·labora en la premsa comarcal i és secretari de la Fundació Sant Cugat.

Els lectors del Diari de Sant Cugat el coneixen per la seva columna d'opinió setmanal. Des de quan l'escriu?

Em sembla que la vaig començar l'any 1995, quan vaig plegar de regidor el setembre de l'any '95. Els dos primers anys va ser quinzenal i, a partir del segon, ja va ser setmanal. No he fet càlculs, però n'he escrit més de cinc-centes.

Els seus escrits trenquen amb la línia general del Diari de Sant Cugat de no criticar gaire el govern municipal. Per què creu que al diari li convé un creador d'opinió com vostè?

Una mica el pacte ja va ser aquest. És cert que els continguts dels meus articles contrasten bastant amb el que és la línia editorial del diari, que tu mateix has definit com més procliu al govern municipal. És per aquest motiu que vaig posar el nom d'"Estirabot" a un text que desentona una mica amb el conjunt general, sobre tot amb la informació del diari. La meva intenció en aquesta columna és dir allò que penso i el meu acord amb l'editor va ser que escriuria sobre el que em donés la gana i que ell no em tocaria ni una línia (bé, correccions gramaticals sí, jeje) i aquest pacte s'ha mantingut.

Mai li han fet cap correcció?

Mai, mai m'han deixat de publicar res ni m'han fet cap correcció. Això sí que ho puc dir que m'han respectat absolutament tot el que he escrit fins ara.

Ens pot fet una breu radiografia de la política municipal de Sant Cugat?

Crec que no és una gestió dolenta, però correm el risc (sobre tot a l'època Recoder, qui s'ha inventat això de la marca Sant Cugat) de morir d'èxit. Penso que Sant Cugat de partida té unes condicions molt millors que qualsevol altre municipi del Vallès o la major part dels municipis del Vallès (Rubí, Cerdanyola, Ripollet, Barberà o Santa Perpètua, per exemple), ja que està molt ben comunicada amb Barcelona, un fet que ha sigut un pol d'atracció de gent d'aquesta ciutat, amb unes determinades característiques (nivell sociocultural i econòmic alt).

Clar, construir una ciutat així és diferent que fer-ho en segons quines ciutats del Baix Llobregat o el Vallès. La matèria prima amb la que s'ha treballat ha sigut força bona en aquest sentit i això ha permès fer una ciutat guapa i atractiva per venir-hi. Sant Cugat, històricament, ha volgut ser una ciutat residencial per la gent de Barcelona i, per tant, l'impacte de la immigració ha sigut molt menor que en d'altres municipis i això s'ha notat. Per força Sant Cugat havia de ser diferent.

Tot i això, crec que el més criticable de la política de Sant Cugat seria aquesta línia d'actuació municipal de voler ser els primers en tot, una realitat que de vegades esdevé simplement una cortina de fum per dissimular que aquí també n'hi ha conflictes. Evidentment, hi ha problemes de pobresa, serveis municipals que no funcionen, el peatge que han de pagar els ciutadans de Sant Cugat amb els pisos, etc.

I de l'oposició què em pot dir?

Crec que a Sant Cugat ho té difícil, independentment que s'esforcin o no, pels 22 anys de CiU i perquè és un municipi fet a la mida del partit, amb un electorat bastant procliu i, a més a més, que no s'ha fet una gestió nefasta. Per tant, normalment un alcalde o equip de govern de CiU a Sant Cugat sol repetir.

En aquest sentit, l'oposició ho té difícil. Després de les darreres eleccions, vaig escriure a algun altre mitjà de la ciutat, que l'esquerra només té una alternativa: unir-se a través d'una candidatura que vagi més enllà dels partits polítics, tot reunint gent independent, per intentar aglutinar vots i superar la dreta.

Personalment, penso que els tres partits d'esquerra per separat no tenen res a fer. Encara que també veig aquesta unió difícil. Hi ha partits que mantenen força vincles amb CiU, malgrat que no estan al govern i n'hi ha d'altres que no estan disposats a dissimular les sigles en una altra candidatura diferent. Jo defenso alguna cosa similar al que s'ha fet a Valldoreix amb la Candidatura Catalanista i de Progrés. Evidentment, sóc pessimista, perquè en un any i mig que falta per les properes eleccions no crec que s'aconsegueixi.

Si vostè fos alcalde què és el que milloraria?

No és un tema que tingui molt treballat i reflexionat, però, si fos alcalde, abordaria una sèrie de reptes que em sembla que són importants: En primer lloc, procuraria donar solució als dos barris fantasmes que hi ha a Sant Cugat, Can Mates i Volpalleres, mentre no s'omplin de gent i mentre els ciutadans d'allà no puguin fer vida ciutadana plena. Em refereixo a tenir veïns i a ser un barri amb tots els serveis que cal tenir... Hi ha gent que és molt optimista, però no crec que en menys de tres o quatre anys aquests barris s'omplin. Molts dels nouvinguts que van a aquestes zones es troben amb un indret desèrtic que ara serà compensat amb l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, tot i que no incrementarà el nombre d'habitants de cop.

En segon lloc, abordaria la gran assignatura dels ajuntaments i de la política catalana, que és el tema de la participació ciutadana. Proposo solucionar el funcionament dels Consells de Districte i trobar un punt d'equilibri entre la política social i la participació del teixit associatiu. Això és una cosa que no està resolta i que tampoc tinc la solució, però que apunto com una qüestió que requereix pensar-la i discutir-la.

En tercer lloc, l'altre assumpte és resoldre definitivament Torre Negra. Hi ha sentències judicials pel mig i una certa indefinició sobre el seu futur. Per altra banda, encara que s'hagi tramitat i s'hagin tornat a refer els tràmits perquè sigui parc rural, els propietaris no fan res, ja que, com que no tenen possibilitat d'obtenir-hi cap guany econòmic, no actuen, ni des del punt de vist agrícola ni conservacionista. A més, hi ha el gran repte de trobar la manera de compensar els propietaris de la millor manera possible per tal d'arribar a una entesa que permeti tancar el tema definitivament.

D'altra banda, és important solucionar la mobilitat a Sant Cugat. La ciutat ja no és la que era fa 20 anys i ja comença a tenir barris allunyats: Torreblanca II, Can Magí, Can Mates i Can Volpalleres i, per tant, la mobilitat s'ha de canviar. A més dels carrils bici, crec que s'ha de plantejar un transport públic com una ciutat gran, que arribi a tots els barris, a tots els punts neuràlgics amb una periodicitat assumible (no cada mitja hora ni cada tres quarts d'hora). D'aquesta manera, es reduiria considerablement l'ús del cotxe per venir al centre amb els conseqüents beneficis mediambientals i de trànsit que es donarien.

La setmana passada es van complir cinc mesos de l'entrada com a regidor d'ICV de Jaume Massanés, un home que no és del partit. Quina és la valoració que en fa de la seva tasca al consistori?

No conec exhaustivament el que ha fet, ja que hauria d'estar-hi a sobre i dins el grup municipal, però el que puc dir és que vaig ser una de les persones que el vaig defensar més perquè anés a candidatura amb possibilitats de sortir. Inicialment no va sortir, però com que ja teníem previst el relleu de l'Assun Reyes a mig mandat, tal com estava previst, la vam canviar i la vam substituir per ell. En general, tinc una bona opinió d'ell. És un home amb una oberta vocació de servei públic i de treball municipal i coneixedor de la realitat de Sant Cugat, especialment de districtes com Mira-Sol. Les referències que tinc són que està treballant molt i bé i que, per tant, crec que serà un bon regidor. És una persona de detalls, de coses quotidianes, municipals i crec que ha fet i farà una bona tasca.

A banda d'això, és membre del Grup d'Estudis Locals i col·laborador de la revista Gausac. Actualment, està immers en algun projecte d'investigació?

No, perquè treballo en una empresa d'automoció vuit hores al dia i perquè per fer recerca has de disposar d'un temps continuat i després que algú te la publiqui. És el gran drama d'aquest país! Per tant, sóc col·laborador de Gausac, faig ressenyes quan algú me les demana, algunes coses concretes, però no estic en cap projecte de recerca, perquè no tinc ni ganes ni temps i, ara mateix, prefereixo més llegir que escriure.

Com valora el nivell cultural de les activitats de Sant Cugat i de la seva gent?

El nivell cultural de les activitats de Sant Cugat és important i se'n fan forces. Potser masses i fins i tot penso que hauríem de discutir el Pla de Cultura i definir si realment fem masses activitats. Penso que és difícil digerir tanta activitat i que potser ens hauríem de replantejar si no estem fent masses, ja que molts cops unes se sol·lapen amb d'altres.

Però, en general, el nivell és bo, perquè, com he dit abans, el nivell sociocultural és bo i, per tant, hi ha una exigència d'activitats culturals d'un cert nivell. No obstant, el teixit associatiu és el que és i crec que de vegades n'hi ha masses activitats, ja que la gran majoria es concentren en cap de setmana. Però no està malament dins el nivell cultural del país.

Què ens pot dir dels dos models que proposa Sant Cugat, les activitats que es programen al Teatre La Unió i les del Teatre Auditori?

Representen dues trajectòries i dues possibilitats d'oferta ben diferents. El Teatre-Auditori el creà l'alcalde Aymerich amb la voluntat expressa de tenir un potent focus cultural perquè la gent no marxés a Barcelona. Va dissenyar un aparell molt gros, que és l'auditori, car de mantenir i que busca, bàsicament, omplir. Ara parlo de memòria, però em sembla que un terç del seu finançament és municipal o més, un 40%. Per tant, si no fes un tipus d'activitat d'espectacles tipus òpera, dansa o cançó o un teatre amb obres conegudes o actors famosos, segurament no ompliria i el forat seria més gran. Llavors és inevitable que, pel tipus d'equipament que es va fer, el model de l'oferta sigui aquest, que no el critico perquè té un públic de Sant Cugat i de fora i està bé que faci aquesta oferta.

Ara, la Unió això no ho pot fer. Té un altre format i està destinat a activitats més modestes. A més, aquí s'han juntat moltes desgràcies i poblemes. En primer lloc, la Unió fa molts anys que no troba una línia clara d'actuació. La seva fundació a principis del segle XX es troba emmarcada en un altre Sant Cugat, complint més les funcions d'Ateneu. Després de la hivernació que va representar el franquisme, no s'ha trobat un model a seguir per tal d'aprofitar el patrimoni descomunal que té. No hi ha cap entitat que tingui aquest patrimoni.

Personalment, crec que va arribar tard en arribar a un acord amb l'ajuntament per rendibilitzar la sala de teatre. Els últims anys complementava la programació amb el teatre auditori, a través d'espectacles infantils i tenia una línia de finançament de la Diputació. Actualment, això s'ha complicat amb tota la crisi de la Unió, que deu un fotimer de calers i que no sé si està embargada o l'estan a punt d'embargar.

En aquest sentit, crec que la Unió podria haver jugat un altre paper a nivell cultural i que haurien d'haver posat de bon principi aquell patrimoni al servei dels ciutadans. No obstant això, han sigut molt gelosos del que tenen i això els ha perjudicat a la llarga. És evident, no? És una evidència aclaparadora.

Què els recomanaria als santcugatencs per tal que fossin millors ciutadans?

Això és complicat, perquè cadascú és lliure d'actuar com cregui convenient. Però el que els hi recomanaria és que no perdessin mai l'interès per la gestió de la cosa pública en el sentit ampli, que s'interessessin, que participessin, ja que en la mesura que s'interessin i participin podran ser més exigents i més crítics amb el poder públic. I els recomanaria que no sentissin la desafecció que diu en Montilla, malgrat que n'hi ha motius per tenir-la, ja que com més autàrquica sigui la política, menys interès despertarà en ells.

A més, penso que una implicació major dels polítics en la societat reportaria una dedicació major dels ciutadans en els assumptes públics i una més gran participació en les eleccions. Crec que això és molt important, a més d'altres coses com que no es caguin pels carrers, que deixin les escombraries al seu lloc, però bé, això es dóna per suposat (jeje).

Mans Unides distribueix un còmic solidari

2009-11-26T11:06:00.000+01:00

L'Organització No Governamental (ONG) ha posat a l'abast de tots els internautes una historieta gràfica per tal de sensibilitzar als més joves en temes de solidaritat i desenvolupament sostenible.

En concret, es tracta d'un còmic del periodista i dibuixant de La Vanguardia, El Periódico, Diari de Barcelona, Avui i Público, Alfons López, que introdueix en els objectius del mil·leni, proposats per l'Organització de Nacions Unides (ONU) l'any 2.000 i que, entre d'altres estableix l'eradicació de la pobresa extrema l'any 2015. Una obra que ha comptat amb el suport documental de Mans Unides, de l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres i la cooperant internacional i membre de la Fundació Pau i Solidaritat, Paula Señán Castellano.

El còmic es pot descarregar de manera gratuïta al següent enllaç i ha rebut el suport de la revista Secundèria, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i Jústicia i Pau. Alfons López ha publicat altres còmics sobre temes socials i cooperació internacional en aquest enllaç.

Dos nois reparteixen samarretes per trobar feina

2009-11-25T11:49:00.006+01:00

Aquesta setmana dos nois, l'Alexandru Trandafir i el Christian Lefler han envaït els carrers de Sant Cugat per repartir samarretes dissenyades exclusivament per trobar feina. Es tracta d'una iniciativa sense ànim de lucre (la samarreta no té un preu fix, només es demana la voluntat per fer les samarretes i poder-les repartir), patrocinada per l'empresa Visa Solar i impulsada per un dels dos nois, l'Alexandru, per buscar feina al seu amic Christian, a l'atur des de fa més d'un any.

El projecte té pàgina web pròpia, i, en aquests moments, estan buscant empreses patrocinadores que s'animin a finançar les samarretes i a donar feina a totes les persones a l'atur que hagin adquirit la samarreta. En Christian Lefler ens ha assegurat que la samarreta funciona per fer contactes i afirma que en un mes li han trucat quatre empreses, la mateixa xifra que en tot l'any passat. Val a dir també que totes les persones que obtenen la samarreta, apareixen a la seva web per tal de ser més visibles davant d'un possible oferidor de feina.

La idea va sorgir al setembre i, actualment, ja n'hi ha una vintena de persones amb aquesta samarreta busca-feina i, poc a poc s'està expandint entre els aturats del nostre país, sobre tot gràcies al poder de les xarxes socials. En aquests moments, Trabajo Project té un grup al Facebook, està a Twitter i té un grup al Linkedin.

Christian Lefler i Alexandru Trandafir

"Per ser poeta cal saber convertir la realitat en literatura"

2009-11-20T12:16:00.007+01:00

Feliu Formosa (Sabadell, 1934) és un literat que, a primer cop d'ull, sembla una persona honrada, humil i, en definitiva, un bon jan. Ha dedicat bona part de la seva vida a fer de poeta, dramaturg, traductor i actor. Ha estat reconegut amb multitud de premis, d'entre els quals destaquen el Premi Carles Riba de 1977, la Creu de Sant Jordi de l'any 1988, el Premi Nacional de Traducció del Ministeri de Cultura de l'any 1994 i el Premi Nacional de Cultura de l'any 2002. A més, l'any passat va ser poeta d'honor de la 8a edició del Premi de Poesia de Sant Cugat i aquesta setmana, (dijous 19 de novembre) ha presentat, a la Biblioteca del Mil·lenari, el seu darrer llibre de poesia, La Pedra insòlita, de l'editorial Meteora, junt amb Anna Vila i Sandra Morera, mare i filla i coautores de l'obra.

En el llibre comenta que en un principi es va sentir inquiet per la falta de resposta a la idea d'escriure textos per a les pedres de la Sandra. La Pedra Insòlita és potser l'obra més difícil de les que ha escrit?

No. He trigat a escriure-la, però quan l'he escrit, estimulat per les imatges de les pedres, ho he fet en quatre dies. Els 49 Haikús i la Tanca final (són aquestes estrofes japoneses de 17 síl·labes, allò que fan els japonesos que pinten... ) els he escrit en quatre dies. No m'ha sigut gens difícil. Ha sigut una mica deixar-se guiar per la presència de les pedres, de la part plàstica de la història. A més, aquesta obra ha sigut una obra d'amor vers la Sandra, ja que fa 30 anys que la conec.

I així aquesta inquietud a la que es refereix en el llibre de què es tracta?

Quan la mare de la Sandra m'ho va proposar fa més d'un any jo anava donant llargues perquè no m'imaginava què podria sortir. Però, de cop i volta, en quatre dies vaig fer aquests poemes japonesos perquè un cop trobes la forma és molt senzill fer-ho, ja que és una forma molt codificada i facilita la feina. Cinc, Set, Cinc síl·labes i sempre igual. Aquest llibre ha patit un període d'incubació llarg fins que no vaig decidir el que faria, però quan vaig trobar la fórmula va ser molt ràpid d'executar-la.

Tornaria a repetir l'experiència?

Sí, però aquesta és una experiència acabada. La mare de la Sandra diu que fins i tot ella potser deixa de pintar les pedres. La Sandra és una noia molt deficient que no hi parla ni hi sent (es comunica per signes) i, per tant, no saps mai el que farà. Igual se'ns acut algun altre tipus d'estructura, no sé. Però el llibre aquest ja està acabat i, per tant, de moment, ho deixem estar així.

Escriure sobre les pedres de la Sandra, ha sigut com traduir el seu pensament?

Les pedres de la Sandra han sigut exposades força vegades a Igualada, a Gràcia, i jo sovint faig la presentació, junt amb la seva mare. Llavors en aquest llibre el que he fet jo ha sigut traduir en paraules les pedres de la Sandra. Sempre he dit que em recorden als quadres del pintor Mark Rothko, que justament el cito al començament del llibre. És un artista que pinta unes franges de colors, però en quadres de gran format. Escriure sempre és traduir, a partir d'algun estímul.

És aquest llibre també una manera d'acostar la poesia a un lector que ha oblidat aquest gènere literari?

Sí, això molt i justament aquest migdia m'ho comentava la meva dona. Perquè ella, que és infermera i ha deixat el llibre a persones de l'ambulatori que mai llegeixen poesia, m'ha dit que l'han llegit molt fàcilment. Per una cosa molt evident i és que són poemes molt clars que no plantegen cap dificultat. Ja es tractava d'això, de fer una obra que no plantegés cap problema estètic de gran altura, sinó que fos una cosa molt senzilla i al mateix temps rigorosa. Rigorosa pel tipus de mètrica que utilitza i d'això se n'adona la gent.

Així doncs, creu que la poesia acompanyada de fotografies és més digerible per la nostra societat audiovisual?

Sí, la poesia acompanyada d'il·lustracions dibuixades o pintades o, en aquest cas, fotografiades... La poesia, per exemple, cantada, acompanyada de música... La poesia a través d'altres arts passa més fàcilment. S'ha de dir però que jo he escrit força poesia, he escrit 12 llibres abans i que aquest és el més petit de tots.

Com a traductor de múltiples obres de la literatura universal i local, de quin autor o de quines literatures n'ha après més?

Tradueixo de l'alemany, clàssics alemanys, Schiller, Goethe, els romàntics del segle XIX i després també Bertolt Brecht i un poeta austríac que va morir molt jove, Trakl que té una obra magnífica. Aquest darrer fa una poesia molt se somni, molt lírica, visionària. De tot això n'he après molt i també m'ha servit per escriure la meva pròpia poesia: poemes molt fàcils d'entendre, però que no són senzills de fer. Arribar a la senzillesa no és fàcil. De vegades això és complicat i és el que més demana reflexió.

Què aconsellaria a les noves generacions d'escriptors que pugen ara?

Fa molt temps vaig donar un premi a menors de 25 anys, el Premi Martí Dot, a Sant Feliu de Llobregat i els vaig aconsellar que llegissin molt la poesia dels clàssics, poesia castellana de la generació de Machado, Lorca i companyia i els catalans perquè fossin rigorosos. Gabriel Ferrater, que justament vivia a Sant Cugat, sempre aconsellava als joves que escrivissin sonets, que és la forma més rigorosa per aprendre. Per ser poeta i escriptor es tracta de ser observador i de saber convertir la realitat en literatura que això es una cosa que s'adquireix amb el temps.

Vostè que ha sigut poeta d'honor de Sant Cugat, què li sembla la seva vida cultural?

Bé, jo tinc amics aquí: Josep Maria Jalmar, Sam Abram, Santos Hernández,... Són gent que viu aquí i fa anys que els conec. He tingut molta relació amb Sant Cugat perquè durant molts anys els meus pares havien tingut una casa a Mira-Sol. Sobre tot destacaria les llibreries que té i els seus catàlegs.

A més, valoro molt la gent que ha dedicat moltes hores i molts dies a millorar la vida cultural de Sant Cugat, com la Dolors Vilarasau, per exemple, l'equip del Pedra i Sang, l'espectacle que parla sobre la mort de l'Abat Biure. Sant Cugat és un lloc bastant privilegiat en aquest aspecte. És un indret on hi viu molta gent del món intel·lectual, potser per la proximitat amb Barcelona i per les seves condicions favorables, ja que és una ciutat molt habitable.
_________________________________________________

La mare de la Sandra ens explica que les exposicions de les fotografies de les pedres de la seva filla i el propi llibre han suposat una experiència molt positiva per la Sandra, ja que ha sigut la manera d'integrar una persona "especial" en la societat "normal". En aquest sentit, ens comenta que els Jocs Paraol·límpics i els Special Olímpics no li fan tan bé com iniciatives com aquesta que pretenen fer visible els treballs d'aquest tipus de gent que sovint passa desapercebuda a la nostra societat. La Sandra pinta pedres des del 2007 i, des del març del 2008, que n'exposa les fotografies de les pedres que li fa la seva mare.

D'esquerra a dreta, Feliu Formosa, Sandra Morera, Anna Vila i Eduard Jener

Publiquen a Internet la història del Sant Cugat de 1931 a 1941

2009-11-20T11:24:00.008+01:00

La República, la guerra civil i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941) és una obra històrica escrita per l'autor José Fernando Mota Muñoz totalment gratuïta i que tracta d'un període poc estudiat de la nostra ciutat.

Així doncs, a través d'aquesta obra descobrim i recordem les arrels de moltes de les institucions de Sant Cugat, com l'Ateneu Santcugatenc, o els orígens d'escoles ja desaparegudes com la de Càndid Azqueta o la l'escara vigent, Escola Santa Isabel, tradicionalment anomenada amb l'apel·latiu de Franciscanes.

A més, aquesta llibre compta amb la particularitat que no és una obra acabada i, així doncs, tal i com ens comenta l'autor a la seva pàgina web, es tracta d'un text que es va publicant conforme es va actualitzant en dades i continguts. La darrera actualització és del 4 d'octubre de 2009.

Predif dóna lliçons d'accessibilitat als santcugatencs

2009-11-17T16:47:00.002+01:00

La plataforma representativa estatal de discapacitats físics (Predif) ha iniciat avui un seminari de dos dies de duració a la Casa de Cultura, per tal d'acostar als tècnics municipals i representants de les empreses privades les tècniques i els mecanismes necessaris per a garantir una correcta accessibilitat a les persones amb algun tipus de discapacitat (Accessibilitat Universal; Municipis per a tots). Un esdeveniment organitzat a més per l'Ajuntament de Sant Cugat, el Reial Patronat de la discapacitat i Vodafone.
De tot el que s'ha parlat en la sessió d'avui, caldria destacar uns quants titulars dignes de ser comentats: "en algun moment de la nostra vida som persones amb discapacitat". En aquesta afirmació Tatiana Alemán, assessora de Predif, ha volgut transmetre als assistents la importància de millorar l'accessibilitat en les nostres vides, ja que tothom en un moment determinat pot beneficiar-se d'aquests avenços (mares amb cotxets, etc.).

A més, Alemán s'ha referit a l'oportunitat de negoci que representa adaptar els seus productes i serveis a les necessitats d'aquest col·lectiu. En aquest sentit, ha explicat que els espais més ben aconseguits des del punt de vista de l'accessibilitat són els centres comercials.

Per últim, Tatiana Alemán s'ha mostrat en desacord amb tota política destinada a fer coses especials per gent en cadires de rodes, ja que entén que aquests no fan altra cosa que arraconar encara més aquestes persones. Dit això, Alemán ha comentat que l'accessibilitat s'ha de fer per satisfer les necessitats de tots els col·lectius per igual, sense discriminar a ningú.

La sessió d'avui serà completada amb la que se celebrarà demà dimecres 18 de novembre al mateix lloc. A més, ha comptat amb la participació de la Tinenta d'Alcalde de Serveis a la Ciutadania, Carmela Fortuny i un representant de l'empresa Vodafone, que ha descrit els diferents productes que té la seva companyia per satisfer les necessitats del col·lectiu de discapacitats.

Pròxim inaugura la seva botiga virtual

2009-11-12T09:58:00.007+01:00

El supermercat del carrer Vallès ha posat part del seu catàleg de productes a Internet, per tal de facilitar la compra als seus clients. De moment, ha començat introduint una selecció d'articles adreçats, prioritàriament, al col·lectiu llatinoamericà, com ara el Choclo de la marca Nativo, l'Avena Quacker o la Yerba Mate de la marca Campesino.

L'adreça electrònica de la botiga és http://www.proxim.masopciones.com, i, en les pròximes setmanes, ampliarà el seu catàleg a d'altres productes pensats per altres tipus de públic. De moment, teniu 15 productes, aptes pels pal·ladars més exòtics.

Pròxim Online és la divisió per Internet d'un comerç tradicional de la nostra ciutat, ubicat al número 58 del carrer Vallès, i que aposta per les noves tecnologies com a forma de superar la crisi i ampliar mercat.

________________________________________________________

Pròxim inaugura su tienda virtual

El supermercado de la calle Vallès ha puesto parte de su catálogo de productos en Internet, para facilitar la compra a sus clientes. De momento, ha comenzado introduciendo una selección de artículos dirigidos, prioritariamente, al colectivo latinoamericano, como el Choclo de la marca Nativo, el Avena quack o la Yerba Mate de la marca Campesino.

La dirección electrónica de la tienda es http://www.proxim.masopciones.com, y, en las próximas semanas, ampliará su catálogo a otros productos pensados para otro tipo de público. De momento, tiene 15 productos, aptos para los paladares más exóticos.

Pròxim Online es la división de Internet de un comercio tradicional de nuestra ciudad, ubicado en el número 58 de la calle Vallés, y que apuesta por las nuevas tecnologías como forma de superar la crisis y ampliar mercado.

Club Faro Sant Cugat?

2009-11-09T19:59:00.003+01:00

Poca gent sap on para el carrer Vallès i encara els hi sona menys si els dius que és el carrer on s'ubica el Club Faro. Per aquest motiu, m'he dirigit al Pare Ramón Loyola, Legionari de Crist i director del centre, perquè em faci cinc cèntims del que s'hi fa allà.

Bàsicament, m'ha comentat que es tracta d'un club juvenil per a nois de 12 a 17 anys, centrat en formar a gent en temes de voluntariat. Tot i que també té la seva vessant lúdica i social. Això explica que el local tingui una sala amb Nintendo Wiis instal·lades, taules de ping-pong i d' ice hockey. En concret, de dilluns a dijous els nens estudien, berenen i juguen, un cop a la setmana, dimecres o dijous, reben una classe, de 10 o 20 minuts, sobre voluntariat. Divendres i cap de setmana, totes les activitats que s'hi realitzen són lúdiques. Una d'elles és, com no, el futbol, que poden oferir, gràcies a que el propietari d'un solar veí els l'ha cedit fins que no hi construeixi.

A més, Club Faro col·labora amb l'ONG Soñar Despierto, fundada per un noi del Club Faro de Barcelona. Per què el centre de Sant Cugat és la prolongació del de la ciutat condal. Entre les accions socials que està duent a terme el centre es troben "Adopta un asilo" i "Operación Kilo". La primera consisteix en movilitzar a un grup de nois perquè es preocupin d'anar a una residència d'avis a fer'ls-hi una estona de companyia; la segona tracta de demanar, a les portes dels supermercats, que els futurs compradors comprin un kilo més de menjar per donar-ho a causes benèfiques. Aquesta darrera iniciativa té lloc per Nadal i l'any passat va recollir una tona i mitja. D'altra banda, des del club també es fan enquestes sobre temes com la familia o la solidaritat.

La delegació del Club Faro a Sant Cugat compta, actualment, amb uns 40 nens inscrits de la ciutat (90%) i algun de Rubí i Cerdanyola. Ja fa 5 anys que està instal·lada a la ciutat i està dirigida pel Pare Ramón Loyola i una junta directiva formada per joves adolescents d'entre 16 i 26 anys. A més, dos pares de família dónen suport a aquest equip de monitors. Però, com em recorda el Pare Loyola, la llista de voluntaris no està tancada, ja que estan cercant prejubilats que vulguin moure's per causes nobles. La quota d'inscripció és voluntària, tot i que es recomana que s'abonin 28 euros. De mitjana, les famílies aporten uns 15 euros al mes.